38 anys de la desfeta de Tous
Aquest 20 d’Octubre fa 38 anys del ensorrament de la presa de Tous. Hom creia que a estes altures de la historia, el anomenat cas Tous serien contalles familiars, anècdotes dels fets ocorreguts eixe dia, de la por, de qui havia mort les aigües de la presa, de la ruïna de molts, del futur,….
Però no, els jutjats em sembla que ens tenen tirada. Encara per ser mes precís, fan la feina que els toca, i que la tirada correspon a els que no contents en haver fet una mala presa, haver posat tota classe d’entrebancs per allargar el judici fins a disset anys, dividir a la gent amb tres decrets, etc.
En eixe breu resum de l’ambient entre els damnificats, apareix la generalització de reclamacions de préstecs de la pantanada trenta vuits anys després. Començaren amb uns poques, aconseguit un sentència en la Audiència de València favorable als interessos de la banca. Ara les demandes son generalitzades.
Els meus arguments no son de tipus legal, son mes ve ètics, morals i també de justícia. El temes jurídics estan essent defesos pels advocats dels damnificats que –em consta estan ben preparats, tenen moltes hores de vol en açò- fins ara han guanyat als jutjats de la zona generalitzadament. Es a la Audiència de València, on comencen ha hi haure sentencies desfavorables.
Prescripció justícia i correcció
En concret vaig a escriure sobre prescripció, justícia i correcció. Com es possible que delits que segons el Codi Penal de 1 de juliol de 2015 en el seu article 131 te establert que son vint anys la prescripció i, en el cas que ens ocupa portem 38 anys i no ha prescrit res?. Per a que el lector ho entenga, si mates ve per homicidi o assassinat a una persona i no te pillen, doncs no et passa res. Ací, primer t’arruïnen amb una presa del Estat, mal feta, com la justícia tarda 17 anys, te donen crèdits i carretera, quant falla ja –desesperats- els damnificats han cobrat una misèria dels decrets. Els que aguantaren fins al final, han tingut una compensació molt mes justa.
No se si serà el tema de la prolongació inconstitucional, filibusterisme polític o judicial, no ho sé. Però el que tinc clar es que es profundament injust. A mes a mes, donat la que està caient, es un càstig cruel i que evidència el temps polític que vivim, no hi ha humanitat, ni decència. Sols priva l’interès dels diners. Es una vergonya la baralla pel control del Poder Judicial.
A mes de no ser, ni ètic, ni moral, ni de justícia, no es correcte. Ni no ho es perquè es deu anar en favor del dèbil, del necessitat i esta justícia no ho està fent. Apiadar-se del dèbil, es el correcte. A mes a mes, no tenen ninguna culpa, el propietari de la presa –el Estat- Si.
Xavier Sierra i Parra
