Paraules velles, paraules noves (59) / Leo Giménez

0
260
Leo Giménez

 

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Borrador  (com a esbós)

El vocable borrador té condició normativa en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià, com a sinònim de esborrany, ‘primera redacció d’un escrit o d’un text, sobre el qual es poden fer a posteriori les modificacions que calga a fi d’elaborar la redacció definitiva’, “Ja hem acabat el primer borrador del decret”, ‘paper o quadern on es fa l’esbós d’un escrit’, “He trobat el borrador de la meua primera novel·la’. Amb eixe significat tenen registrada la paraula borrador el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat este vocable Leopold Ignasi Planells (1677), Josep Esplugues (1763), Joaquim Martí Gadea (1891), Joan Gil Albors, Xavier Casp i Joaquim Martí Mestre, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià. El Diccionari català-valencià-balear informa que “Ja consta el mot borrador com a català en el Thesaurus Puerilis d’Onofre Pou (segle xvi)”.

 

La paraula i forma clavill ha sigut inclosa en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, un vocable normatiu. Té el significat de ‘badall, fissura o obertura llarga que es produïx en una superfície sòlida’, “Hi ha un clavill en la paret”, “La finestra té un clavill”, “La paret és molt prima i ha clavillat”, “Se li ha fet un clavill en la mà pel fred”. Té el sinònim clevill i el geosinònim clivell. Tenen registrat el vocable clavill el Diccionari català-valencià-balear, el Salt i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat esta paraula Joaquim Garcia Girona, Josep Pascual Tirado, Josep Giner, Xavier Casp, Josep Lozano, Alfred Ayza, Josep Piera, Joan Olivares, Emili Casanova, Núria Carod, Antoni López Quiles, Eduard Mira, Pepa Guardiola, Fina Bellver, Josep Saborit, Abelard Saragossà, Vicent Garcia Perales, Sofia Moltó, Urbà Lozano i Josep Lluís Roig, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.Clavill

 

Clavillar

El vocable clavillar té diversos significats, i un d’estos és ‘fer clavills (en una cosa)’, ‘fer-se clavills, badar-se (una cosa)’, “El sol ha clavillat la lluïda de la paret per la banda de fora”, “El paviment del terrat s’ha clavillat, està molt mal fet”. És sinònim de clevillar i té el geosinònim clivellar. En eixe sentit, i remetent a clevillar, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat condició normativa a la forma clavillar, que també consta arreplegat en el Diccionari català-valencià-balear, en el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu, en el Salt i en el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat esta paraula Josep Giner, Xavier Casp, Emili Casanova, Eduard Mira, Abelard Saragossà, Joaquim Martí Mestre i Eugeni S. Reig, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià. Clavillar, com a verb, també té el sentit de ‘posar clavilles’. Com a substantiu és sinònim de turmell.

 

Tàper  

Tàper és ‘recipient de plàstic que es tanca hermèticament al buit, i que s’utilitza per a guardar aliments’, “Posa’m una altra ració com esta en un tàper, per a endur-me”. Té condició de vocable normatiu en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El té registrat també el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir. La forma tàper és una adaptació de l’anglés tupper, que prové de la marca comercial Tupperware. És paraula masculina: un tàper. Plural: tàpers

 

Xat

El neologisme xat significa ‘conversa simultània entre diverses persones a través d’internet’, ‘pàgina web en la qual es du a terme esta conversa’, “No puc atendre’t ara, estic en un xat”. És una paraula i forma normativa, registrada en el Diccionari normatiu valencià i en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Han emprat esta paraula Gemma Lluch, Jordi Querol, Albert Garcia Pasqual, Carles Alberola, Julián Arribas, Francesc Mompó, Vicent Sanhermelando, Maurici Belmonte, Vicent Borràs, Anna I. Montesinos, Jesús Cortés, Lourdes Bohigues, Maria Josep Cuenca, Francesc Gisbert, Joan Pla, Pep Castellano, Joanjo Garcia i Silvestre Vilaplana, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià. La grafia xat és l’adaptació de l’anglès chat, mateix significat. És paraula masculina: un xat. Plural: xats.