Paraules velles, paraules noves (75) / Leo Giménez

0
150

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Afamat, afamar

 

Afamat té el sentit de ‘famolenc, que té molta fam’, “Quan arribàrem a l’hotel, després de tantes hores de viatge, estàvem afamats”. També té el sentit de ‘famós/famosa, d’alta reputació (bona o mala), ser nomenat/nomenada, tindre notorietat, renom’, “Pinochet i Mandela eren personatges famosos, però per sentits diferents”. Afamar és ‘fer patir fam’, També té el significat de ‘donar fama’.

 

L’AVL ha donat categoria normativa completa a les formes afamat i afamar, en el sentit de ‘fama, notorietat’, registrant-les en el Diccionari normatiu valencià, com també les tenien registrades el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

L’adjectiu “afamat” i/o el verbafamar” en el sentit de ‘famós’, ‘tindre fama’, ja van ser emprats per Ramon Llull, Ausiàs March, Jaume Roig i moltíssims escriptors de totes les èpoques, com testimonien el  Diccionari català-valencià-balear (DCVB) i el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Apurar

 

El ver apurar, d’acord amb l’ús que se’n fa en la parla valenciana, i registrat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, té els significats de ‘consumir tot el líquid contingut en un recipient’, ‘acabar, consumir completament’, “Apuràrem fins a l’última gota de ginebra”, ‘preocupar-se molt, perdre la tranquil·litat, passar vergonya, per una gran dificultat’, “Que apurat estic, li dec diners a Bartolo, que ve per ahí, i no puc tornar-li’ls, no tinc ni un clau”, “Si suspens ara, no t’apures, estudia més i aprovaràs”. També té els significats de ‘verificar, aclarir’, ‘depurar, purificar’. El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV, tenen registrat el verb apurar en tots els sentits descrits, com també els registra el Diccionari normatiu valencià.

Han emprat el verb apurar Ferran Torrent, Rafa Gomar, Àlan Greus, Vicent Usó, Emili Casanova, Josep Lluís Seguí, Manel Joan i Arinyó, Manuel Baixauli, Ándels Moreno, Juli Capilla, Núria Roca, Toni Cucarella, Rosa Sanchis, Carmel Navarro, Teresa Broseta, Quelo Romero, Lourdes Bohigues, Vicent Marco i Josep Lacreu, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

 Infodèmia

 

El vocable infodèmia significa ‘difusió ràpida de rumors, informació inexacta i notícies falses en relació amb una malaltia o amb un problema de salut pública paral·lelament a la seua propagació o evolució’, ‘sobrecàrrega d’informació no fiable de ràpida propagació social’. És un neologisme, adaptació de l’anglés infodemic, format a partir del truncament d’information (informació) i epidemic (epidèmia). L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la veu infodèmia en el Portal Terminològic Valencià. També la té incorporada en el seu recull lèxic el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han usat la paraula infodèmia Jordi Solbes i Manuel Traver, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Sampar

 

El verb sampar és normatiu, arreplegat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, com a col·loquial, en el sentit de ‘devorar, menjar’, ‘robar, furtar’. També significa ‘agarrar una cosa sense consentiment del propietari’, “Estic desmaiada, vaig a la nevera a vore què puc sampar-me”, “Li he sampat el mòbil a la meua germana, ja li’l tornaré a la vesprada”. El té registrat també el Diccionari català-valencià-balear.

 

Han emprat el verb sampar Josep Bernat i Baldoví, Francesc Martínez i Martínez, Teodor Llorente i Falcó, Xavier Casp, Emili Casanova, Ester Limorti, Artur Quintana, ‘Angel Calpe, Carme Miquel, Joaquim Martí Mestre i Encarna Sant Celoni, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Solapar

 

El verb solapar té el significat de ‘cobrir parcialment (un cos) amb un altre’, ‘seguir-se, dos o més situacions o elements, encavalcant-se parcialment’,  «Les notícies sobre les corrupcions del rei emèrit i les del coronavirus se solapaven», «Les dos reunions s’han solapat». L’Acadèmia Valenciana de la Llengua registra este verb en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen registrat el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana,  el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

El verb solapar l’han emprat Josep Esplugues (1763), Vicent Salvador, Isabel Ríos, Santi Vallés, Ramon Puig Puigcerver, l’Ajuntament de Burjassot, José Miguel Viñas i Zequi Castellano, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Teletreball

 

El vocable teletreball fa referència a ‘activitat professional que es realitza físicament lluny d’un centre de producció o un centre de servicis, per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, d’internet’, “La pandèmia ha fet necessari avançar en el sistema de teletreball”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta veu composta en el Diccionari normatiu valencià. També la tenen registrada el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han usat la paraula teletreball en els seus textos Immaculada Navarro, Neus Navarro, Jesús Puig, Enric Nomdedéu, Clara Giner, Vicent Marco i Josep Lacreu, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià

Leo Giménez / Lingüista