Alzira, dos anys després, amb la mateixa asignatura pendent / Xavier Espanya

0
181
El camí dels Pescadors on desemboquen el Fosc i la resta de barrancs conflictius

En novembre de 2018 Alzira va fer tres reivindicacions bàsiques a la Generalitat i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, arran les inundacions patides, en aquella data, pels barris de Les Basses, Nova Alzira, l’Alquenència i Venècia. En aquella ocasió es desbordaren els quatre barrancs; Respirall, Fosc, Gracia Maria i el de l’Arena i es tancaren les comportes del barranc Casella en superar els 3,50 metres de nivell.

La primera d’elles, la segona fase del Canal de Les Basses, la segona demanda, el drenatge del Casella i l’ampliació del Pont de Xàtiva per evitar al barranc el coll de botella i la tercera la modificació de la desembocadura del barranc de Barxeta.

Nova barrancada

Ara ha tornat ser una barrancada la que ha abocat tones de fang a la zona de l’Alquenència davant la transformació d’una zona muntanyosa en gran finca agrícola i la caiguda de 426 l/m2 a la Casella, dels que 316 l/m2 foren en poques hores.

Els tècnics municipals ja fa mesos que presentaren el projecte de la segona fase del canal en la corresponent conselleria i de les actuacions en els barrancs de Baxeta i del Casella, ni sap ni contesta la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

El Fosc és la principal amenaça, des de fa dos anys, dels barris més pròxims; en 2018, un jubilat de la zona recordava que des de 1987 este barranc era la primera part que es desbordava, però en 48 mesos ja se,n ha eixit dos vegades. El govern municipal considera que la instal.lació d’unes comportes, que segons he pogut averiguar no costen més de 80.000 euros, podria evitar que l’aigua i el fang entrara pels seus carrers.

Demanar i exigir

Cal, no ja demanar sino exigir que les respectives administracions, també la municipal, es posen unes bones piles per tal d’enllestir unes actuacions tan necessàries per a una part de la ciutat.

Fa dos anys ja vaig recordar les distintes actuacions urbanístiques anti natura que s’han fet a partir dels anys 60, al construir estes barriades davall dels quatre barrancs sense fer cap intervenció adient. Els propietaris de les vivendes no son els responsables dels desgavell urbanístics, ara bé han de ser conscients que el canvi climàtic està provocant més barrancades que riuades en el que portem de segle XXI.

El govern local i, també l’oposició estan obligats a reclamar les pertinents solucions perquè no s’eternitzen els projectes que podrien evitar tants esglais consecutius als veïns de l’antiga Illa del Xúquer, que ha crescut en direcció a la muntanya complicant encara més la seua complicadíssima ubicació.

Xavier Espanya / Riberaexpress