Alzira rendix homenatge al cultiu de la taronja recordant els 500 anys d’història

0
222
Xavier Claur l'autor del panell ceràmic
Moment de la inauguració del panell ceràmic en la Plaça de Corbeil Essons
Cartell a l’entrada d’Alzira en els anys 60 per la carretera de Tavernes

L’Ajuntament d’Alzira ha inaugurat hui el tercer i últim panell commemoratiu dels 500 anys del cultiu del taronger a la capital de la comarca. Es tracta d’un plafó ceràmic de l’artista local Xavier Claur, que representa a dos llauradors arreplegant les taronges per a ser transportades en carro fins un magatzem, amb la inscripció, «Alzira i la taronja, 1517-2017». Esta iniciativa ha estat inspirada per l’enginyer agrícola alzireny, Miquel Frasquet, per recordar els cartells metàl.lics que hi havien antigament en algunes entrades de la ciutat.

El primer dels panells va ser ubicat a l’avinguda dels Sants Patrons, a l’altura de la parada de taxis i amb una imatge de l’antic pont de Sant Bernat acompanyada pel lema “Alzira. Origen, pàtria i llotja de la taronja i el seu comerç. 1517-2017”. El segon dels retaules ceràmics s’ubicà en el parc Pere Crespí, a l’octubre del 2018, dedicat a les dones que treballaven manipulant les taronges en el magatzem per a l’exportació, i amb la mateixa inscripció que l’anterior.

500 anys

La regidora de Turisme, Isabel Aguilar, ha manifestat hui que, “Alzira rendix així homenatge a totes i tots als que al llarg de 500 anys han dedicat la seua vida al cultiu de la taronja, una pràctica arrelada a la nostra ciutat al llarg de segles, i encara que en l’actualitat ja no siga el principal motor de l’economia local ha sigut determinant al llarg de la història, per això mereix un homenatge permanent amb la instal·lació d’estos tres panells que a més passen a formar part del patrimoni cultural de la nostra ciutat”.

Un document de l’arxiu municipal d’Alzira és el més antic que fa referència a l’existència del cultiu citrícola al terme de l’antiga Illa del Xúquer. En ell es fa referència a la necessitat de condicionar camins i ponts per poder transitar els carros carregats amb les taronges. Encara que el poeta àrab local, Ibn Jafadja, ja feia poemes amb la flor del taronger com a protagonista al segle XI.

Frasquet recorda que la primera varietat que ell ha conegut fou la blanca comuna, a la que li seguiren la nàvel-washingta, les bernes, sanguines i imperials. Els agricultors les cultivaven inicialment en terres arenisques «en gaudir d’un millor drenatge fugint de la humitat».