Estos dies estic llegint variades opinions al voltant de la conveniència o no de celebrar la setmana fallera. I ara necessite pronunciar-me.
Fa uns mesos amb la incidència del COVID en nivells molt alts i sense arribar les vacunes, qualsevol celebració em semblava una locura.
Anar pel carrer a partir de les 20’00 hores de la vesprada semblava una temeritat i actes com estornudar en públic (baix de la mascareta) era poc menys que d’assassins en sèrie. No te dic si dinava amb mon pare! Uy! que estic votant-me les normes de l’estat d’alarma… quin desasosiego!!!
Al mateix temps una amiga i companya de JLF, Marta Arroyo, es veia obligada a tancar la seua botiga d’indumèntaria, l’amic Ferni Llopis Torres tenia que ralentitzar forçosament l’activitat, i així altres tants….
L’ambient que ens envoltava era tan trist i pesimiste que semblava de película de terror.
Però poc a poc tot va tornant al lloc, la vacunació és un fet, les normes sanitàries van relaxant-se per tal de tornar a la normalitat. Obrin bars i restaurants, podem juntar-nos amb els nostres, celebrar bodes i comunions, perquè no començar a pensar en positiu? En definitiva, perquè no recuperar l’alegria? Crec que ens ho mereixem.
I les falles ací tenen un paper fonamental. Formen part de la meua vida des de que tenia 3 anys. Me donen vida, felicitat i m’han aportat amistats eternes. Vull vore els carrers plens de monuments, somriure a l’eixir al carrer (encara que siga baix la mascareta) i somniar altra volta.
Necessite vore la llum al final del túnel.
Carmen Martí Laporta
Fallera d’El Mercat d’Alzira
