Paraules velles, paraules noves (60) / Leo Giménez

0
107
Sofà d'skai

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Autocine

El vocable autocine té el significat de ‘cine a l’aire lliure en el qual els espectadors poden seguir la projecció des de l’interior dels seus vehicles’, “Els autocines es posaren de moda fa quaranta anys, eren ideals per a les parelles de nóvios”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu definitivament a esta paraula incloent-la en el Diccionari normatiu valencià, que la tenen registrada també el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir, i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

 

Escai

El terme escai fa referència a ‘material sintètic que imita la pell’, “El sofà que he comprat és d’escai, que és més barat”. És un nom comú procedent d’una marca registrada. Extensió del nom de la marca comercial Skai. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat este terme en el Diccionari normatiu valencià, i li ha donat definitivament condició normativa. El Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV també tenen inclòs este vocable en les seues pàgines, que ha sigut emprat per Elvira Cambrils, Manel Joan Arinyó, Xesco Guillem, Francesc Ferrer, Escrivà, Joan Josep Garcia Navarro, Xavier Sarrià, Xavier Berenguer, Sergi Pascual Tur i Joan Baptista Durà, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Gomina

El vocable gomina significa ‘fixador dels cabells’, ‘producte cosmètic que aglutina els cabells, els dona volum i consistència, i evita que es despentinen’. “T’he comprat una botelleta de gomina, per a que vages amb el monyo ben engominat, com t’agrada”. Té el verb derivat engominar. Gomina té caràcter normatiu definitivament en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El tenen també registrat el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Ovidi Montllor, Gemma Lluch, Miquel Martínez, Francesc Gisbert, Isabel Clara Simó, Joan Francesc Mira, La Gossa Sorda, Obrint Pas, Manuel Àlamo, Lola Ivorra, Martinià Perona i Frederic Tarazona han emprat el terme gomina en alguna de les seues obres, articles o cançons, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Paperes

El terme papera sol usar-se en plural, paperes, quan fa referència a la parotiditis, ‘inflamació de les glàndules paròtides’, ‘‘infecció viral que afecta principalment les glàndules salivals i que pot produir inflamació en el coll’, “El xiquet deu tindre paperes, se li està unflant la papada”. Té el sinònim paps, més usat en la parla valenciana, i el geosinònim galteres, més propi de la variant catalana de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs la forma papera, amb la marca de plural, en el sentit esmentat, en el Diccionari normatiu valencià. Té, per tant, caràcter normatiu. També tenen registrat este vocable el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han usat esta paraula Vicent Andrés Estellés, Miquel Domínguez i Barberà, Isabel Clara Simó, Toni Cucarella i Joaquim Martí Mestre, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Paps

El vocable pap sol usar-se en plural, paps, quan fa referència a la parotiditis, ‘inflamació de les glàndules paròtides’, ‘‘infecció viral que afecta principalment les glàndules salivals i que pot produir inflamació en el coll’, “El xiquet deu tindre paps, se li està unflant la papada”. Té el sinònim paperes, també emprat en la parla valenciana, i el geosinònim galteres, més propi de la variant catalana de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha arreplegat la forma pap, amb la marca de plural, en el sentit esmentat, en el Diccionari normatiu valencià i li ha donat categoria normativa. També la tenen registrada el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.