Accions a la comarca per la «justícia climàtica»

0
205
Acció de defensa del clima a la la Plaça del Regne d'Alzira

 

Malgrat la pandèmia, malgrat l’immens poder de les petrolieres, automobilístiques i d’altres transnacionals que mouen bilions cada any i han sabotejat les 25 COP internacionals celebrades, malgrat els seixanta anys de publicitat consumista que ha fet creure la gent que no existixen límits i podem seguir creixent i contaminant indefinidament, malgrat tot, el passat divendres joves, majors, ecologistes i gent conscienciada vàrem eixir a les places i carrers de centenars de ciutats del món per a denunciar la crisi climàtica i social que estem patint pertot arreu i exigir l’aplicació de les solucions ja.

Perquè les temperatures seguixen pujant i els fenòmens meteorològics extrems són cada volta més nombrosos i més destructius, de fet enguany hi ha hagut temperatures rècords a Sibèria i la tundra està descongelant-se, amb el greu risc de retroalimentar i accelerar el calfament global, megaincendis a Califòrnia i milers d’incendis a les selves tropicals, a l’Atlàntic diversos huracans han esclatat al mateix temps, etc. etc. Tot indica que estem en el pitjor dels escenaris previstos pels científics i, si no canviem ja, anem directes cap al desastre climàtic, que ho patiran especialment els joves perquè són els que han de viure en aquest segle XXI, clau per al clima i la vida en la Terra…

A La Ribera també ens hem adherit a la convocatòria de Joventut pel Clima, Aliança pel Clima i Rebel·lió pel Clima, amb les precaucions sanitàries obvies, i hem realitzat actes a quatre municipis: Sueca, Corbera, La Barraca i Alzira; on es va llegir algun comunicat dels participants i el manifest estatal adjunt, corregit i ampliat. Les organitzacions convocants ací fórem La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció, Xúquer Viu, Coordinadora de Centres en Valencià, Col·lectiu per les Pensions de Sueca, Associació Amics de la Muntanyeta-Acció Ecologista, Col·lectius per les Pensions d’Alzira, Voluntariat Mediambiental de Corbera, Associació Mediambiental d’Aigües Vives i la Coordinadora per la Defensa de la Natura de La Ribera.

MANIFEST

En els últims mesos, el nostre món ha experimentat un canvi sense precedents. La pandèmia de la Covid-19 ha fet trontollar els fonaments del nostre sistema. S’han evidenciat les febleses i contradiccions d’una economia depredadora que es troba al límit del col·lapse, d’un sistema neoliberal que precaritza els serveis públics i crea grans desigualtats, d’una globalització que se sosté sobre l’explotació del territori i les persones, i que globalitza també la catàstrofe, en forma de pandèmia, de canvi climàtic o d’inestabilitat econòmica. El virus no és causa, sinó conseqüència d’una crisi sistèmica profunda, i suposa un canvi de context que amb prou feines comencem a comprendre.

L’emergència climàtica ja era una expressió d’aquesta crisi sistèmica. El desastre s’advertia des de fa dècades en els nombrosos informes científics, en el constant flux de persones obligades a abandonar els seus territoris o en les veus de les qui resisteixen davant d’empreses i polítiques extractivistes. Ara, la pandèmia ens col·loca en un punt d’inflexió crític en què, més que mai, ens hi juguem el futur. Ens enfrontem a un ampli espectre d’escenaris possibles i depèn de nosaltres que el canvi avance cap a un projecte ecosocial, just i democràtic, o bé que la nostra inacció ens porte cap a models feixistes o nacionalismes reaccionaris i l’esgotament definitiu dels recursos que sostenen la vida. I amb el greu perill de la retroalimentació, sols ens queden uns 8 anys per a resoldre-ho bé…

Davant d’aquesta situació, cal que transformem un dels eixos estructurals del nostre sistema, el treball, que avui està estretament associat a la precarietat, la desigualtat i la destrucció del territori, i se situa d’esquenes a la vida. Però un nou model laboral just i ecològicament sostenible no es pot basar en una aparent descarbonització de les activitats empresarials ni en una mitificació del teletreball. No podem caure en les atractives falses solucions del capitalisme verd, que ens parlen dels miracles impossibles i dels avanços tecnològics sense tenir en compte el seu elevat cost energètic i material ni els efectes sobre les nostres vides. Per contra, és imprescindible reduir el nostre consum de materials i energia, acompanyant-ho d’una redistribució del treball que garantixe llocs de treball compatibles amb una vida digna per a totes. Aquest nou model ha d’estar basat en processos sostenibles que partixen de comprendre que som cossos interdependents i ecodependents, generant sinergies amb l’entorn i entre les persones. La riquesa resultant ha de distribuir-se equitativament i estar al servei del conjunt de la població mitjançant una fiscalitat justa, entre altres mecanismes.

No hem d’oblidar mai que el sector del transport és el major emissor de gasos hivernacle i per tant cal transformar-lo radicalment, reduint a la meitat l’ús dels vehicles motoritzats i potenciant al màxim la proximitat de serveis i treball i la mobilitat sostenible: a peu, en bici i en transport públic.

El model industrial: cal fer front a la deslocalització de la producció, l’obsolescència programada, la desmesurada explotació de recursos i al procés accelerat de digitalització que avança sense qüestionament. El tancament d’indústries no ha de significar deixar les treballadores al carrer, ha d’anar acompanyat d’una reinserció en un teixit econòmic més local i una producció més sostenible, estable i de qualitat, que s’oriente cap a l’interès general amb preses de decisió públiques i democràtiques.

Les cures: és fonamental situar els processos de reproducció social i de sostenibilitat de la vida al centre d’un nou model de treball. Aquests processos essencials per a la (re)producció han estat i són majoritàriament assumits per dones i persones migrades, consolidant una divisió sexual i transnacional del treball, però són responsabilitat de totes. Visibilitzem-les. Revaloritzem-les. Redistribuïm-les. Construïm models basats en la cooperació, la solidaritat i la interdependència, com les xarxes de suport mutu veïnals o comunitàries, que han estat essencials per a moltes persones durant la pandèmia; no podem avançar cap a una transició ecosocial i feminista si seguim prescripcions econòmiques obsessionades amb el rendiment. Hem d’adoptar criteris d’avaluació econòmica que ens parlen de vides dignes, que asseguren el respecte i compliment dels Drets Humans, les pensions, el benestar general i el del medi ambient, no només el creixement del PIB.

El sector primari: no oblidem el seu paper fonamental en el sosteniment de la vida. És essencial avançar cap a un model amb pràctiques més respectuoses amb les seves treballadores i amb el mateix territori i ecosistema. Un model basat en la sobirania alimentària, en la producció de proximitat i ecològica, i que posi al centre els drets i el benestar tant de les persones que hi treballen com de les consumidores. Reclamem també la sobirania sobre els béns comuns essencials, com l’aigua i l’energia: no els volem en mans de grans empreses que exploten i especulen.

El turisme: aquest sector s’ha vist profundament afectat per la COVID-19. S’han posat de manifest els perills de la fragmentació i sobreespecialització econòmica en una activitat econòmica tan fràgil i estacional en moments de col·lapse sistèmic. Tanmateix, milers de ciutadanes hem tingut la possibilitat de gaudir dels nostres barris, pobles i ciutats com mai en molt de temps. Reiterem el nostre convenciment que cal apostar per un model d’intercanvi i mobilitat sostenible, socialment just i que responga a les realitats territorials concretes; un model respectuós amb el que és local, que potencie l’oci i la cultura populars sense mercantilitzar-los. No volem ser ciutats aparador. La transició cap aquest nou model no ha de destruir indiscriminadament la petita economia, ni derivar en un monopoli multinacional del sector.

El sector públic: la pandèmia ha demostrat la importància i necessitat de blindar els serveis públics, que sent essencials han estat objectiu de múltiples retallades i privatitzacions els últims anys. En un context mundial on les crisis socials, econòmiques i ecològiques s’accentuaran cada cop més, és imprescindible consolidar i ampliar els serveis públics. Han de ser capaços de donar resposta a la totalitat de la població de manera equitativa, suficient i eficient, sense importar l’origen, l’ètnia, el gènere, l’orientació sexual i/o la classe social.

Hem d’estar alerta. En aquests temps de transformació, la lluita pel futur pren més rellevància que mai. No podem acceptar les velles receptes neoliberals, per molt que ara es disfressen de verd. No podem conformar-nos amb falses solucions que aprofiten la crisi per concentrar encara més poder en poques mans, que no miren pel bé comú, sinó per la preservació d’un sistema que ens aboca al desastre ecosocial. És moment d’organitzar-nos. És moment d’impulsar el canvi que volem, un canvi que pose en el centre les persones, els cossos, els territoris i la Terra.

Actives i organitzades, seguim lluitant per la vida hui i tots els dies!

COORDINADORA PER LA DEFENSA DE LA NATURA A LA RIBERA