L’Ajuntament d’Alzira i Aigües de València finançaran el Canal Interceptor

0
157
El Canal Interceptor desembocarà en este punt desprès d’un recorregut de 766 m paral.lel al Camí dels Pescadors

El Govern d’Alzira pretén construir el Canal Interceptor (segona fase del de les Basses) durant esta legislatura i per agilitzar el projecte està a punt de concretar amb l’empresa Aigües de València el finançament d’un pressupost de 1,2 milions d’euros

El consistori i l’empresa adjudicatària del manteniment de la xarxa d’aigua potable d’Alzira confien en tancar l’acord «durant este mes d’abril» segons ha assegurat a Riberaexpress el regidor de Serveis Urbans, Fernando Pascual. En estos moments es troben negociant «les fòrmules de finançament» i per a l’equip de govern municipal «aconseguir este acord seria un èxit total«, perquè «ens preocupa la prompta execució del projecte i el benestar dels veïns dels barris afectats per les inundacions» afegix Pascual.

Agilitzar l’execució

Cal recordar que el projecte elaborat pels tècnics municipals compta amb el vist i plau de la conselleria de Medi Ambient i de la Diputació a més de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

El nou canal artificial que completarà el de les Basses, havia encallat després que Medi Ambient apenes consignara una partida de 116.000 euros en els últims pressupostos de la Generalitat. La conselleria pretén aconseguir fons europeus per a esta important infraestructura que evitarà les inundacions dels barris de l’Alquenència i Venècia, però com de moment no arriben, l’Ajuntament ha volgut agilitar la seua construcció amb el suport d’Aigües de València.

 

Este segon canal recollirà les escorrenties dels barrancs del Respirall, Fosc, Gracia Maria i Camí l’Arena

Recorrerà 766 metres entre la rotonda de la CV-50 i el barranc del Respirall

El projecte de la segona fase del canal de les Basses contempla la instal.lació d’un joc de comportes tipus flotador i de guarda, en estar pensat per «albergar dos canals d’abocament al barranc de la Casella». Estes comportes quedaren pendents, en la primera fase, de conèixer els cabals captats pels quatre barrancs.

Esta infraestructura, dissenyada pels tècnics municipals, preten recollir les escorrenties dels barrancs del Respirall, Fosc, Gracia Maria i el Camí l’Arena que canalitzen cap el nucli urbà d’Alzira, l’aigua de les pluges procedents de la serra de la Murta.

Confluència amb el canal de Les Basses

El nou barranc artificial començarà a la rotonda de la CV-50, en la carretera de Tavernes de la Valldigna i culminarà en el barranc del Respirall després d’un recorregut de 766 metres, paral.lel al camí dels Pescadors, que comptarà amb una camí de servici de 5 metres d’amplària, al seu marge dret. En la rotonda, «s’executarà una nova confluència, després de retirar l’escollera actual», segons els projecte.

Abocament al Casella

Els tècnics municipals advertixen que el barranc de la Casella «condiciona el cabal desaigüat pel canal interceptor de les Basses». En el tram de la CV-578 (Avinguda de la Ribera) i el pont del carrer dels Cordellers, on es produix la confluència del barranc i del canal, els desbordaments localitzats es produixen a partir de 25 m3/seg. Aigües avall, la capacitat del barranc «augmenta considerablement» davant l’ampliació realitzada, a 8 metres d’amplària i 2 m d’alçària, amb motiu de les obres inacabades del Centre Comercial Vilella.

Desbordaments

Però més avant la capacitat del Casella torna a estar condicionada, en ese cas pel pont de Xàtiva, en la carretera de Carcaixent CV-41. Tot i aixó els desbordaments es produixen en este punt «a partir de 75 m3/seg», tres vegades superior a la de la zona de l’abocament.

Així els especialistes arriben a la conclusió que l’increment del cabal del barranc de la Casella que li produix la incorporació de l’abocament del canal de les Basses, per a un periode de retorn màxim de 15 anys, «és capaç de ser evacuat pel barranc, donat que la capacitat del tram situat aigües avall del punt d’abocament, és molt superior».

Però, advertixen, que la capacitat d’evacuació del canal artificial per al seu funcionament conjunt amb el barranc, «està limitada a un periode de retorn de 10 anys».

Tot indica que abans de finalitzar el mes d’abril, l’Ajuntament i Aigües de València hauran sellat la fòrmula que permitisca el finançament del barranc artificial, fet que permetrà «agilitzar» les obres i tindre-les acabades durant el 2023, encara que confien en que, abans o després, la Generalitat col.labore econòmicament en esta important infraestructura hidràulica per a la capital de la comarca.

Riberaexpress