20 anys pendents de resoldre els dos punts negres d’Alzira; Casella i Barxeta

0
125
Confluència del barranc de Barxeta amb el Casella junt al malecó d’Alzira

El Pla Global enfront d’inundacions en la Ribera del Xúquer, redactat pel Ministeri de Medi Ambient ja contemplava, l’any 2000, actuacions en el barranc de la Casella i del Barxeta per a evitar inundacions a Alzira i Carcaixent.

Pla del qual no s’ha executat ni una de les seues propostes pel que respecta als barrancs del terme d’Alzira, malgrat ser considerats com els principals causants de les inundacions, superant fins i tot al propi riu Xúquer.

Vint anys després, barris com Venècia, el parc de l’Alquenència, Nova Alzira i les Basses continuen patint inundacions provocades pels desbordaments de diferents barrancs del terme municipal.

El desviament del llit del Barxeta i l’ampliació del pont de Xàtiva són determinants per a eliminar, o disminuir, de manera considerable, el risc d’inundacions en aquestes barriades, una vegada finalitzades les dues fases del canal dels Bases que recull les escorrenties dels barrancs; Estreles, Fosc, Gracia Maria i Camí de l’Arena.

Ja és hora que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, dependent del Ministeri de Medi Ambient, emprenga aquestes actuacions tan demandades pels ajuntaments d’Alzira i Carcaixent.

Proposta exacta del Pla respecte al Casella i Barxeta

«Existeixen dos possibles opcions de traçat de la canalització del barranc de Barxeta, referent a l’entroncament amb el riu Xúquer: seguir el seu traçat actual fins a la confluència amb el Casella o adoptar un traçat paral·lel a la línia fèrria València–Almansa i desembocar directament en el riu Xúquer, acurtant la longitud de la canalització. Aquesta última opció redueix els cabals en el Casella però obliga a reduir els nivells del
riu Xúquer en un tram que s’estén més aigües amunt, la qual cosa requereix prolongar el condicionament del riu Xúquer fins al citat ferrocarril.
Aquesta opció, d’entroncament directe, és la sol·licitada per l’ajuntament de Carcaixent en estar “recollida en el Pla General de Carcaixent vigent, aprovat definitivament el 28
de maig de 1998” i planteja una sèrie d’avantatges operatius relacionats amb les
infraestructures viàries existents i amb la millora del drenatge dels barrancs de Gaianes,
Venancio, Sant Antoni i Pau (CHJ, 2000) pel que és la provisionalment adoptada.

L’adopció definitiva d’aquesta solució requereix no obstant això finalitzar prèviament la definició del condicionament del llit del riu Xúquer, tractat en l’apartat següent, analitzant els condicionants ambientals i les possibles alteracions en el transport sòlid provocades pel nou traçat.

Respecte a l’entorn urbà d’Alzira, es considera necessari un condicionament del llit del barranc de la Casella, sent pràcticament vàlids els criteris generals exposats anteriorment per al Barxeta. En aquest cas, no existeixen diferents alternatives al punt d’entroncament amb el riu Xúquer, però és plenament vàlida la necessitat de reduir nivells en el riu Xúquer per a evitar refluxos importants amb períodes de retorn xicotets i per tant la necessitat de condicionar el llit del riu Xúquer, aspecte tractat en l’apartat següent.»

Així és evident que Alzira patix dos punts negres que s’han de millorar, com el pont de Xàtiva sobre el barranc de la Casella que s’ha d’ampliar, així com el Barxeta que s’ha de desviar, bé, fent una desembocadura més dolça sobre el Casella, bé desviant-lo directament al Xúquer.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Generalitat compten amb estudis suficients de la zona per tal de resoldre esta greu problemàtica; sols falta que decidisquen les solucions que consideren més adients i que doten la partida pressupostària corresponent per a enllestir-les.

Els tècnics de la conselleria de Medi Ambient, que projectaren i autoritzaren la primera fase del canal de les Basses, tenen clar que que sense l’ampliació del pont de Xàtiva i el desviament del Barxeta el canal és insuficient per garantir que no s’inunden les Basses.

Resta també construir el segon canal interceptor dels quatre barrancs perquè les aigües de les muntanyes no arriben fins les barriades més pròximes.

Unió

Els grups municipals de la corporació d’Alzira deurien unir-se, com Fuenteovejuna, per tal d’aconseguir que les administracions autonòmica i central es fiquen les piles i es posen mans a l’obra.

Amb el canvi climàtic les pluges més que torrencials «son monsòniques» com les ha batejat el meteoròleg riberenc, Jovi Esteve, i a més cada vegada més pròximes en el temps. Tot just fa dos anys, l’antiga Illa del Xúquer ja va patir l’anomenada barrancada.

Si alguna tardor s’ajuntaren barrancada i riuada la capital de la comarca ho passaria francament mal i per tant urgix, ja, materialitzar estudis i propostes per evitar una autèntica catàstrofe.

Riberaexpress