Tècnics, veïns i polítics / Opinió: Xavier Espanya

0
214

No resulta fàcil d’entendre però sol haver una certa desconfiança amb els tècnics i especialistes siguen de l’especialitat que siga.

Cada vegada que hi han desbordaments i inundacions es produix l’etern debat a Alzira, l’antiga Illa del Xúquer que s’empenyà en crèixer cara a la muntanya, tal vegada fugint del Xúquer.

El canvi climàtic, que es nota cada any més, ha pillat a la ciutat més desprotegida que mai davant el descontrolat creiximent urbanístic.

Els últims episodis de pluges, sobre tot des de l’any 2018 s’han concentrat especialment en la Serra de les Agulles que reté durant prou de temps a les tempestes que descarreguen més de 400 l/m2, i com en la última ocasió un centenar de litres sobre la zona habitada més pròxima a les muntanyes.

És evident que cal reconèixer les errades comeses pels propis alzirenys que es preocuparem prou més de ficar ciment i asfalt on hi havien, no fa masa anys, terres de cultius que absorbien les escorrenties. Ara bé, cal preocupar-se molt més per obligar a les administracions a emprendre les solucions adients en lloc de discutir si son galgos o podencs.

Algún partit polític de l’oposició, que no tots, està més preocupat després da cada inundació en sembrar dubtes i fer crítiques quan durant els 12 anys que governà no es caracteritzà per invertir en solucions. Per cert, per als que insinuen que des de que està l’actual canal de les Basses s’inunda la zona de l’Alquenència i rodalies, cal que s’àpiguen que el passat 5 de novembre el desbordament del Fosc es va produir a la 1 de la matinada i les comportes del canal sols estigueren tancades entre les 15:30h i les 21 h. I el passat divendres este barranc es desbordà dos vegades; a les 15:30 i a les 17:30h, mentre en esta ocasió les comportes van estar sempre obertes, en apenes arribar el Casella a una altura màxima de 2,13 metres.

Els tècnics municipals, junt els de la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (pràcticament els mateixos que hi havien amb els anteriors governs) decidiren construir un canal per evitar les reiterades inundacions al barri de les Basses, que ja ha demostrat en varies ocasions la seua idoneitat, la última el passat divendres.

Els mateixos tècnics ja deixaren ben clar als governants locals que faria falta un segon canal per interceptar les aigües que baixen, cada vegada amb més força i velocitat, pels quatre barrancs que desemboquen en el camí dels Pescadors, amb la barrera artificial que suposa l’antiga Avidesa i actual Ice Cream Factory.

A l’increment de la torrencialitat de les pluges, el meteoròleg riberenc, Jovi Esteve, les ha qualificat com «monsòniques», cal afegir les urbanitzacions d’El Racó i de l’Hort de Galvanyón que amb el seu asfalt i ciment contribuixen a que les aigües arriben amb molta més força i rapidesa. Per si faltara poc les últimes transformacions agràries realitzades en la falda de la muntanya han fet que les escorrenties arrosseguen les terres no abancalades i les convertisquen en fang que acaba en els carrers de l’Alquenència, Venècia i Nova Alzira.

Resulta evident que, canals abanda, son més que necessaris l’ampliació del pont de Xàtiva i el desviament de la desembocadura del Barxeta en el Xúquer. Dos actuacions que figuren en distints plans contra inundacions realitzats, en el seu dia, tant per la Generalitat com per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i que aguarden sine die en alguns oblidats calaixos.

Per tant no és hora de continuar discutint sobre si son galgos o podencs i mentre tant que ens pille desprotegits altra DANA, sinò de confiar en els tècnics i d’exigir a les administracions autonòmica i central les actuacions que incrementen la protecció de la capital comarcal.

Que siguen els especialistes els que decidisquen si mentre es construix el segon canal, que no estarà acabat abans de 2024, és convenient o no instal.lar unes comportes en el barranc Fosc per si, de forma provisional, aconseguixen desviar el fang cap l’actual canal. La resta, el que redacta este article el primer, confiar en les seues decissions i solucions i els polítics, governe qui governe, i junt l’oposició, buscar les inversions que facen falta per tal que els veïns de l’antiga Illa del Xúquer pogam viure amb la màxima tranquilitat possible, tot i les aberracions comeses, sobre tot durant els últimes 50 anys.

Els veïns deuen ser més reivindicatius que mai i els polítics locals deurien d’incloure, entre les seues màximes prioritats, garantir la seguretat dels bens i residents durant esta legislatura.

Xavier Espanya / Riberaexpress