Paraules velles, paraules noves (69) / Leo Giménez

0
73

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Alquitrà

El vocable alquitrà té el significat de ‘material bituminós, viscós, de color fosc i forta olor, que s’obté com a residu de la destil·lació destructiva del carbó, la fusta, l’hulla, el petroli, la torba i altres materials d’origen vegetal’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha incorporat a la normativa este vocable i l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. Amb esta forma l’arrepleguen també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Té el geosinònim quitrà.

La grafia alquitrà ja es troba documentada en els Furs de València (1329) i en el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (1490). També en el Dietari, de Joaquim Aierdi (1611) i en l’anònim Coloqui nou de la chitana (1852). Posteriorment, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià, han emprat el vocable alquitrà Josep Payà Espinós, Pere Maria Orts, Joaquim Martí Mestre, Joan Ferreres, Francesc X. Llorca i Josep Palomero.

Caçatalents, buscatalents

El terme caçatalents, igual que buscatalents, és ‘persona que es dedica a buscar individus especialment dotats o altament qualificats per a una activitat professional, amb la intenció de contractar-los’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha incorporat a la normativa estos vocables, incloent-los en el Diccionari normatiu valencià. Els registra també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, d’esta manera, ‘persona encarregada de buscar individus idonis per ser contractats per empreses concretes’, ‘en esports, persona encarregada per un club d’observar joves esportistes per recomanar-ne el fitxatge’. Sinònims: vistaire, observador, buscapromeses, cercapromeses, buscatalents, cercatalents.

Cagarnera

El vocable cagarnera fa referència a l‘au (Carduelis carduelis) de plomatge de color castany clar, la cara amb una taca roja molt característica, els costats del cap blancs, el tos negre, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques, molt apreciada pel seu cant i per la seua coloració’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat esta paraula en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim cadernera. Han emprat el vocable cagarnera, Josep Bernat i Baldoví, Ramon Lladró, Josep Maria Cabrera, Eduard Escalante, Rafael Liern, Francesc Martínez i Martínez, Alfred Ayza, Joaquim Martí Metre, Martí Domínguez i Romero i Toni Cucarella, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Comboiar

Comboiar té, en primer lloc, el significat d’‘acompanyar d’un lloc a un altre (a algú o alguna cosa) per a protegir-lo o vigilar-lo’, ‘escortar una o més naus de guerra (altres naus, especialment naus mercants)’. Però també té els sentits d’‘induir o animar (a algú) que faça alguna cosa, especialment que participe en una activitat festiva. Ens va comboiar a tots perquè l’acompanyàrem’, ‘ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. S’han comboiat amb una colla de l’institut per a anar d’excursió. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb comboiar en el Diccionari normatiu valencià. Com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià, han emprat comboiar Josep Esplugues, Josep Pascual Tirado, Àngels Moreno, Jordi Colomina, Josep Vicent Frechina, Rosanna Cantavella, Xavier Mínguez, Isabel Olmos, Vicent Marco i Alama Pons.

 

Niqui

La paraula niqui es referix a ‘camisa d’esport de gènere de punt, amb coll camiser i dos o tres botons davant’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el vocable niqui en el Diccionari normatiu valencià. El registra també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Han emprat el vocable niqui Ferran Torrent, Josep Lozano i Àngels Moreno, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Parafarmàcia

El terme parafarmàcia fa referència a ‘establiment on es venen productes farmacèutics, amb excepció dels que han de ser prescrits amb recepta mèdica’. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este terme en el Diccionari normatiu valencià. El registra també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.