Paraules velles, paraules noves (83) / Leo Giménez

0
85

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Curander

 

La veu curander significa ‘persona sense titulació específica que du a terme pràctiques de caràcter terapèutic basades en l’experiència professional i, sovint, també en procediments de caràcter supersticiós’. Durant molts anys, eixa descripció, normativament, només corresponia a la paraula i forma curandero, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu definitivament també a la veu i forma curander i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. També la registren el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat esta veu Narcís Fagés de Romà, Constantí Llombart, Francesc Martínez i Martínez, Josep Pascual Tirado, Joan Francesc Mira, Bernat Capó, Manuel Àlamo i Jordi Colomina, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Demonització

El vocable demonització fa referència a ‘acció o efecte de demonitzar’, verb que al seu torn significa ‘atribuir una gran maldat (a algú)’. “Els comunistes, especialment, sofrien demonització en l’anterior règim”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el nom demonització en el Diccionari normatiu valencià. També la inclou en les seues pàgines el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

Han emprat este vocable Manuel Garcia Grau, Anna Isabel Peirats i Fàtima Agut, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Explosionar

El verb explosionar té el sentit de ‘fer explotar (un artefacte explosiu)’, “Els artificiers hagueren d’explosionar l’artefacte”; ‘fer explosió’, ‘explotar, esclatar’, “La bombona de butà ha explosionat”.


L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a la forma verbal explosionar i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. També la registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Igualment, la registra el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Joan Pla, Enric Aguilar i Josep Lacreu han emprat el verb explosionar en els seus textos.

Rostària

El vocable rostària té el sentit de ‘pendent d’un terreny, d’una superfície o d’una teulada’. És sinònim de pendent, desnivell, caient/caent (com a desnivell), inclinació, etc. És una veu pròpia del llenguatge agrari, de l’edificació-construcció i de l’urbanisme. “Eixe tauló no té prou rostària, li falta caent per a que l’aigua de reg córrega bé, i per a desaiguar i que no s’embasse quan plou”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa al vocable rostària i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat esta paraula en els seus textos, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià, Francesc Roig, Emili Beüt i Belenguer, Miquel Adlert, Josep Giner i Marco, Enric Valor, Josep l’Escrivà, Emili Casanova, Anna I. Montesinos, Enric Roncero, Enric Climent, Daniel Corell i Cabo, Òscar Martí, David Gomar, Vicent Sanhermelando i Toni Cucarella, entre altres.

Leo Gïménez / Lingüista