Paraules velles, paraules noves (77) / Leo Giménez

0
108

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho.

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Abanderar

El verb abanderar significa ‘posar bandera (a una embarcació, a un edifici, o a una unitat militar)’, ‘inscriure o matricular (un barco estranger) amb la bandera d’un Estat’, ‘proporcionar (a una embarcació) els documents que acrediten la seua bandera’.

Però abanderar també té el significat de ‘posar-se algú al capdavant (d’alguna causa o dels seus seguidors), sinònim de ‘liderar’. “Martin Luther King va abanderar la lluita contra el racisme i a favor dels drets civils en els EUA”. Esta accepció l’ha registrada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià en l’entrada abanderar, i li ha donat caràcter normatiu definitivament. També la tenen arreplegada el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Ramon Puig Puigcerver, Joan Baptista Campos, Daniel Berrocal i Vicent Baydal, entre altres, han emprat la veu abanderar, amb el significat de ‘liderar’, en els seus textos, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Apanyar

Apanyar és, com descriuen la majoria de diccionaris, aproximadament, ‘arreglar, ‘reparar’, ‘posar en orde’, ‘espavilar’, “Veges si pots apanyar el rellotge”, “Hem d’apanyar l’habitació abans que arriben els convidats”, “No et preocupes per ella, ja s’apanyarà per a arribar a l’hora de sopar”, però en la parla valenciana hi ha, a més d’estes, algunes accepcions més, registrades en el Diccionari normatiu valencià, com ara ‘corregir’, ‘castigar’, ‘mamprendre (a algú)’, “Ja l’apanyaré jo quan l’agarre!”, i especialment, ‘ser útil, fer servici’, ‘complaure’, ‘agradar’, ‘resultar agradable’, ‘semblar bé’, “El ganivet que m’has donat no m’apanya, en necessite un de més gran”, “Si no t’apanya la resposta, t’aguantes”. També té els significats de ‘recuperar-se d’una malaltia’, “Ha estat molt malalt, però pareix que va apanyant-se”, ‘posar els mitjans necessaris per a obtindre una cosa o un fi’, “S’ho ha apanyat de manera que ha aconseguit el càrrec”, ‘adobar el menjar amb oli, sal i vinagre’, “Apanya l’ensalada amb només oli i sal”, ‘estar u bé’, “Amb estar tu apanyat, ja ho estem tots, egoiste!”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat com a normatives les accepcions de ‘mamprendre, castigar’ i de ‘ser útil, semblar bé’ en el Diccionari normatiu valencià. També tenien registrats eixos sentits del verb apanyar el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. El verb apanyar l’han emprat la majoria d’escriptors en la nostra llengua. I en els sentits incorporats últimament al codi normatiu, l’han usat, entre altres, Rafa Gomar, Josep Lacreu, Abelard Saragossà i Joaquim Martí Mestre, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Sororitat

El nom sororitat significa ‘lligam estret establit entre dones que es basa en el fet de compartir experiències, interessos o preocupacions’, ‘Relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals’, ‘fraternitat, germanor entre dones’.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua té registrada la veu sororitat en el Diccionari normatiu valencià. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC 2) l’ha va registrar al maig de 2007. També l’arrepleguen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat la veu sororitat Maria Lacueva, Josep Lacreu, Isabel Martín, Pilar Blasco, Lourdes Toledo, Susanna Pardines i Délia Amorós, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Resilient

L’adjectiu resilient significa ‘que té resiliència’, nom que al seu torn té el sentit de ‘quantitat d’energia que pot absorbir un material abans que comence a deformar-se irreversiblement’, “L’acer té un grau elevat de resiliència”. També significa ‘capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat després de vore’s greument afectat’, ‘capacitat d’una persona o d’un grup per a continuar projectant-se en el futur a pesar de condicions molt negatives o vivències traumàtiques’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a l’adjectiu resilient registrant-lo en el Diccionari normatiu valencià. També el té registrat el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

Han usat la veu resilient en els seus textos Rosa Sanchis, Érica Cerrolaza i Joan Ribó, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Al complet

La locució adverbial al complet significa ‘amb tots els elements que componen alguna cosa’, “Ha vingut tota la família al complet, inclús la sogra”, “Al primer entrenament ha vingut la plantilla al complet”.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat com a normativa esta locució en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat la locució al complet Josep Gregori, Pere Maria Orts, Manuel Joan Arinyó, Bernat Capó, Ferran Torrent, Francesc Gisbert, Àngels Moreno, Enric Lluch, Joan Pla, Teresa Broseta, Josep Piera, Toni Cucarella, Josep Palomero, Jordi Raül Verdú, Urbà Lozano, Juli Capilla, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.