La Ribera en Bici aposta per l’economia verda en lloc de rescatar sectors «caducs»

0
180
La Ribera en Bici considera que les vies verdes generen ocupació

Necessitem agroforestals i monitors ambientals

Ara que totes les administracions, des del govern central fins als ajuntaments, estan debatent com eixir d’aquesta triple crisi és el moment d’analitzar a fons les necessitats locals que amb inversions raonables poden crear-ne molts llocs de treball i al mateix temps resoldre importants problemes mediambientals. Nosaltres hem participat en diverses convocatòries i hem plantejat nombroses propostes concretes i útils.

D’entrada cal tindre clar que l’economia convencional és incapaç no ja de crear-ne més llocs de treball sinó inclús de mantindre els actuals i seguirà acomiadant treballadors per l’automatització, la superproducció i la no reducció de la jornada laboral1; i per si això fóra poc, impacta greument sobre la Natura i la nostra salut2. Per contra, l’economia verda respecta la salut i el medi ambient, i pot ocupar a milions de treballadors en nous i prometedors sectors, de manera que les inversions públiques han d’anar en aquesta direcció i no a rescatar sectors caducs i contaminants com l’automoció, l’aviació, l’AVE, el turisme massiu, etc.

I lògicament les noves ocupacions necessiten també d’una nova formació perquè s’han de preparar bé els joves, el relleu generacional, que en esta economia antiquada i injusta quasi no tenen cabuda perquè el 33% estan aturats3 i la majoria dels ocupats treballen en precari i mal pagats, el 75% no arriben al SMI anual4… Una formació nova a tots els nivells, des de l’ocupacional a la universitària, passant pel batxillerat i els cicles formatius.

Així doncs, a La Ribera necessitem ja un Cicle Formatiu d’Agricultura, Forestal i Jardineria Ecològiques en algun institut públic i cèntric perquè l’agricultura encara té molta importància ací i el futur passa per l’ecològica, que respecta al medi ambient i als agricultors i als consumidors, aconseguix millors preus, està creixent molt i necessita joves formats per a reemplaçar els nostres agricultors, que tenen una edat mitjana de 64’5 anys5… A més, en aquest cicle se formarien els qui han de vigilar, mantindre i repoblar, amb espècies autòctones i tècniques de mínim impacte els ecosistemes que han patit incendis o destruccions greus i no poden recuperar-se sols, com ocorre amb part de les muntanyes del Marquesat o Carcaixent i amb molts trams dels nostres rius. I també els qui treballaran com a jardiners, un ofici important que ara no es fa bé i cal millorar-lo amb tècniques ecològiques i plantes autòctones xeròfiles. Òbviament, si hi ha suficient demanda es podrien fer els tres cicles per separat.

Fins i tot, donada la importància d’aquest sector tan ample i amb tantes possibilitats, cal plantejar-se dur una Extensió Universitària d’Agroecologia, en línia amb els anteriors cicles, tal com tenen altres per exemple a la Safor. Una extensió ajustada a la població d’aquesta comarca i veïnes, que descentralitze la Universitat i ens l’acoste per a millorar la formació, la investigació, la producció, la distribució, etc. en aquests sectors. Fa anys que necessitem aquests cicles i l’extensió universitària.

Al Centre Integrat Públic de FP d’Alzira ja tenim el Cicle de Renovables i el de Climatització i Calor, on els joves deprenen a instal·lar plaques fotovoltàiques per a generar electricitat i mòduls termosolars per a calfar aigua, unes tecnologies en ràpid creixement des que es derogà el vergonyós decret d’impost al Sol.

Anem amb retràs respecte a la resta d’Europa, malgrat que és l’única font primària que tenim de sobra i que ja és rentable, perquè les instal·lacions s’amortitzen en 5 anys i duren 25 o més… Aquest sector ocuparà molts joves durant els pròxims anys6 i sols necessita que Ajuntaments i Conselleries informen als veïns dels grans avantatges que té l’energia solar i que donen exemple instal·lant-ne plaques solars per autoabastir els edificis públics.

Un altre sector amb moltes possibilitats és el turisme ecològic, cultural i gastronòmic, lligat a les Vies Verdes Ribera-Safor, Ribera-Costera, el Camí del Xúquer, el Camí de l’Aigua i la Xarxa Verda que ha de comunicar tots els nostres municipis amb vials segurs per a ciclistes i vianants (camins rurals+carrils bici+carrers 20), a la recuperació dels horts tradicionals, la promoció de l’agricultura ecològica i del patrimoni natural, històric i gastronòmic. Podem desenvolupar aquest turisme perquè encara tenim un bon entorn natural, una història interessant i una gastronomia gustosa i saludable.

Per comparar, la Via Verda del Carrilet, en Girona, rep de l’ordre d’un milió de visitants cada any i al seu voltant s’ha desenvolupat un important turisme verd. Per això també necessitem algun cicle formatiu o formació ocupacional de Monitors o Guies Ambientals.

Per altra banda hem d’aplicar les 4R i la recollida selectiva, especialment de la matèria orgànica, que representa un 45% dels residus domèstics i separant-la bé a casa podria compostar-se i retornar als camps per a enriquir la terra. És un tema urgent perquè la major part dels nostres RSU no es reciclen i cada any milers de tones se’n van a abocadors de Múrcia, contaminant allà i en el transport amb milers de camionades, cosa que prompte serà multat per la UE. Als pobles sembla que la millor solució és la recollida directa porta a porta, la qual cosa crearà nombrosos llocs de treball, i els ajuntaments hauran de contractar gent per a educar la població i aplicar aquestes polítiques, per tant s’hauran de formar més joves com a Monitors o Gestors Ambientals.

Rehabilitació d’habitatges

Per la seua banda, la construcció ha de reciclar-se cap a la rehabilitació per a millorar la comoditat i l’eficiència dels habitatges, perquè havent-hi més del 15% buits7 no es pot seguir construint-ne més i les segones residències haurien de considerar-se un delit ecològic perquè destrossen el territori i fomenten l’ús del cotxe, el major emissor de CO2 i principal responsable del calfament climàtic. També cal rehabilitar els horts tradicionals valuosos i connectar-los, mitjançant els camins rurals, amb les Vies Verdes, el Camí del Xúquer i la Xarxa Verda, que haurien de finalitzar-se durant aquesta legislatura. De manera que necessitem algun tipus de Formació per a la Rehabilitació d’Habitatges.

Actualment hi ha tres residències de majors a la capital comarcal, una pública xicoteta (50 places) i dos privades mitjanes. Totes tenen llistes d’espera, sobretot la pública, i sembla que va a obrir-se una altra privada, però urgix una altra residència pública perquè molts majors que necessiten assistència especialitzada no poden accedir-hi i no tenen més remei que esperar i acudir a les privades, on prima el negoci.

És precís construir ja una nova residència de majors pública i mitjana a Alzira o municipi veí. I en tota La Ribera no tenim cap institut públic amb formació d’Auxiliar de Geriatria, de Clínica o d’Infermeria, per a aquestes i altres ocupacions semblants.

Hi ha diners per a desenvolupar la nova economia verda i millorar els serveis públics8, però hem de reivindicar-los perquè si no se’ls duran els de sempre per a donar més beneficis a les grans companyies i apuntalar la vella economia gris, bruta, insostenible, injusta i caduca.