La UD Alzira saneja un deute de 600.000€ en 9 anys

0
177
Socis de la UD Alzira en el Cercle Alzireny-La Gallera durant una assemblea

El president, Juan Antonio Sanjuán, aprofitant una popular cançó del cantautor de Xàtiva, Raimon, recordà ahir en la recepció dispensada per l’Ajuntament al club per l’ascens: «La UD Alzira bé d’un silenci antic i molt llarg».

Un silenci que s’inicià en juny de 2012 quan la nova directiva presidida per Javier Pérez i en la que Sanjuán era el secretari, heretà un deute de 600.000 euros arran la dimissió de Pepe Bosch. Quatre anys després l’actual mandatari blaugrana i vicepresident de la Federació Territorial de la Comunitat Valenciana agafava el testic per trencar ixe silenci deixant el club, pràcticament sanejat i a més en la nova 2ª RFEF a les portes del seu centenari.

L’Alzira culminarà el pròxim mes de juliol el deute amb la Seguretat Social, segons el tresorer, José Manuel Pla, amb  dos quotes mensuals que no arriben als 600€ i li quedarà tan sols per saldar 10.000 euros a tornar en dos anys.

Gestió humil i treball molt dur

Sanjuán reconeix que ha sigut «un treball molt dur que hem gestionat amb humilitat per evitar la desaparició del club».

Ara, 9 anys després, la centenària entitat nascuda en novembre de 1922, es troba pràcticament sanejada i amb excel.lents condicions per afrontar nous i més ambiciosos reptes a partir d’una categoria nacional en la que alternarà amb clubs de prestigi de distintes comunitats autònomes.

Amb el seu tècnic talismà, Dani Ponz, s’ha avançat, en una temporada, a la meta marcada pel projecte iniciat fa un any, amb el regrés del tècnic de Sollana, superant a transatlàntics de la categoria com l’Intercity, plantilla confeccionada a colp de talonari que s’ha vist superada per altra molt més econòmica i realista però tremendament competitiva que ha sigut, de llarg, la millor de la fase d’ascens.

Ara, superat el llarg silenci, Sanjuán es troba davant el repte de consolidar esta històrica entitat valenciana en el panorama futbolístic nacional. Aficionats, espectadors, empreses locals i l’Ajuntament deuran incrementar el seu suport però la gestió deurà mantindre, com fins ara, l’humilitat i els peus a terra per no tornar al llarg silenci de la última dècada.

Riberaexpress