Paraules velles, paraules noves (82) / Leo Giménez

0
107

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Alguatzil

 El nom comú alguatzil fa referència a ‘funcionari municipal subaltern que executa els manaments de l’alcalde o de l’ajuntament’, ‘funcionari judicial subaltern’, ‘oficial que s’encarregava de fer complir la llei i de l’administració de justícia en nom del rei o de les constitucions’, ‘en l’Edat Mitjana, governador d’una població sarraïna’, “L’alguatzil ha portat un avís per a que vages a l’Ajuntament”, “Abans, els bandos municipals els feia l’alguatzil”, “Vinc a pagar-te lo que te dec, no siga cosa que m’envies l’alguatzil”.

 

L’Acadèma Valenciana de la Llengua ha inclòs esta paraula i forma en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una veu normativa. Té els geosinònims agutzil i algutzir. També l’arreplega el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor. Han emprat esta veu i forma Emili Casanova, Javier Pastor Madalena, Ramon Ruipérez, Jordi Colomina, Jesús Mollà, Vicent Satorres, Vicent M. Garés Timor, Xavier Úbeda, Rosa M. Gregori Roig i Josep Lacreu, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Contertuli

El vocable contertuli té el sentit de ‘persona que participa en una tertúlia’, “Antoni s’ha estrenat com a contertuli en el programa matinal de la ràdio local”, “A partir de la setmana que ve tindrem una altra contertúlia en el programa”, “Han augmentat els contertulis de les xarrades de divendres en la Casa de la Cultura”.

L’Acadèma Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a la paraula i forma contertuli i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim contertulià. Han emprat esta veu i forma Josep Torrent Ródenas, Manuel Sanchis Guarner, Josep Franco, Eduard Mira i Josep Maria Costa i Costa, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Cubalibre

La paraula composta, procedent del castellà, cubalibre té el sentit de ‘beguda alcohòlica preparada principalment amb ginebra o rom i cola’, “Anem al pub a fer-nos dos cubalibres, te’n vens?”. “Posa’ns un cubalibre de rom i dos de ginebra”. Té el sinònim col·loquial cubata. L’Acadèma Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a este neologisme i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià.

Esta paraula la tenen registrada també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Han emprat la veu cubalibre en els seus textos Maria Àngels Moreno, Rafa Gomar, Xavier Aliaga, Santiago Forner, Josep Bertomeu Moll i Vicent Marco, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Demonitzar

 El verb demonitzar significa ‘atribuir una gran maldat (a algú)’, ‘atribuir qualitats perverses (a algú o a alguna cosa)’, “Els comunistes estaven demonitzats”. “Han intentat demonitzar els periodistes”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a la veu demonitzar i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. També la tenen inclosa en les seues pàgines el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Han emprat esta veu i forma Esther Pinter, Enric Sòria, Josep Lacreu, Teresa Mollà i Vicent Marco, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

Llastra

La veu llastra fa referència a ‘llenca de terra, tros de terreny relativament allargat’, ‘franja’, “El bancal estret i allargat de vora riu, que forma llastra, és el de la meua cosina”.

L’Acadèma Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa al vocable llastra i l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV

Han emprat esta veu i forma Joan Jeroni Vives, Jaume Beltran, Miquel Nicolau Tena, Vicent Badal, Josep l’Escrivà, Vicent Falomir, Antonio Carrasquer, Nel·lo Navarro i Aureli Ferrando, Josep Sanchis Carbonell, Lluís Gimeno i Jesús Bernat Agut, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez / Lingüista