L’exemple futbolístic d’Alzira / Opinió: Xavier Espanya

0
98

Arran la ja fallida Superlliga, que ha durat menys que un caramel a la porta d’un col.legi, hem patit les opinions d’alguns gurús que intenten justificar la fracasada iniciativa de Florentino, advertint que els joves ja no van al futbol com abans perquè preferixen ser protagonistes dels partits que juguen amb les play i tablets.

Diuen que els espectadors de la lliga espanyola disminuiren en la temporada 2020-21, sense tindre en compte que les últimes jornades es disputaren sense públic. I en tot cas no veuen el problema generat pels desficaciats horaris que cada temporada compliquen un poc més l’assistència als estadis. Però omitixen que la Premier omplia, de gom a gom, els estadis de gent jove i de totes les edats donat que els aficionats saben en agost el calendari i horaris de tots els partits de la temporada.

Sembla ja molt allunyats els temps en qué en hivern els partits es jugaven a les 4 de la vesprada i amb el bon temps s’enfrontaven els dissabtes a les 10 de la nit.

Però el Real Madrid i el Barça, s’han afanayat a presentar la Superlliga en haver estirat prou més el braç que la mànega amb deutes de 900 i 1.200 milions d’euros, respectivament, i per poder fitxar els Mbapé, Halland, Lautaro Martinez etc. i ficar més terra per mig respecte a la resta de rivals. Com sabiament ha dit Bielsa, actual tècnic del Leeds United, «els clubs pobres seran més pobres i els rics més rics».

Però tornant als aficionats, per cert exemplars els dels clubs anglesos encapçalant la revolta, i encara que salvant les distàncies, vullc posar a l’Alzira Futbol Sala com exemple de bona gestió que ha sabut durant les últimes temporades reunir a 1.500 aficionats, per cert la majoria joves en el Palau Municipal d’Esports, desmentint els profetes que amb els seus interesats discursos potencien el futbol de plataforma televisiva. El futbol té dos protagonistes principals; els jugadors i el públic que assistix als estadis, la resta son interessos econòmics i ganes d’allunyar als aficionats de les grades.

És molt evident que si es fan bé les coses, que si els espectadors saben que cada 15 dies juga el seu equip dissabte a les 7 de la vesprada, els aficionats responen i s’identifiquen amb un equip compromés i competitiu i amb uns colors. Esta iniciativa, liderada per Vicent Fontana i Braulio Correal, demostra que amb una bona gestió els joves dixen les play i les tablets i els més majors el sofà per gaudir d’un bon espectacle esportiu i d’una emoció que no es pot trobar en les pantalles.

També és just reconèixer i ficar com exemple d’una bona gestió la del quasi centenari UD Alzira, que, primer amb Javier Parra i ara amb Juan Antonio Sanjuán han rehabilitat un club en la bancarrota que quasi totes les temporades disputa els play-off d’ascens amb pressupostos molt ajustats i prou inferiors als dels seus directes competidors.

En resum el futbol, per sobreviure, ha de potenciar els aficionats presencials en lloc dels virtuals i els grans deuen ser solidaris amb els modestos dels que, sovint, s’aprofiten arrebatant-los les seues millors promeses. Menys superlligues i més potenciar les canteres futbolístiques i a més mimar dirigents com els de l’Alzira FS i la UD Alzira, exemples claríssims de bona gestió i de propiciar la presencia dels aficionats.

Xavier Espanya / Riberaexpress