Alzira instal.larà en la Casa Reial un museu amb la història de Jaume I

0
385
Maqueta de la Casa Reial

A més farà un corredor turístic-cultural de 2m d’amplària i 250 m de llarg junt a la muralla

I es rehabilitaran dos cases adosades a la Casa Reial per convertir-les en centre d’informació i sala de congressos

Els arquitectes municipals elaboren ja el projecte d’execució de l’antic torretxó del segle XIII

 

Alzira convertirà la Casa Reial en un museu amb continguts temàtics de Jaume I i de la història d’Alzira i farà transitable la muralla amb un corredor turístic i cultural de 2m  d’amplària i uns 250 m de llargària fins la torre Saludador.

Un equip d’arquitectes municipals redacten ja el projecte bàsic d’execució després que el ministeri haja destinat 2,7 milions d’euros per promoure el Camí de Santiago amb el Pla Xacobeo 2021-22.

El director del MUMA, Agustin Ferrer, autor de la proposta i de l’avant-projecte, explica a Riberaexpress, que l’antiga Illa del Xúquer recuperarà la que fora torre defensiva de grans dimensions, amb planta baixa i dos altures, en l’època del monarca Jaume I (segle XIII) que pertanyia a una agrupació de torretxons, nomenada fortalessa o Castellet de Sant Pere. El projecte contemplarà a més la rehabilitació de dos cases adosades a la Casa Reial on s’instalarà la recepció, el centre d’informació, l’administració i una Sala de Congressos.

Corredor cultural i turístic

A més «es faran excavacions i es retiraran uns 2 metres les cases que descansen amb la muralla per tal d’obrir un corredor fins la Casa Reial que tindrà un ús cultural i turístic», segons Ferrer.

Que les muralles i la Casa Reial foren catalogades com a Bé d’Interés Cultural (BIC) i que es troben en el Camí de Santiago, que passa pel MUMA,  i en la Ruta Jaume I «foren determinants» perquè es constituira en l’únic projecte que la Comunitat Valenciana presentara al Ministeri de Cultura.

La Casa de l’Olivera

Era concretament la tercera de les torres on posteriorment, es va instal.lar la Casa dels Jurats. La Casa Reial s’anomenà, popularment, la «Casa de l’Olivera» perquè per a sorpresa dels veïns va crèixer dalt la teulada una olivera que va ser tallada al voltant de l’any 1.918 perquè no produirà majors danys en la vivenda. L’arbre va poder crèixer aprofitant la terra acumulada sobre  els potents murs de tapial que subsistiren davall la coberta.

Originalment era una torrassa de traça militar de grans dimensions que va acollir als Jurats de la Vila fins a finals del segle XV en el que les autoritats decidiren traslladar-se al centre neuràlgic del municipi a la que, a hores d’ara, és la Casa Consistorial. Les obres de l’actual Ajuntament començaren en 1.540 i culminaren l’any 1.603.

Vivendes unifamiliars

A partir d’ací l’antiga torre-palau va ser aprofitada i dividida en dos vivendes unifamiliars però l’obertura de portes i finestres desfiguraren l’aspecte extern de tan significatiu edifici.

A finals del segle XX el govern local va adquirir un conjunt de cases als seus propietaris en la Vila, entre elles les dos que sustituiren a l’antiga torre convertida en Casa Reial.

En el 2001 s’assolaren estes cases davant el seu fort deteriorament i  l’actual director del MUMA, Agustin Ferrer, va descobrir tres murs de gran grossària, que per, un costat s’adossarien a la muralla i per l’altre s’alineava al carrer Major Santa Maria. Es realitzà una excavació arqueológica al centre del solar, condicionada per la poca estabilitat de les estructures. Excavació que, segons Ferrer, constatà «la connexió del mur est amb la muralla» i a més «l’existència d’un paviment de rajola massissa a 80 cm de profunditat al mig de l’estructrua».

Valor sentimental

La Casa Reial on residia el monarca, junt al recinte emmurallat són Bé d’Interés Cultural, pèl que fa a l’arquitectura militar, però Ferrer resalta que «l’espai que configura té un valor sentimental per quant dignifica el fet de ser el lloc on Jaume I va residir en diferents ocasions i on segons els historiadors el monarca va passar els últims dies».

Els historiadors consideren que Jaume I arribà moribund a la seua residència d’Alzira després d’intentar sofocar una sublevació dels àrabs en Xàtiva. El 26 de juliol de l’any 1.276 cridà als seus fills Pere III d’Aragó i Jaume II de Mallorca per abdicar, segons recull el quadre de Pinazo.

Riberaexpress