Paraules velles, paraules noves (78) / Leo Giménez

0
57

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 A l’espera de

La locució a l’espera de, com la sinònima en espera de, té el significat del gerundi esperant, ‘estar aguardant (a algú o a alguna cosa)’, “Estem a l’espera de les teues notícies. Crida’ns o escriu-nos prompte”, “Estan a l’espera de més informació sobre l’accident d’este matí”. Esta locució no es considerava correcta normativament, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha donat caràcter normatiu i l’ha arreplegada en el Diccionari normatiu valencià.  La tenen registrada també el Salt 4, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

Han emprat a l’espera de en els seus textos Xavier Casp, Joan Garcia Rigat, Joan Valls, Joan Fuster, Martí Domínguez i Barberà, Manuel Sanchis Guarner, Bernat Capó, Enric Valor, Joan Gil Albors, Josep Piera, Leo Climent, Alfons Vila, Ferran Torrent, Emili Casanova, Antoni Ferrando, Toni Cucarella, Agustí Colomer, Adolf Beltran, Santi Vallés Casanoves, Juli Alandes, Núria Roca, Tobies Grimaltos, Enric Lluch, Rafa Gomar, Josep Lluís Seguí, Lluís Meseguer, Jordi Querol, Pasqual Alapont, Vicent Sanhermelando, Vicent Borràs, Juli Martínez Amorós, Maurici Belmonte, Joanjo Garcia i Clara Giner, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Liderat (com a substantiu)

El vocable liderat significa ‘exercici de les activitats pròpies del líder’, ‘condició de líder’, ‘primera posició en una competició esportiva o similar’, “Després dels resultats d’ahir, el Real Madrid ha perdut el liderat de la classificació de la Lliga”, “El liderat en vendes en línia, ara, el té Amazon”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valenciàEl tenen arreplegat també en les seues pàgines  el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Té el sinònim lideratge. Han emprat la veu liderat en els seus textos Agustí Colomer, Rafael Company, Miquel Nadal, Vicent Franch, Francesc de Paula Burguera, Consol Royo, Modest Barrera, Emili Piera, Albert Garcia i Hernández, Gerard Llansola, Francesc Mompó i Rafael Escobar, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Medició

La paraula medició significa ‘acte i efecte de medir’, ‘acció o efecte d’amidar, de mesurar’, “Ja he fet la medició de la frontera, ara faré la de dins de la casa, després, la del corral”. Té els sinònims amidament, mesurament. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu medició en el Diccionari normatiu valencià. La tenen arreplegada també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. L’han emprada en els seus textos Josep Escrig i Martínez, Francesc Caballero, Gofred Ros, Víctor Labrado, Ramon Puig Puigcerver i Rafael Escobar, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 Pneumonia

El nom pneumonia significa ‘inflamació pulmonar aguda amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols i de l’interstici i els bronquíols, d’origen infecciós’. L’AVL ha acceptat també, al costat de pneumònia, la forma plana pneumonia. Per tant, és igualment normatiu dir i escriure, tant la grafia pneumònia, esdrúixola, amb accent obert sobre la o, com pneumonia, plana i sense accent gràfic en ninguna vocal, forma que s’adiu, en l’oralitat, a la parla valenciana. Es tracta d’un terme que prové del grec clàssic,  que era «pneumonía», amb l’accent tònic sobre la «i», com la forma castellana «neumonía», com la francesa «pneumonie», com la italiana i portuguesa «pneumonia»… Igual que «pulmonia».

Retorçut  (com a adjectiu)

El vocable retorçut, com a adjectiu, és ‘que actua d’una manera sinuosa i no obertament’, ‘es diu del llenguatge confús, de difícil comprensió’, ‘llenguatge  de segones intencions, maquiavèl·lic’. “No et fies d’Adela, la nova veïna, és molt retorçuda, sempre va amb segones intencions”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat l’adjectiu retorçut en el Diccionari normatiu valencià. L’han utilitzat en el sentit mencionat Joan Fuster, Xavier Casp, Adela Ruiz, Àngels Moreno, Albert Forment, Joan Borja, Raquel Ricart, Lucrècia de Borja i Bairén, Silvestre Vilaplana i Francesc Viadel, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez / LingüistaParaules