Paaules velles, paraules noves (65) / Leo Giménez

0
509
Leo Giménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

A trossos i mossos

La locució a trossos i mossos significa ‘d’una manera irregular, arreu, sense posar l’atenció necessària, sense cura’, “Ignasi tot ho fa arreu, a trossos i mossos”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. Han emprat esta locució Jordi Colomina, Encarna Sant-Celoni, Alexandre Agulló, Cristòfor Martí i Adell, Víctor Labrado i Rafael Jarque, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Baquejar-se

El verb baquejar té  els significats de ‘pegar un bac (a algú), llançar-lo violentament a terra’, “Alfons és un xic molt violent, a Tonet, l’ha baquejat dos vegades i en terra ha seguit pegant-li”, però en la parla valenciana, pronominalment, té el sentit de ‘riure molt’, “Ens baquegem cada vegada que Quelo conta les seues gracietes”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. En el mencionat sentit el tenen consignat el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Joan Pla, Manel Joan i Arinyó, Emili Casanova, Pasqual Alapont, Sofia Moltó, Francesc Fenollosa, Vicent Garcia Perales han emprat el verb baquejar-se, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Escaqueig

El vocable escaqueig té el significat d’ ‘acció d’escaquejar-se,  d’evitar una obligació, un servici, una responsabilitat’, “Ara vorem l’escaqueig de Voro, dirà que si li ha oblidat la cartera i no pagarà”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen inclòs en les seues pàgines el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Euríbor

El neologisme euríbor significa ‘tipus d’interés que apliquen els bancs que operen en euros en el mercat interbancari de Frankfurt.’, ‘tipus d’interès interbancari de l’euro’.. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. També el registren el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat el terme euríbor Longi Gil, Maria Soler i Jovi Lozano, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Mofla

La paraula mofla significa ‘galta grossa, unflada’, “La xiqueta es veu que té bona ganeta, té  bones mofles”. En castellà, moflete. També te el sentit d’‘enuig, desplaer intens, irritació o enfadament’,  ‘molèstia, humiliació, vexació’. Ha sigut admesa en el Diccionari normatiu valencià. La té registrada també el Diccionari català-valencià-balear i i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

 

Xabolisme

El substantiu xabolisme té el significat d’‘existència nombrosa de xaboles en un lloc’, ‘reunió de barraques en les zones suburbials de les grans ciutats’, “Encara hi ha molt de xabolisme en les ciutats gran, és un simptoma de misèria social’. Té el sinònim barraquisme. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià.