Paraules velles, paraules noves (56) Leo Giménez

0
110
Meló d'Alger amb pepites. Foto: Hablemos de Culturas

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Determini

El vocable determini conté dos significats. Per una banda té el sentit de ‘determinació’, ‘decisió’, ‘resolució de fer una cosa’, “Hem pres el determini de no anar més al restaurant de Pepi durant un més”, “El Consell ha pres el determini  de planificar el teletreball”. Esta accepció del terme determini l’arrepleguen la majoria de diccionaris del valencià-català, però en la parla valenciana també té el significat de ‘terme o temps assenyalat per a alguna cosa’, ‘temps determinat’, ‘termini’, “El determini per a matricular la xiqueta en l’escola s’acaba despús-demà”, “Ja s’ha acabat el determini per a presentar la declaració de la renda”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs l’accepció de ‘temps determinat’ en l’entrada determini, en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. Este significat també el registren el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

 

Eixem

El terme eixem fa referència a ‘mesura equivalent a la distància entre l’extrem dels dits polze i índex posats tan separats com siga possible’, “Ha nevat prou, un poc més d’un eixem”, “La paret ha de tindre una mida d’un eixem de grossària, com a mínim”.  Equival aproximadament a 15 cm., mig peu o dos terceres parts del pam . És un vocable molt propi de la parla valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha donat naturalesa normativa en incloure’l en el Diccionari normatiu valencià. No s’ha de confondre amb l’eixam, que té el significat de ‘multitud d’abelles que emigren juntes d’una colmena, en companyia d’una reina, per a formar una nova colònia en un altre lloc’. Tenen registrat el vocable eixem el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. L’han emprat en els seus textos Xavier Casp, Enric Valor, Emili Casanova, Joan Olivares, Vicent Ortega, Josep Lozano, Toni Cucarella, Josep Sanchis Carbonell, Aureli Ferrando i Urbà Lozano, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Ostentar (com a ‘exercir un càrrec, posseir un títol’)

El verb ostentar té, en primer lloc, el significat de ‘mostrar, especialment amb afectació o per vanitat’, ‘fer ostentació’, “A Màxim li agrada ostentar ara i adés la seua riquesa, és un presumptuós i un fatxenda”. I en eixe sentit el registren la majoria de diccionaris; també té el significat de ‘tindre, exercir o ocupar de manera pública (un títol, un càrrec o un dret)’, “Ostenta la presidència de l’empresa”, “Elisa ja ha ostentat dos càrrecs, primer va ser alcaldessa del seu poble i ara és diputada provincial”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs esta accepció en el Diccionari normatiu valencià, amb la marca de col·loquial. Tenen també registrat ostentar, en el sentit d’‘exercir un càrrec, posseir un títol’, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat ostentar, en este sentit, Enric Valor, Josep Palomero, Rosanna Cantavella, Juli Martínez Amorós, Carmel Ferragut, Ramon Arnau, Brauli Montoya, Joaquina Barba, Manel Joan i Arinyó, Pepa Guardiola i Silvestre Vilaplana, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Pepita

La paraula pepita, com a ‘llavor d’alguns fruits, com el meló o la carabassa’ és normativa i ha sigut registrada en el Diccionari normatiu valencià, “Lleva les pepites a la carabassa abans de torrar-la”, “Guarda un pot de pepites del meló d’alger, les gastarem de llavor a l’any que ve”. Han emprat el vocable pepita, en este sentit, Joaquim Martí Gadea, Rafael Altamira, Teodor Llorente i Falcó, Joaquim Martí Mestre i Jordi Colomina,  com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Rantella

La paraula i forma rantella l’ha registrada l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. És ‘insecte dípter (Culex pipiens), espècie de mosquit, que acostuma a volar en grup o eixam’. És una paraula molt usual en la parla valenciana, “Hui no es pot estar en el camp, les rantelles ens ataquen, me n’he engolit unes quantes, sense voler”. Té el geosinònim rantell. Tenen registrada la paraula rantella el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

 

Servici

El vocable servici, ‘acció de ser útil a algú o a algun ús’, ‘acte i efecte de servir, d’atendre o estar a la disposició d’algú’, ‘conjunt de persones que estan contractades per a servir algú’, i altres accepcions, .el registren pràcticament tots els diccionaris de referència o d’ús de la nostra llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià com a entrada principal; i el geosinònim servei, forma secundària, remet a servici. Esta paraula és d’ús ancestral en la nostra llengua, es documenta ja en els Usatges de Barcelona (1173), en el Llibre de la Cort de Justícia de Cocentaina (1277) en Llibre de la Cort de Justícia de València (1280), en els Furs de València (1329), en el Llibre dels feits del rei en Jaume, en els Sermons de sant Vicent Ferrer (1410), en l’Spill de Jaume Roig (1460), en el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1490), en Lo cartoxà de Joan Roís de Corella (1495) i en el Vita Christi d’Isabel de Villena (1997), entre moltes altres obres del segle XIV. L’han emprada autors de tots els segles des d’aleshores, com Joan de Timoneda (1562), Pere Joan Porcar (1585), Joaquim Aierdi (1661), Josep Esplugues (1763), Constantí Llombart (1880), Teodor Llorente (1904), com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià, entre molts altres. En el passat segle i en este la paraula servici l’han emprada gran profusió d’escriptors i lingüistes, entre ells, Joaquim Garcia Girona, Josep Pascual Tirado, Carles Salvador, Lluís Guarner, Josep Giner, Maximilià Thous, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Jordi Valor i Serra, Xavier Casp, Miquel Adlert, Martí Domínguez, Joan Gil Albors, Ferran Torrent, Josep Lluís Seguí, Carme Miquel, Josep Ballester, Àngel Calpe, Manel Àlamo, Josep Lozano, Isabel Clara Simó, Toni Mollà, Francesc Gisbert, Joan Enric Pellicer, Josep Daniel Climent, Òscar Pérez Silvestre, Emili Casanova, Abelard Saragossà, Artur Ahuir, Agustí Colomer, Antoni López i Quiles, Jordi Colomina, Josep Usó, Vicent Garcia Perales, Brauli Montoya, Rafa Roca, Urbà Lozano, Juli Alandes, Josep Palomero, Felip Bens, Vicent Baydal, Alexandre Ordaz, Felip Gumbau, Pura Requena, Vicent Chilet, Rafael Escobar, Josep Lacreu, Juli Martínez Amorós, Alfons Vila, Quelo Romero, Honorat Ros, Ramon Ferrer i Lluís Mesa, com també constata el Corpus Informatitzat del Valencià,

Leo Giménez / Lingüista