Paraules velles, paraules noves (86) / Leo Giménez

0
181

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

 

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

 

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Boxeig

 

La veu boxeig significa ‘esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari, en accions combinades d’atac i de defensa’, “El boxeig ara ja no té tants partidaris ni practicants com en tenia abans”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable boxeig en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una paraula normativa. També el tenen registrat el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.. L’han emprat Xavier Casp, Ferran Torrent, Carles Fenollosa, Esteve Torres i Maria Rosa Diranzo, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

 

Dúmping, antidúmping

 

La paraula dúmping és una adaptació de l’anglés dumping, que significa ‘venda de productes al mercat exterior a preus més baixos que els del mercat interior, per a poder fer front als competidors o per a descarregar l’excés d’existències’, ‘aplicació de preus anormalment baixos per part dels països exportadors a conseqüència del seu nivell de vida més baix o d’unes condicions de treball abusives’. És un neologisme registrat en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans l’inclou des de 2007. També el registren el Gran diccionari, de l’Enciclopèdia Catalana, i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Antidúmping significa ‘contrari al dúmping’, terme arreplegat en el Portal Terminològic Valencià i en el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és Adir.

 

En seguida

 

La locució adverbial en seguida és normativa, registrada en el Diccionari normatiu valencià com a forma secundària, després de la principal de seguida, “Espera’m en ta casa, vaig en seguida”, “En seguida que pugues, passa’m els apunts per a l’examen”. Han emprat la locució en seguida un autor anònim (1586), Joaquim Aierdi (1661), Francesc Roig i Dou (1688), Josep Esplugues (1763), Lluís Monterde (1763), Josep Bernat i Baldoví, Francesc Palanca i Roca, Eduard Escalante, Constantí Llombart, Vicent Guillot, Joan Baptista Valls, Joaquim Martí Gadea, Rafael Altamira, Faust Hernández, Vicent Pla Mompó, Joaquim Pascual Tirado, Miquel Adlert, Xavier Casp, Enric Valor, Artur Quintana, Víctor Labrado, Maria Isabel Guardiola, Vicent Beltran, Joaquim Martí Mestre, Jordi Colomina, Abelard Saragossà, Maria Rosa Diranzo, Quelo Romero i Josep Lacreu, entre molts altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Pendent (com a femení)

 

El substantiu pendent, ‘inclinació de terreny, de superfície’, pot ser masculí i femení, “El pendent de la rampa ha quedat massa pronunciat” o “La pendent de la rampa ha quedat massa pronunciada”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha prescrit que este nom pot ser dels dos gèneres gramaticals, i així l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. El Diccionari català-valencià-balear també arreplega pendent amb el doble gènere.

 

Refrendar

 

La paraula i forma refrendar és sinònima de referendar. Les dos formes tenen el significat de ‘ratificar’, “Tots els grups parlamentaris han refrendat l’acord”, ‘donar validesa (a un document), amb la firma d’una persona autoritzada que es posa després de la signatura d’un superior’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la forma refrendar en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una paraula i forma normativa, registrada també en el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i en el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat la forma refrendar Lluís R. Flores, Rafael Lluís Ninyoles i Enric Balaguer, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Leo Giménez / Lingüista