Paraules velles, paraules noves (66) / Leo Giménez

0
93
Caminata en la Muntanyeta d'Alzira

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Antorxa

El vocable antorxa significa ‘ciri gros de cera, generalment de forma prismàtica i amb quatre metxes’’, ‘tea llarga o bastó embolicat de tela o un altre material, impregnat de matèria inflamable, que s’agafa amb la mà i que servix per a fer llum’, “L’antorxa olímpica la va entrar Herminio Menéndez en l’Estadi Olímpic de Barcelona en 1992”, Este vocable i forma ha sigut inclòs en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, una paraula i forma normativa. Té el sinònim torxa, més usat en el llenguatge literari. Es troba registrada també en el Diccionari català-valencià-balear, en el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i en el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat la forma antorxa Melcior Miralles (1435), Joanot Martorell en el Tirant lo Blanch (1490), Isabel de Villena en el Vita Christi (1497), Constantí Llombart, Francesc Caballero, Tyris, Francesc Almela i Vives, Josep Giner i Marco, Josep Palomero, Joaquim Martí Mestre, Josep Lacreu i altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Caminata

La paraula caminata significa ‘passeig llarg fet a peu’, ‘espai recorregut caminant’, “Menuda caminata ens hem pegat, des de la plaça Major a la Murta, a peu”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. És sinònima de caminada. Han usat la forma caminata Eduard Escalante, Joaquim Martí Gadea, Joaquim Amo, Josep Pascual Tirado, Teodor Llorente i Falcó, Emili Beüt i Belenguer, Joan F. Mira, Josep Lluís Tàrrega, Joan Torró, Eugeni S. Reig, Gonçal Castelló, Maurici Belmonte, Enric Vicent Alepuz, Alejandro S. Oltra, Josep Lacreu i Immaculada Navarro, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

Cansera

La paraula cansera té el significat de ‘falta de forces, debilitat produïda generalment per la realització d’un esforç, d’un treball, d’una activitat fatigosa’. Té caràcter normatiu en haver-la inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. És sinònima de ‘cansament’. La registren també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Ramon Andrés Cabrelles, Bernat Capó, Francesc Collado, Emili Casanova, Enric Roncero, Antoni Ferrer, Ramon Navarro, Francesc Bodí, Maurici Belmont, Sofia Moltó, Vicent Garcia Perales, Francesc Fenollosa, Josep Lozano, Eugeni S. Reig i Francesc Belda i Tortosa han emprat este vocable en els seus textos, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Canviar el xip

La locució verbal canviar el xip la registra el Diccionari normatiu valencià. Té el sentit de ‘canviar la manera de pensar o d’actuar per a adaptar-se a una nova situació, habitualment de forma ràpida.’, “Si no canvies el xip en la teua manera de pensar, sofriràs molts desenganys en esta vida”. Han usat esta locució Vicent Sanhermelando, Brauli Montoya, Antoni Mas, Laura Ballester, Manuel Álamo, Francesc Bodí i Maria Rosa Diranzo, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

 

Microxip

Microxip significa ‘xip de mida reduïda’, Adaptació de l’anglés microchip. “Els gossos en general han d’anar proveïts d’identificació per tatuatge o implantació de microxip, subjectes per corretja o cadenes quan circulen per la via pública”. El registra el Diccionari normatiu valencià. La inclou també el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu), el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Han emprat el vocable microxip Bajoqueta Rock, Toni Mollà i Josep Manuel Garcia Verdugo, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. El terme xip fa referència a ‘element bàsic de la microelectrònica, de dimensions molt reduïdes, que normalment conté molts dispositius electrònics que formen un circuit integrat’.

 

Tirar un cable

La locució tirar un cable té el sentit de ‘socórrer-lo, ajudar-lo, prestar-li auxili’, “Senyor Andreu, tirem un cable, done’m faena en la seua empresa”. La registra el Diccionari normatiu valencià. Han usat esta locució Manel Álamo i Sergi Pascual, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

Leo Giménez / Lingüista