Paraules velles, paraules noves (61) / Leo Giménez

0
72
Leo Giménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

 

A remulla

La locució adverbial a remulla té el sentit de ‘ficar o tindre alguna cosa dins de l’aigua o d’un altre líquid, a fi que quede completament amerada’, “Ara posaré els cigrons a remulla”, “Per a poder fer corda i altres utensilis d’espart, primer s’ha de posar a remulla l’espart”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua té registrada esta locució en el Diccionari normatiu valencià. També la trobem inclosa en el Diccionari català-valencià-balear, en el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i en el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat esta locució Joan Roís de Corella, en Lo Cartoxà (1500), Vicent Mallent, Josep Mascarell i Gosp, Carmelina Sánchez Cutillas, Martí Domínguez i Barberà, Enric Valor, Josep Lozano, Vicent Borràs, Vicent Ortega, Bernat Capó, Llucià Vallés, Joaquim Barba, Lluís Miret, Daniel Climent i Giner, Pasqual Alapont, Jaume Fàbrega, Josep Palomero, Felip Bens, Joan Francesc Mira, Urbà Lozano, Gemma Pasqual i Francesc X. Llorca, entre altres, com mostra el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Alzhèimer

El vocable alzhèimer té el significat de ‘malaltia, generalment senil, que es caracteritza per atròfia cerebral, sovint acompanyada de demència’, “El iaio pareix que té alzhèimer, no s’enrecorda de res, i ja s’ha perdut dos vegades”. És un neologisme adaptat i registrat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El nom alzhèimer prové del neuròleg Alois Alzheimer. El té registrat també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, amb la forma Alzheimer. Artur Ahuir, Francesc Bodí i Josep Lacreu, entre altres, han emprat este vocable, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

 

Engominar

El verb engominar significa ‘posar gomina en els cabells’, “Ací tens la gomina, a vore si t’engomines bé, i vas presumint per ahí”. Engominar té caràcter normatiu en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El té registrat també el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. Han emprat este verb Maurici Belmonte, Manel Àlamo, Gemma Lluch, Manel Garcia Grau, Esperança Camps, Carme Miquel, Toni Cucarella, Lola Ivorra i Martinià Perona, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Ingeni

El vocable ingeni té caràcter normatiu, també, en el significat d’‘inventiva, habilitat per a salvar dificultats, per a resoldre problemes, per a aconseguir o fer alguna cosa’, “És una persona d’ingeni”, “Per a resoldre l’enigma cal usar l’ingeni”. En eixe sentit l’ha inclòs  l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià i el tenen registrat també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Tenim documentat ingeni en el sentit d’‘inventiva, habilitat’ en escrit anònim de 1423. Han emprat este vocable, en el referit significat, Joan Gerson (1491), Martí de Viciana (1492), Bernat Fenollar (1492), Llorenç Matheu i Sanç (1652), Jaume Febrer (1701), Joan Baptista Escoriguela (1784), Constantí Llombart, Teodor Llorente, J. Martí Gadea, Rafael Altamira, Emili Beüt i Belenguer, Carles Salvador, Jordi Colomina, Serafí Julià, Julián Arribas i Joan Olivares, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. Té el sinònim enginy. El vocable ingeni també té el significat d’‘hisenda que conté una plantació de canyamel i en la qual s’obté el sucre’.

 

Tufar-se

Tufar és ‘fer tuf, fer mala olor o mal gust, pudentor’. Tufar-se té el sentit també d’irritar-se, enfadar-se’, “Es va tufar pels comentaris del cosí en contra de son pare”, “No faces cas, si no se n’ix amb la d’ella, es tufa sempre”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs tufar/tufar-se en el Diccionari normatiu valencià. També el tenen arreplegat el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Emili Casanova, Joaquim Martí Mestre, Toni Cucarella i Felip Gumbau han emprat tufar o tufar-se en els seus textos, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.