Paraules velles, paraules noves (74) / Leo Giménez

0
154

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Assumpt

Les formes assumpt i assumpte són sinònimes, Tenen el significat de ‘matèria de què es tracta’, ‘tema o argument d’una obra’,.’cosa que s’ha de fer d’una certa importància, ocupació, quefer’, ‘allò en què s’invertix treball, atenció o temps’, ‘negoci comercial, professional o públic’, «¿De quin assumpt, dels que tenim pendents, vols que parlem?», «L’assumpt principal del llibre és el tema del federalisme», «Demà m’ocuparé d’eixe assumpt». L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat, com a col·loquial, la forma assumpt en el Diccionari normatiu valencià. Han utilitzat la forma assumpt Gaspar Blai Albuxech (1666), Josep Giner i Marco, Joan Enric Pellicer, Abelard Saragossà, Jordi Colomina i Felip Gumbau, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Bravo

La veu bravo, com a interjecció, s’usa per a expressar aprovació o entusiasme, ‘manifestació d’aprovació o d’entusiasme’, “Bravo Alexandra!, tres deus en mates, en valencià i en castellà, i primera en la carrera de piragües. Bravooo!!!”, “El Valencia, per fi, ha guanyat dos partits seguits. Bravo!”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la interjecció bravo en el Diccionari normatiu valencià. La tenen arreplegada també el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

Han emprat bravo com a interjecció i manifestació d’entusiasme Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Francesc Palanca i Roca, Josep Alzira, Maximilià Thous, Vicent Jacinto Pérez, Martí Domínguez, Àlan Greus, Josep Ballester, Ramon Guillem, Silvestre Vilaplana, Juli Martínez Amorós, Joan Francesc Mira, Isabel Clara Simó, Vicent Marçà, Josep Millo, Anna Moner, Josep Forment, Juli Alandes, Joan Pla, Albert Forment, Tono Forment, Joaquim Martí Mestre, Elvira Cambrils, Vicent Pallarés Porcar,  Francesc Gisbert, Manel Joan Arinyó, Josep Lacreu i Jesús Huguet Enguita, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Desmai

El vocable desmai pot significar  ‘pèrdua dels sentits, de duració breu’. També és un arbre, ploró, ‘arbre (Salix babylonica) de tronc gros i corfa obscura i clevillada, de branques penjants i de fulles de color verd pàl·lid, estretes i lanceolades, espècie de salze’. Eixos significats  d’eixe substantiu els tenen arreplegats tots els diccionaris, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua també registra, en el Diccionari normatiu valencià,  i en primera accepció,  el significat de  ‘sensació de gana molt intensa`’, molt usual en la parla valenciana,  «Quin desmai que tinc, ara em samparé dos racions de gaspatxos de la fam que tinc».  I trencar el desmai és  ‘menjar una miqueta perquè la fam no siga tan intensa’.

La paraula desmai, en el sentit de ‘sensació de molta fam o gana’ ha sigut emprada en els seus textos per Enric Valor, Pere Maria Orts, Abelard Saragossà, Àngel Calpe, Jordi Raül Verdú i Vicent Ortega, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Desmaiat, desmaiada

El verb desmaiat pot significar ‘que ha perdut els sentits’, ‘que no té coratge, sense ànim’, ‘que no té intensitat’.

En eixos sentits tenen arreplegada eixa forma verbal tots els diccionaris, però l’Acadèmia Valenciana de la Llengua també registra, en el Diccionari normatiu valencià, en segona accepció,  el significat de ‘que té molta gana de menjar’. molt usual en la parla valenciana

La veu desmaiat, desmaiada, com a ‘persona o ésser que té molta gana o fam’ l’han emprada Enric Valor, Vicent Pascual, Josep Palomero, Joan Olivares, Joan Pla, Enric Lluch, Toni Cucarella i Carme Miquel, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Leotard

La veu leotard denomina ‘peça de vestir semblant a un parell de calces grosses de punt, les quals, unides per dalt en forma de bragues, arriben fins a la cintura’, «Joana, posa’t els leotards, que fa molt de fred». L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat en el Diccionari normatiu valencià la paraula leotard. També la registra el  portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

 

Pladur

Pladur és ‘placa d’algeps laminat que s’utilitza principalment per a construir barandats, falsos trespols i prestatgeries’, «Totes les prestatgeries de l’estudi són de pladur». L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat com a normativa la paraula pladur i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. També la registra el  portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, com a ‘extensió del nom de la marca comercial Pladur’, ‘placa de guix que es fa servir en construcció i en decoració, especialment per fer envans i falsos sostres’.

El vocable pladur l’han emprat en els seus textos Joanjo Garcia, Joan Baptista Durà, Tobies Grimaltos i Josep Lacreu, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.