Paraules velles, paraules noves (90) / Leo Giménez

0
63

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

 

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

 

Avassallar

 

El verb avassallar significa ‘posar (a algú, un poble) en estat de servitud respecte a algú altre, a un altre poble’, ‘sotmetre a obediència o vassallatge’, ‘comportar-se amb superioritat respecte als altres o aprofitant-se de la seua debilitat’, “No ens deixarem avassallar per ningú”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat avassallar en el Diccionari normatiu valencià. Tenen arreplegat este verb també el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Gran diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia Catalana,  el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir,  i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el verb avassallar en els seus textos Josep Alcira, Ernest Belenguer, Xavier Casp, Vicent Sanchis Martínez, Joaquim Martí Mestre, Josep Franco, Felip Gumbau, Imma Cerdà i Guille Hornero, com testimomia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Dòberman

 

El nom dòberman fa referència a ‘raça de gos de guarda de talla mitjana, de cap estilitzat, amb orelles punxegudes, pèl suau, curt i llustrós de color negre, i cua molt curta’, ‘gos d’esta raça’, “Arturet té un gos xarnego per a caçar i un dòberman per  a guardar el xalet”. Adaptació de l’alemany Dobermann. Plural: dòbermans. l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs este nom en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el Gran diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia Catalana,  el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir,  i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el nom dòberman en els seus textos Manel Joan i Arinyó, Francesc Bodí, Manuel Baixauli, Lluís Miret, Ramon Ramon, Jordi Botella, Xavier Aliaga, Felip Gumbau i Vicent Borràs, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Mariconera

La paraula mariconera significa ‘bossa de mà utilitzada pels hòmens’, “Li he regalat una mariconera de pell’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha arreplegada en el Diccionari normatiu valencià. També té registrada la veu mariconera el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

 

Repantigar-se

El verb repantigar significa ‘assentar-se ben ample i amb tota comoditat’, “Ahí el tens, ben repantigat en el sofà”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. També tenen registrat el vocable repantigar el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el terme repantigar en els seus textos Josep Payà Espinós, Joaquim Mestre i Emili Casanova, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

 Xarnego (com a gos coniller)

 

El terme xarnego té el significat, entre altres, de ‘gos per a caçar conills, molt preat per les seues habilitats cinegètiques i que pot actuar sense l’ajuda del caçador’. Xarnego valencià és ‘gos autòcton valencià, d’orelles rectes i sentits afinats, molt preat per a caçar conills i altres animals’. El xarnego valencià està catalogat com a gos de caça de raça valencià.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega el vocable xarnego, com a gos coniller i coniller valencià, en el Diccionari normatiu valencià. El tenen registrat també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Gran diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia Catalana, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV (amb la forma charnego). Han emprat el vocable xarnego, com a gos coniller) en els seus textos José Escrig, Josep Pascual Tirado, Vicent Ortega, Joan-Vicenç Sanz Sancho, Abelard Saragossà, Joaquim Martí Mestre i Clara Giner, com testimomia el Corpus Informatitzat del Valencià.