Cal ajudar als boscos que ens protegeixen / Sergi Abril

0
248

Benvolguts lectors, en aquesta ocasió intentaré explicar en què ens fonamentem els forestals quan diguem que els boscos mediterranis són boscos protectors i reguladors. Per ajudar a entendre aquesta afirmació, introduiré el concepte de servei eco sistèmic, identificant quines són les principals funcions que els nostres boscos ofereixen per al benestar de la societat. M’agradaria fer reflexionar fins a quin punt, els nostres ecosistemes forestals condicionen la vida dels que vivim a les valls de les muntanyes i a les planes d’inundació de rius i barrancs.

El bosc mediterrani com a bosc protector i regulador

L’existència d’unes formacions vegetals madures i ben estructurades al nostre sòl forestal, té una influència directa sobre el benestar i la qualitat de la vida dels ciutadans que habiten als seus entorns.

Per a entendre el perquè, hem de parar-nos a analitzar les funcionalitats que els boscos mediterranis, ens ofereixen a la societat. Conceptualment aquestes funcionalitats s’anomenen serveis ecosistèmics, i es defineixen de la següent manera:

Serveis ecosistèmics són aquells beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. Els serveis ambientals o ecosistèmics són aquells serveis que resulten del mateix funcionament dels ecosistemes.”

Si deixem de costat la perspectiva antropocèntrica de la definició i ho pensem des d’un punt de vista més integrador i global, podrem arribar a esbrinar que serveis ecosistèmics són aquells mecanismes que utilitza l’ecosistema forestal per a protegir i regular les condicions del medi ambient en el que es troba.

Però, quins són els serveis ecosistèmics que ofereixen els nostres boscos?

Per a identificar quins són els principals serveis ecosistèmics que ens ofereixen les formacions forestals de la Murta, de la Casella, de la serra de les Agulles o de la Garrofera, hem d’arribar a entendre com es relaciona l’aigua amb les muntanyes, i així ens adonarem que els boscos són aquest lligam perfecte que ajuda al fet que aquesta interacció siga harmoniosa i de pas servisca d’habitat de nombroses i diverses formes de vida.

Partint d’aquesta reflexió, els principals serveis que ens ofereixen els nostres ecosistemes forestals són:

  • Regulació del clima. La vegetació actua com a reservori de diòxid de carboni i afavoreix l’augment de la proporció d’humitat relativa a l’atmosfera, minimitzant-se així la incidència de les temperatures extremes. Per a fer-nos una idea del poder de fixació de diòxid de Carboni dels boscos, segons estimacions de WWF l’any 2019, els incendis forestals en l’àmbit mundial van alliberar 25 vegades les emissions de CO₂ anuals a Espanya.
  • Equilibrador del balanç del cicle natural de l’aigua. Afavoreixen la captació de pluges i la seua infiltració a través dels sòls, fet que propicia la recàrrega dels aqüífers. L’agricultura de les valls de la Murta, de la Casella i de la Barraca d’Aigües Vives, es rega principalment d’aigua de pous dels aqüífers depenents de la serra de Corbera i les Agulles, és a dir, hem format un paisatge agrari a partir de l’aigua que capten les muntanyes.
  • Regulació d’avingudes. En cas de fortes pluges, la cobertura vegetal dels vessants de les muntanyes disminueix la velocitat de l’escorrentia de l’aigua ploguda, que baixa fins als cursos fluvials. Aquest fet contribueix a regular les crescudes dels cabals dels barrancs que recapten aquestes aigües, minimitzant la magnitud de les inundacions a les zones baixes de les desembocadures. Imagine’s el lector, una gota freda al municipi d’Alzira sense boscos a les nostres muntanyes.
  • Escut front a la desertificació. La presència a les nostres muntanyes de formacions vegetals ben estructurades i formades, és una barrera front l’avanç de la desertificació. Quan plou torrencialment, la vegetació actua de fre de l’erosió hidrològica, evitant l’arrossegament i la pèrdua de sòl fèrtil, que al cap i a la fi és el suport bàsic i vital per a les plantes. Una cobertura vegetal continua, aporta matèria orgànica al medi edàfic i frena la velocitat de la seua descomposició perquè minimitza la incidència de la radiació solar sobre la superfície dels sòl. La comunitat valenciana presenta un dels valors més alts del risc de desertificació d’Europa, a causa de les particularitats de la climatologia mediterrània i a un relleu molt accidentat.
  • Reservori de biodiversitat. els nostres ecosistemes forestals mediterranis contenen moltes més espècies vegetals i animals que els ecosistemes dels boscos temperats centreeuropeus. Com tants experts estan alertant en l’actual pandèmia, preservar la biodiversitat és la millor vacuna perquè no torne a passar una situació semblant.
  • Purificador de l’aire. La vegetació filtra les partícules contaminants en suspensió i a través de la fotosíntesi capta CO₂ i allibera oxigen a l’atmosfera. El millor invent per a captar diòxid de carboni de l’atmosfera i minimitzar els efectes del canvi climàtic, són els boscos.
  • Purificador de l’aigua. Un sistema radicular extens i ben desenvolupat de les formacions forestals, forma sòls permeables i estructurats que ofereixen elevades taxes d’infiltració, i actuen com a esponges absorbint i depurant l’aigua infiltrada fins als aqüífers. Donada la seua capacitat de regulació natural, les aigües subterrànies poden ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic, especialment en èpoques de sequera.

Cal gestionar els serveis ecosistèmics?

Malauradament, tots els serveis ecosistèmics tenen un denominador comú i és que, com a societat, no paguem per disfrutar d’aquests i per tant, tampoc invertim quasi res en el seu manteniment. Pareix que pensem que no és necessari gestionar les muntanyes per a arribar a tindre ecosistemes forestals eficients que realitzen aquestes funcions, però aquest plantejament no pot estar més lluny de la realitat. Grans Incendis forestals, llargues i severes sequeres, augment de les temperatures, debilitament de les masses forestals, major incidència de plagues forestals, desertificació… i així una llarga llista d’amenaces que es deriven del procés de canvi climàtic que ja estem patint i al que els nostres boscos no estan adaptant-se amb la suficient velocitat. La majoria dels boscos mediterranis no està en equilibri amb les condicions ambientals actuals, així que, si volem preservar-los, haurem de tornar a gestionar-los per a fer-los més resilients a aquesta nova realitat.

Fer una gestió forestal decidida requereix invertir en els boscos amb polítiques decidides. Per a saber quina quantitat seria l’adequada, valdria amb posar al centre de decisions, la valoració de les conseqüències que tindria per a la societat perdre la protecció que ens ofereixen aquests serveis ecosistèmics. Sols així, tindríem la possibilitat de plantejar-nos opcions efectives que ajudarien a incrementar els beneficis socials que ens aporten els boscos, que millorarien la qualitat dels ecosistemes forestals i que ajudarien a mitigar els efectes del canvi climàtic.

Sergi Abril / Forestal municipal d’Alzira