Paraules noves, paraules velles (89) / Leo Giménez

0
163

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Formatejar

 L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb formatejar en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una veu normativa, al costat de formatar. Les dos variants tenen el significat ‘donar (a un disc informàtic) una estructura que permeta escriure-hi dades i llegir-les’, ‘en informàtica, adaptar un suport a un format determinat per poder-hi llegir i escriure dades’, ‘donar un format o presentació a una taula numèrica o a un document’. “Hem de tornar a formatejar el disquet”. La veu formatejar també la registren el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Jaquetó

El nom jaquetó té el significat de ‘peça de vestir semblant a la jaqueta però més llarga i ampla’, “El jaquetó abriga més i millor que la jaqueta”.

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable jaquetó en el Diccionari normatiu valencià.  També el registra el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

 

Han emprat la veu jaquetó Francesc Martínez i Martínez, Roser Barrufet, Francesc Bodí, Teresa Broseta i Josep Lacreu, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Octavilla

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable octavilla en el Diccionari normatiu valencià. Té el significat de ‘full de mitja quartilla que té imprés un missatge de propaganda, especialment de caràcter polític o social’. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Gran diccionari 62 de la llengua catalana.

 

Han emprat el vocable octavilla Joaquim Martí Gadea, Teodor Llorente, Francesc Martínez i Martínez, Joaquim Martí Mestre i Josep Vicent Frechina,  com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Tiarro/a

 L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable tiarro en el Diccionari normatiu valencià. Té el sentit, col·loquial, de ‘persona alta, forta i corpulenta’, “El xicon s’ha fet un tiarro, li sembla al tio Toni, molt alt i ben guaixat’. El vocable equivalent en castellà podria ser tiarrón. Tiarro o tiarra també tenen un sentit a vegades despectiu, “Quin tiarro, l’Eliseu, com s’ha fet amb l’herència dels seus pares i ha fastidiat la seua cunyada!”, “Ves a espai amb la tiarra de la veïna, ampra diners a tot el món per a beure i la mitat no els torna”.

 

Veuarra

 

El vocable veuarra significa ‘veu forta i grossa’. És una paraula amb sufix de valor augmentatiu, -arra, paregut a veuassa, pràcticament n’és sinònim, encara que veuarra té un sentit a voltes despectiu o ordinari, però és ben usual en la parla valenciana i també és profusament emprat en textos literaris.

 

La paraula equivalent en castellà a la valenciana veuarra seria vozarrón. Veuarra apareix en el Diccionari normatiu valencià en l’entrada -arro, però no té entrada pròpia.

 

Han emprat esta paraula en els seus textos Enric Valor, Josep Palomero, Àlan Greus, Heike van Lawick, Adela Ruiz Sancho, Francesc Gisbert, Joan Olivares, Enric Lluch, Víctor Labrado, Eduard Mira, Vicent Pascual, Isabel-Clara Simó, Glòria Candela, Vicent Satorres, Enric Lluch i Paco Pascual Soler, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

  Veuassa

 El nom veuassa fa referència a ‘veu molt potent, enèrgica, vigorosa’, “Miquel té una veuassa molt potent, quan era un xiquet ja la tenia aixina”, “Albert té veuassa, recita molt bé i molt clar”. El vocable veuassa el trobem en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, però no ocupa entrada pròpia en el Diccionari normatiu valencià,

 Han emprat la paraula veuassa Enric Valor, Vicent Pascual, Martí Domínguez i Romero, Vicent Borràs, Francesc Gisbert, Joan Garí, Juane Gumbau, Albert Forment, Isabel-Clara Simó, Gonçal Castelló, Isabel Canet, Lourdes Boïgues, Jordi Colomina i Jovi Lozano, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.