La gespa de plàstic no és sostenible / Opinió: Pedro Dominguez

0
228

Llegim als mitjans de comunicació que l’Ajuntament d’Alzira, per mig de la Regidoria de Serveis Públics, està substituint la gespa natural de la Gran Via de la CV, en Tulell, per gespa artificial (de plàstic) i grava, igual com ja han fet en les rodones, per tal d’estalviar aigua, manteniment i plaguicides…

Els objectius òbviament són molt positius, cal estalviar aigua perquè l’aqüífer i els rius estan esgotant-se, i més que s’esgotaran amb l’emergència climàtica. Per suposat cal evitar l’ús de plaguicides, que enverinen el medi ambient, sobretot dins del casc urbà.

El treball humà cal dirigir-lo on més falta fa, per exemple a plantar-ne els 7.000 arbres que necessitem per arribar als estàndards de l’OMS: 1 arbre per cada 3 habitants. I encara se’ls ha oblidat dir que cal evitar les emissions de CO2 que implica la sega de gespa i altres feines.

Això és cert i els ecologistes fa anys que venim demanat que lleven la gespa1 perquè és contraproduent, innecessària i totalment fora de lloc en un clima sec i calorós com el nostre. La gespa està molt bé als Pirineus o a Europa central, on es manté simplement de la pluja que cau. Però ací necessita de regs quasi diaris durant el mig any calorós i creix tan ràpidament que han de segar-la sovint, és com si cultivaren herba per a tirar-la al fem…

Però, lamentablement, la mesura aplicada no és gens positiva, perquè substituir la gespa natural per una imitació de plàstic no és ecològic ni sostenible, fins i tot resulta absurd, ridícul. Cóm va a ser sostenible el plàstic?

A més, hi ha alternatives que complixen bé els objectius proposats i que sí són ecològiques i sostenibles: la Jardineria Xeròfila2, que ve a ser com la imitació dels nostres ecosistemes de muntanya, secs però molt vius i diversos, i no necessiten regs ni manteniment ni molt menys plaguicides.

A La Murta i La Casella tenim herbes, com les aromàtiques, que poden substituir perfectament aquesta gespa i complirien tots els objectius esmentats; amb l’avantatge de que, en estar vives, absorbirien CO2 (principal gas responsable del calfament climàtic), produirien O2, albergarien fauna útil, perfumarien l’aire i farien més agradable l’entorn. Fins i tot les adventícies serien millors que la gespa de plàstic.

L’OMS demana uns 13 m2 de zona verda per habitant, dins del casc urbà, i nosaltres no arribem ni a la meitat perquè en les dècades passades s’ha construït pertot arreu sense fer a penes zones verdes; amb trampes estadístiques inclús, perquè l’hort de Redal, la Muntanyeta i el Malecó no poden considerar-se zones verdes urbanes ja què estan fora de l’àrea habitada. I si ara substituïxen la gespa per plàstic, encara que el plàstic siga de color verd, restaran zones verdes al municipi…

En definitiva, gespa no, però plàstic tampoc. Tornem a demanar que es faça Jardineria Xeròfila ací, com estan fent en molts altres municipis valencians, fins i tot ací mateix per la zona del Mirador del Xúquer.

Pedro Dominguez / La Ribera en Bici

1 https://www.riberaexpress.es/2018/01/31/la-ribera-en-bici-reclama-a-alzira-que-practique-la-jardineria-ecologica/

2 https://www.fundem.org/web/images/LIBRO_COMPLETO.pdf