Paraules velles, paraules noves (88) / Leo Giménez

0
55

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

 Camarra

 

La paraula camarra significa ‘cama molt gran o molt llarga’, “Els dos defenses laterals tenen unes camarres i uns peuarros grans”, “Té unes bones i boniques camarres”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este vocable en el Diccionari normatiu valencià.

Han emprat la veu camarra en els seus textos Isabel-Clara Simó i Sico Fons, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Empoderament

 

La paraula empoderament és una adaptació de l’anglés empowerment, i significa ‘acció o efecte d’empoderar’, que al seu torn té el sentit de ‘fer que (una persona o un grup social) adquirisquen els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals’, ‘fer poderós o fort un individu o grup social’, “L’educació és una eina bàsica d’empoderament social’.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat este neologisme en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), des de maig de 2020, i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

Han emprat la veu empoderament en escrits seus Antoni Infante, Alfons Gregori, Dèlia Amorós i Josep Lacreu, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Samarro

 

La paraula samarro significa col·loquialment ‘molt gran, que té una grandària superior a l’habitual’, “El teu net s’ha fet un samarro, ja li falta poc per a medir com son pare”, “Ha pescat un samarro de quilo i mig”. Samarro també té un sentit diferent, com és ‘astut, reservat, difícil d’enganyar’.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià els dos significats descrits de la veu samarro. També la registren com a ‘persona astuta, reservada’ el Diccionari general, de Francesc Pastor, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

 

Han emprat la veu samarro Bertomeu Tormo, José Escrig y Martínez, Josep Pascual Tirado, Manel Joan i Arinyó, Joaquim Martí Mestre, Emili Casanova, Juli Alandes, Xavi Sarrià, Francesc Esteve Anton i Vicent Marco, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Tragallada

La paraula tragallada significa ‘porció de líquid que s’engul precipitadament i d’una vegada’, “S’ha begut el pitxeret de cervesa en dos tragallades, de pressa”, “S’ha pegat una bona tragallada d’aigua ben fresca i, acalorat i suant com estava, ara té mal de ventre”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu tragallada en el Diccionari normatiu valencià. També la registren el Diccionari Valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat la veu tragallada Enric Valor, Toni Cucarella, Vicent Sanchis Martínez, Eugeni S. Reig, Francesc Gisbert, Emili Casanova i Honorat Ros, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Leo Giménez / Lingüista