Paraules velles, paraules noves (70) / Leo Giménez

0
227

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Alquitranar

Alquitranar és ‘cobrir amb una capa d’alquitrà, especialment a fi de conferir impermeabilitat o cohesionar un material granular’, “Alquitranar una carretera, un carrer”. Té el sinònim quitranar. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat la forma alquitranar en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el verb alquitranar José Escrig y Martínez, Enric Cardona i Josep Palomero, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Biombo

Un biombo és ‘moble format per una o diverses làmines rectangulars col·locades verticalment i unides per mitjà de frontisses, que s’utilitza per a protegir de l’aire o per a establir una separació en una habitació’, “Prova’t la roba darrere del biombo”, “Els testimonis han declarat protegits per un biombo, que els separava dels acusats”. Les veus paravent, mampara en són sinònims. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs el terme biombo en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han usat la paraula biombo Alfred Sancuis i Joan Vicenç Sanz Sancho, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Bolo

El vocable bolo té diverses accepcions. Pot significar ‘pedra redona’, “Eixe bolo és pedra de riu”, ‘persona curta d’enteniment o desmanotada’, “Quico té molt poca traça per a tot, és un bolo total”. També designa un bolet, ‘fong’ (hongo, en castellà), així com el ‘tumor carnós que es forma en la dacsa’, “La dacsa està plena de bolos, les espigues que en tinguen, no les arrepleguem”. En l’àmbit artístic, un bolo és ‘representació teatral, actuació musical, que es fa fora de temporada’.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs la paraula bolo, en eixos sentits i en el de joc de boletes en el Diccionari normatiu valencià. També registren esta paraula, amb algun o amb tots els significats descrits el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, amb l’aclariment ‘ús general’ i l’advertiment ‘no recollit al DIEC’, registra el terme bolo com a ‘actuació puntual de cantants o altres artistes fora de temporada o en una població diferent del seu lloc habitual d’activitat. També habitual en l’àmbit esportiu’.

Han usat la paraula bolo Constantí Llombart, Lluís Cebrian, Vicent Pla Mompó, Batiste Conca, Joaquim Martí Mestre, Felip Gumbau, Lucrècia de Borja i Bairén i Jaume Fàbrega, com consta el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Mostós

L’adjectiu mostós/mostosa significa ‘que comença a estar brut’, “El torcamans està tot mostós, tira’l a llavar”, “La taula està tota mostosa, a vore si aneu a espai de no embrutar tant”, ‘viscós, apegalós’, “La cuina està tota mostosa, apegalosa, caldrà netejar-la bé”. També té el significat ‘que dona most en quantitat considerable’, ‘abundant en most’.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs el sentit de ‘brut, viscós, apegalós’ de l’adjectiu mostós en el Diccionari normatiu valencià. També el registren, en el mateix significat, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han usat la paraula mostós Josep Maria Cabrera, Joaquim Amo, Enric Valor, Vicent Borràs, Pasqual Alapont, Esperança Camps, Santiago Forné, Eduard Mira, Teresa Broseta i Toni Cucarella, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Pegatina

Etiqueta autoadhesiva que porta impresa propaganda, i que sol utilitzar-se amb fins publicitaris o reivindicatius. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs el vocable pegatina en el Diccionari normatiu valencià. També el registra el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el vocable pegatina Josep Lluís Seguí i Vicent Borràs, entre altres, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Quantiós/osa

L’adjectiu quantiós fa referència a ‘abundant, que es dona en grans quantitats’, “La inversió econòmica ha sigut quantiosa”, “El gasto ha sigut quantiós”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat l’adjectiu quantiós en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, arreplega este adjectiu, amb l’aclariment ‘ús general’ i l’advertiment ‘no recollit al DIEC’. Han emprat l’adjectiu quantiós Constantí Llombart, José E. Galiana, Enric Valor, Josep Antoni Fluixà, Francesc Pons Fuster, Eladi Mainar, Robert Llopis, Daniel Berrocal, Jovi Lozano i Paco Esteve, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.