Paraules velles, paraules noves (79) / Leo Giménez

0
111

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 A contrapeu

La locució adverbial a contrapeu significa ‘en posició forçada, amb una postura dels peus contrària a la del moviment que s’havia iniciat’, “El remat pillà el porter a contrapeu”, “Va colpejar la pilota a contrapeu, però va fer quinze”. Té també sentit figurat, com en “Eixa pregunta el sorprengué a contrapeu”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta locució en el Diccionari normatiu valencià. El portal lingüístic  de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, també la té registrada, amb la indicació ‘ús general’.

Han emprat esta locució Josep Iborra, Enric Vicent Alepuz, Urbà Lozano, Cyril Garcia, Francesc Bayarri i José Francisco Yvars, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Alegal

La veu alegal denomina un ‘acte que no està previst per la llei’, ‘acció no regulada ni prohibida per la llei’, “La pràctica de la prostitució és alegal, no está ni permesa ni prohibida”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta paraula en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat este adjectiu Vicent Simbor, Albert Sánchez-Pantoja i Vicent Pitarch, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Estralejar

El verb estralejar significa ‘tallar o treballar amb la destral’, ‘pegar destralades’; també té el sentit de ‘parlar (amb algú) acaloradament, com si se’l reprenguera’, ‘parlar fort i renegar  a soles’, ‘disputar, discutir amb vehemència’, “Sempre estan estralejant”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat estos sentits com a col·loquials en el Diccionari normatiu valencià. També tenen registrada esta accepció en l’entrada estralejar el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià  (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor. Té el sinònim destralejar. Han emprat el verb estralejar Josep Escrig, Josep Lozano, Joaquim Martí Mestre, Encarna Sant Celoni, Teresa Broseta, Vicent Sanhermelando, Joan Olivares, Josep Millo i Clara Laguarda, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Glotofòbia

El vocable glotofòbia significa ‘discriminació per raons lingüístiques’. És una definició genèrica. Però, en la pràctica, este terme, importat del francés, fa referència més específicament a les discriminacions per raons d’accent. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu glotofòbia en el Diccionari normatiu valencià. També la té registrada el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han usat la veu glotofòbia en els seus textos Jaume Fàbrega i Josep Lacreu, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Retentar

El verb retentar significa ‘tornar a apraréixer una malaltia, un dolor o un accident que ja s’havia patit’, “El tumor cancerigen li retenta de quan en quan”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb i forma retentar en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.  Retentar té la variant retemptar,  ‘atacar de nou (una malaltia que s’ha patit i que ja semblava estar curada)’, també registrada en el Diccionari normatiu valencià.

Leo Giménez / Lingüista