Paraules velles, paraules noves (62) / Leo Giménez

0
119
Leo Giménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Aborronar

El verb aborronar té el significat de ‘posar els pèls de punta o la pell de gallina (a algú), per efecte d’una sensació física o emocional’, “Aquell crit l’aborronà”, “M’he aborronat de fred”. També significa ‘horroritzar’, “Aquella visió horrenda el va aborronar”. El registren pràcticament tots els diccionaris de referència o d’ús del valencià-català-balear, però els valencians el registren com a entrada principal, mentres que els catalans el consideren secundari, i el remeten a esborronar, que el consideren prioritari, en el referit sentit. En la parla valenciana aborronar és l’usual en el significat mencionat, i aixina ho reconeix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el Diccionari normatiu valencià (DNV), que el considera principal, mentres que en l’entrada esborronar remet esta forma a aborronar.

Han emprat aborronar Josep Maria Cabrera, Constantí Llombart, Serafí Julià, Enric Valor, Miquel Adlert, Josep Piera, Toni Cucarella, Manel Joan i Arinyó, Manel Àlamo, Josep Lozano, Joan Torró, Pep Castellano, Jordi Colomina, Josep Lacreu, Joan Olivares i Toni Mollà, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Amerar

El verb amerar té el significat de ‘banyar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetre completament, que absorbisca la major quantitat possible de líquid’, “Amerar un drap”, “La pluja ha amerat la terra”, “S’ha posat a ploure i hem arribat completament amerats”, ‘arremullar (la calç viva) fins a convertir-la en pasta de calç amerada’, ‘posar a remulla les tiges (de lli, de cànem, de jute i d’altres vegetals fibrosos), per a fer-ne fermentar les parts llenyoses, “Amerar el lli”, “Amerar el cànem”, “Amerar l’espart”. En sentit figurat també té el sentit de ‘penetrar l’ànim (d’algú) un afecte, una idea, un sentiment’, “L’esperança l’amerava”, “Està enamorat de Pepa, està amerat d’ella”.

El verb i forma amerar es documenta en escrits anònims de 1376, en Història de la cultura valenciana, i en 1410, en Llibre de consells. L’han emprat en les seues obres Joan Roís de Corella (1495), Josep Esplugues, Josep Giner i Marco, Josep Lozano, Rafael Ventura Melià, Tobies Grimaltos, Jordi Colomina, Pilar Gregori, Josep Lacreu, Abelard Saragossà, Emili Casanova, Maria Josep Cuenca, Anna Moner, Rafa Roca, Antoni Ferrando, Josep Franco, Eduard Mira i Toni Cucarella, entre molts altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

El registren pràcticament tots els diccionaris de referència o d’ús del valencià-català-balear, però els valencians el registren com a entrada principal, mentres que els catalans el consideren secundari, remetent a amarar, que el consideren prioritari, en el referit sentit. En la parla valenciana amerar és l’usual en el significat mencionat, i aixina ho reconeix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el Diccionari normatiu valencià (DNV). El verb i forma amarar, en el DNV, en primer lloc, té el significat de ‘posar-se en la superfície de l’aigua, un hidroavió, un avió amfibi o una astronau’. En segon lloc el diccionari de l’AVL també dona a este verb el sentit d’’amerar’, com a entrada secundària.

 

Arremullar

El verb arremullar té el significat de ‘posar (una cosa) en contacte amb aigua, vi o un altre líquid, perquè es dessale o se n’amere’, “Haurem d’arremullar els cigrons”, ‘mullar molt’, ‘banyar-se’, “Aquella pluja inesperada ens va arremullar”, ‘beure per a celebrar alguna cosa’, “Açò cal arremullar-ho: la notícia s’ho mereix’. Té el geosinònim remullar. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat arremullar, que és la forma usual en la parla valenciana, en el Diccionari normatiu valencià.

El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat esta forma verbal Joaquim Amo, Josep Pascual Tirado, Enric Valor, Alfred Ayza, Enric Cardona, Francesc Viadel, Maria Isabel Guardiola, Joaquim Martí Mestre, Jordi Botella, Jordi Colomina i Joan Olivares, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Estralejar

El verb estralejar té el significat de ‘disputar, discutir amb vehemència’, “Sempre estan estralejant”, ‘dir paraulotes, renecs, blasfèmies’. És un verb molt usual col·loquialment en gran part de la parla valenciana. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat com a normatiu en el Diccionari normatiu valencià amb la marca de col·loquial.

El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Ferrer Pastor, i el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu).

El verb estralejar l’han emprat, entre altres, Josep Lozano, Marisol González, Joaquim Martí Mestre, Encarna Sant Celoni, Vicent Sanhermelando, Joan Olivares, Josep Millo, Teresa Broseta i Clara Laguarda, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Flemàtic

L’adjectiu flemàtic significa ‘que té flema, calmós, apàtic’, “Un temperament flemàtic”, “Una persona flemàtica i indolent”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim flegmàtic.

El tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. També el registra el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Han emprat este adjectiu Martí Domínguez i Barberà i Vicent Enric Belda, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

I tacó

La locució i tacó té el significat de ‘que passa d’una quantitat determinada’, “Són les huit i tacó”, “Me’n deus cinquanta i tacó’. Té el sinònim i escaig. En castellà, y pico. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu a esta locució i l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià.