Xiques, on esteu?-Pregunta a Google Timeline / M. José Bartolomé

0
207

Sé que també vos ha passat el mateix, o una cosa semblant, a les vostres converses quotidianes. El fet no és gens casual i no passa de forma esporàdica ni té cap distància social. Google no està afectat per cas pandèmia mundial i, per descomptat, que no porta mascareta per endinsar-se a les nostres vides i a la nostra intimitat.

Ens hem d´adonar de la facilitat que tenen les connexions virtuals per saber on estem, què és el que hem fet i fins i tot amb qui hem estat, si fem una comparativa entre dos “histories de timeline”.

Sembla mentida, sembla un conte de fades on tothom sap el final abans que acabe el narrador: “definitivament el princep besa a la princesa i viuran una meravellosa vida junts”, però què és el que passa si tu, com a emisor en primera persona, canvies el final del conte i si és Blancaneus qui diu: “Estimada Bankia, no en case amb tu, donat que jo tinc altres plans a la meua vida, sóc independent, emprenedora i defensora del col.lectiu LGTBI”

Igual, dins del seu protocol legal, podries rebre una amonestació per pronunciar “su nombre en falso”. “No levantarás falsos testimonios” diuen les sagrades escriptures i els ciutadans que sí que seguim el protocol de la Covid-19, ja no seguim endavant.

Què poden fer ells, eixos monstres de la informàtica, de les connexions, dels processadors d´informació i de les grans intocables entitats? La resposta és que ho poden manipular TOT.

Seguim amb el conte i vorem com els set nans de la Blancaneus fan molta més feina que els que treballen a les mines i no veuen ni la llum del sol. Eixos nans fan hores i hores fora de contracte per a saber de nosaltres, per saber si hem connectat ubicació, si tenim bluetooth, si hem accedit al Google Maps o si, senzillament, hem comprat una motxilla de Guess online.

Deuriem d´estar aterits amb el que sabem de nosaltres i, és més, el que deuriem fer és lluitar pels nostres drets a preservar la nostra intimitat, donat que allò íntim és d´ella o d´ell mateix i no deu ser compartit si no vol l´ésser humà. Hem de fer visibles les nostres reclamacions i demanar “tots a una veu, germans vingau” que ja ho tenen més que bé i que no tenen cap dret a saber, fil per randa, quin és el nostre eix cronològic, quants són els nostres estalvis, si ens agrada llegir a Shakespeare o comprar a l´outlet de Zara Home. Perquè si ho saben, són capaços de preguntar-nos la nostra opinió sobre l´última visita a FNAC.

Et pregunta Bankia si vols que et cobre els sis euros mensuals per tindre el teu compte bancari obert? T´envia un mail Vodafone per dir-te que van a canviar-te de companyia quan ja no eres rendible per a ells? Ha parlat amb nosaltres el gurú Google per a qüestionar el fet que sap que hem estat a la platja de la Patacona un 11 d´agost?

Doncs, si ells no pregunten, amb total contundència, no tenen dret a saber i a poder publicar les nostres vivències ni tampoc els nostres gustos i  aficions.

Alcem la veu, no podem pagar este tribut per viure a una societat malalta d´infobesitat i ben prop, d´entar a UCI. No és just ni deu ser legal, dins del col.legi d´advocats, que per estar connectats Internet, s´haja de fer una despesa tan gran, monstruosa i íntima.

Aterrem al terra, utilitzem les xarxes amb control i no ens deixem segrestar pels prínceps de cap conte. Per descomptat que aquest món virtual té una muntonada d´aspectes positius: Ens ajuda en les comunicacions, té als alumnes atesos en Webex, ens acarona amb el WhatsApp, disposa de la rapidesa d´un Boeing 747 sumada a la d´un Concorde i ens manté les finestres obertes al món, però no ens han dit res del pagament i, seriosament, pense, que és massa alt, massa nostre, massa personal.

-“Xiques, on esteu?”, pregunta Àngela a les seues amigues i una  d´elles li contesta:

– Estàs bé? Com has passat el dia? Estem a la biblio. Vindràs?

Eixa és una conversa positiva i on escoltem la veu dolça de qui ens estima. Menys whatsApp, Telegram i menys ubicacions i passem-nos al llenguatge verbal i al no verbal. Segur que guanyem amb el canvi. La calidesa de la veu no té preu i no estem per fer cap pagament que no siga ben explicat i amb segell de registre d´entrada.

Així que “ conte contat, conte acabat”

                           Maria José Bartolomé Torres