Dia Europeu contra el tràfic d’èssers humans

0
41

Les autoritats espanyoles prioritzen el control policial i migratori per damunt de la protecció a les víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual

 

● Amnistia Internacional denuncia en una nova investigació com a les
autoritats espanyoles no sembla importar-los la protecció de les víctimes: en
els últims tres anys, el nombre de persones identificades del total de les
quals es trobaven en risc de tràfic oscil·la entre el 1,4 i el 1,5%.
● La situació per a les víctimes de tràfic s’ha agreujat amb la pandèmia, que
ha deixat desprotegides a moltes dones a situació de vulnerabilitat.
● Falten mecanismes de detecció precoç, sobretot en costes, i és
especialment preocupant la falta de protecció a les xiquetes.
Madrid, 15 d’octubre de 2020.- Amnistia Internacional publica hui un nou informe, “Cadenes
invisibles”, en el qual denuncia com la identificació i, per tant, la protecció de les víctimes de
tràfic amb finalitat d’explotació sexual té greus errades estructurals a Espanya. Prima la
persecució del delicte, per la qual cosa les víctimes són instrumentalitzades i vistes com a
proves per a la investigació, i no com a persones necessitades de protecció durant tot el cicle.
Especialment preocupant, assegura AI, és la situació en les costes, on també l’enfocament és
principalment de control migratori i falta un mecanisme multiagencial de detecció precoç, i una
coordinació adequada entre els diferents mecanismes implicats. Com a conseqüència, moltes
possibles víctimes «es perden» pel camí, i molts traficants estan esperant-les en eixos llocs de
trànsit.
A pesar que no existeixen dades desagregades, unificades i sistematitzades que mostren la
vertadera magnitud d’aquest problema, la veritat és que en total, només mil de les 75.000
persones que, segons el govern, estaven en situació de risc de tràfic amb finalitat d’explotació
sexual (no basant-se en indicis, sinó en operacions policials), han sigut identificades finalment
com a víctimes en els últims set anys que es tenen dades, entre 2013 i 2019. Aquestes dades, a
més, no inclouen les dones que sol·liciten protecció internacional o migrants que arriben a les
costes.
«La identificació és el primer pas i resulta fonamental per protegir les víctimes de tràfic i garantir la
seua assistència, accés a justícia i dret a la reparació. Si no es detecta les possibles víctimes,
els següents passos són inexistents», explica Virginia Álvarez, autora de la investigació i
responsable de Política Interior en Amnistia Internacional Espanya.
La identificació de víctimes de tràfic recau exclusivament en mans de les forces i cossos
de seguretat de l’estat, concretament en les unitats encarregades de la persecució del delicte,
per la qual cosa no sempre es garanteix un enfocament de gènere i protecció de drets humans.
Prova d’això, i que, per a Amnistia Internacional, la detecció i identificació d’aquestes
víctimes no és una prioritat per a les autoritats, és el fet que en els últims tres anys, el nombre
de víctimes identificades del total de persones en risc de tràfic oscil·la entre el 1,4 i el 1,5%. En
2019, només 42 dones havien sigut identificades formalment com a víctimes de tràfic, de
les 2.834 potencials o en risc, segons les dades proporcionades per la Direcció General de la
Policia (fins al 18 de juliol). En el cas de 2018 només 128 de 9.135, sis d’elles menors (segons
CITCO, Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat). I en 2017, de les 10.111
només van ser reconegudes com a víctimes 155.
A l’organització li preocupa, a més, que els estereotips de gènere influïsquen de manera
perjudicial per a la identificació de les víctimes de tràfic: molts funcionaris policials busquen un
determinat “perfil de víctima de tràfic” i, si no es correspon, el descarten massa ràpidament. «La
policia ha d’entendre que, moltes vegades, no hi ha cadenes físiques sinó que el que fan és crear
cadenes mentals: ens obliguen a consumir drogues i alcohol perquè estiguem actives; ens
obliguen a somriure, a ballar, a dir que estàs perquè vols, després d’amenaçar-te o pegar-te»,
assegura Maria, una víctima i supervivent.
Víctimes, no proves del delicte
“La policia em va començar a preguntar, no creien el que els contava. Una dona policia em va dir
que si no deia la veritat em deportarien, els vaig dir que no volia parlar perquè no volia morir,
havien amenaçat també la meua família”: així parla Alika (nom fictici) sobre el seu primer contacte
amb la policia, quan, després de rebre una pallissa en ple carrer i acudir a comissaria, no es va
activar cap mecanisme de protecció. Aquesta dona nigeriana de 27 anys, que va arribar a
Espanya en pastera quan només tenia 18, va patir molta violència en la seua ruta migratòria,
també quan, una setmana després d’arribar li van dir que havia de prostituir-se per a retornar el
deute de 55.000 euros que havia contret.
Amnistia Internacional mostra la seua preocupació pel fet que algunes operacions policials contra
el tràfic amb finalitats d’explotació sexual finalitzen amb la detenció de les dones per la seua
situació d’irregularitat administrativa, malgrat l’existència d’indicis de tràfic o explotació. «Les
autoritats no han d’oblidar que tenen l’obligació de protegir totes les víctimes amb independència,
tant del seu estatus migratori, com de la capacitat de la víctima per a col·laborar en la persecució
del delicte de la qual és objecte», assenyala Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional
Espanya.
L’adaptació de les obligacions internacionals per a la protecció de les víctimes de tràfic s’ha fet a
Espanya a través de la Llei d’Estrangeria, la qual cosa mostra un enfocament basat principalment
en el control de la immigració. Fins i tot a pesar que existeix el període de restabliment i reflexió
de 90 dies en aquells casos en què es detecten indicis de tràfic en una persona en situació
irregular, durant el qual la víctima podrà decidir si vol cooperar amb les autoritats en la
investigació del delicte, Amnistia Internacional lamenta que, en compte de ser aquest un
instrument per a atorgar un espai de seguretat i recuperació per a la víctima, acabe convertint-se
en una eina per a assegurar que les víctimes testifiquen.
«Et donen el decret d’expulsió juntament amb la reflexió i, si no denuncies, l’ordre d’expulsió es
reactiva», assegura Maria, supervivent de tràfic. Ella sap bé del que parla: no sols per la seua
condició de supervivent sinó perquè, a més, treballa en una organització que assisteix víctimes de
tràfic. Maria, captada al Brasil amb l’engany d’oferir-li treball de neteja i de cura de criatures a
Espanya, va fugir dels seus traficants gràcies a una organització, no perquè fora reconeguda per
la policia. “Un dia, quan anava caminant pel carrer, la policia va vindre cap a mi, em vaig tirar
davall d’un cotxe, tenia por perquè la policia només buscava immigrants irregulars”. Aqueixa por a
la policia, i als seus traficants , s’explica en un relat ple de violència, anant de club en club: «em
passava el dia drogada i borratxa, era l’única manera de suportar-ho».
Les costes, via d’entrada al tràfic
A pesar que Espanya, per la seua localització, és porta d’entrada i també de destí i trànsit per a
víctimes de tràfic, Amnistia Internacional denuncia que la detecció de possibles víctimes en les
costes i altres punts d’arribada no són una prioritat per a les autoritats. L’organització demanda, tal
com recomanen altres organismes internacionals de drets humans, un organisme multiagencial,
amb formació en gènere i en tràfic, que permeta la detecció precoç i millore la coordinació entre
els diferents actors que intervenen per a la identificació.
“Moltes víctimes, bé pel fet que no s’identifiquen com a tal,o bé perquè fins i tot no han sigut
explotades, podrien ser millor protegides si tingueren accés a la informació i a l’assistència lletrada
a la qual tenen dret. Però ens hem trobat que, per exemple, de juliol a setembre de 2018, segons
el col·legi d’advocats d’Algesires, la mitjana d’assistència va ser de 3.000 persones al mes, i les
assistències es van realitzar de manera col·lectiva, sense separar els homes de les dones. La
ràtio normal era de 12 persones per lletrat o lletrada, amb un sol intèrpret de l’administració. Així
no es pot garantir una adequada assistència per a les persones migrants i possibles refugiades
que arriben, entre les quals pot haver-hi víctimes de tràfic”, assenyala Virginia Álvarez.
El confinament, un aïllament encara major
El confinament, i altres mesures imposades a conseqüència de la pandèmia, han agreujat la
situació d’explotació i aïllament d’algunes persones vulnerables, com les dones i xiquetes
migrants en situació d’explotació en el servei domèstic, explotació sexual o altres formes
d’explotació. Amnistia Internacional va donar la benvinguda al Pla de Contingència contra la
Violència de Gènere davant la Crisi de la Covid-19, amb mesures addicionals dirigides a les
víctimes de tràfic, explotació sexual i a dones en context de prostitució que el Ministeri d’Igualtat
va ampliar al maig d’enguany, així com a la proposta que reconeix, per primera vegada, que les
organitzacions especialitzades i altres organismes públics, més enllà de la policia, poden acreditar
situacions de risc de tràfic.
No obstant això, l’organització lamenta que poques d’aquestes mesures s’hagen materialitzat, o
hagen millorat de manera notable la vida de les dones i les xiquetes víctimes de tràfic, amb un
compliment desigual segons les comunitats autònomes. En el cas de la detecció i identificació en
costes, els problemes ja existents no han fet més que empitjorar en aquest any de pandèmia, amb
importants reculades referent a l’assistència lletrada. Així, mentre que en alguns llocs com
Almeria, l’assistència lletrada ha sigut pràcticament inexistent, en altres casos s’ha realitzat de
manera només telemàtica. A Canàries, l’augment d’arribades de persones migrants, sense
adopció de mesures adequades per a pal·liar la situació d’uns recursos d’acolliment saturats, han
complicat una adequada detecció i identificació de víctimes de tràfic: només assistien, a totes les
persones migrants, un total de 3 lletrats amb independència del nombre de persones que
requeriren aquest assessorament.
Les menors, perdudes en uns altres llimbs
Amnistia Internacional ha pogut recollir testimoniatges preocupants que denoten una falta de
diligència per part de les autoritats per a detectar possibles xiquetes i xiquets víctimes de tràfic,
especialment quan al·leguen ser majors d’edat.
«Entre policia i fiscalia es passen la pilota de què fer en cas que les menors es facen passar per
majors d’edat, però la seua consideració com a adultes, així com la falta d’informes complets,
dificulta molt la intervenció i el seguiment de les seues necessitats. I els mateix succeeix amb
xiquets i les xiquetes que viatgen sols: falten recursos i implicació dels serveis d’atenció a menors,
i, a més, l’atenció és desigual en funció de cada comunitat», assenyala Esteban Beltrán.
Des de gener fins a juny de 2019, van arribar a Espanya 11.345 xiquets i 956 xiquetes migrants no
acompanyats, i només 10 d’elles van ser identificades com a víctimes de tràfic. Quant als xiquets,
en un període de 4 anys, entre 2014 i 2017, només 3 xiquets van ser identificats com a víctimes
de tràfic, i tots ells l’any 2014. En llocs que són porta d’entrada a Espanya, com són Andalusia, o
Melilla, només s’han identificat 41 víctimes i cap, respectivament, l’any 2018.
Mary (nom fictici), de Costa d’Ivori va arribar a Melilla al setembre de 2019, sense cap
documentació. Va al·legar ser major d’edat, però treballadores d’organitzacions no
governamentals que van entrar en contacte amb ella van sospitar que el seu físic indicava que no
podria tindre més de 14 o 15 anys, alertant també de l’existència d’indicis de tràfic a les autoritats,
encara que aquestes i altres alertes no es van incloure en el seu expedient psicosocial. Va ser
enviada a la península amb nou dones més, inclosa una que deia ser la seua tia. No va ser fins
que una organització especialitzada, després de ser alertada i també veure ella mateixa els indicis
de tràfic (ansietat, tia controladora, minoria d’edat) i de rebre amenaces, que es va activar el
protocol de tràfic quan, finalment, es descobreix que té 15 o 16 anys. Fins al moment, la policia
insisteix per aconseguir la seua col·laboració i que done informació.
Davant aquesta situació, Amnistia Internacional demana que es done prioritat,
especialment en costes, a l’atenció de víctimes de tràfic per damunt del control policial i
migratori i exigeix, entre altres mesures, que es reforce substancialment la detecció i
identificació perquè puguen accedir a protecció i no siguen vistes, simplement, com a
proves d’un delicte. Per a la qual cosa són necessaris les mesures següents :
● Establir un mecanisme de detecció precoç amb un enfocament multiagencial, especialment en
els casos de dones migrants que puguen presentar indicis de tràfic o necessitar protecció
internacional, a fi de donar-los informació, seguiment i suport.
● Que el Parlament aprove una Llei Integral contra el Tràfic d’Éssers Humans amb
perspectiva de drets humans, de gènere i infància, on la capacitat d’identificació de possibles
víctimes de tràfic no recaiga en els qui tenen la competència d’investigació del delicte o en el
control migratori, sinó que depenga d’organismes que prioritzen un criteri de protecció, amb un
vertader mecanisme nacional d’identificació i derivació.
● Millorar la coordinació i enfortir la col·laboració entre les ONG expertes que estan en contacte
amb les dones, coneixen possibles casos i/o situacions d’especial vulnerabilitat o signes de tràfic
o explotació, i les unitats especialitzades de Policia Nacional i Guàrdia Civil; i que es reforce la
recollida de dades desagregades que faciliten el seguiment i la resposta adequada. Reforçar les
vies d’informació entre els diversos serveis públics especialitzats i a les ONG sobre possibles
casos rebuts de des de serveis de migració i asil.
Més informació
Amnistia Internacional llança la campanya #*CadenesInvisibles perquè les dones víctimes de
tràfic per a finalitat d’explotació sexual siguen protegides. Per a això, artistes de cinema i teatre
com Nathalie Gorg, Lucía Juárez, Carolina Yuste, o Andrés Lima, entre altres, s’han sumat a la
campanya produint vídeos per a visibilitzar la terrible realitat que pateixen les víctimes de tràfic i
compartint des de les seues xarxes socials missatges de suport per a la campanya i animant a
signar la petició online.