COPAL; Diversificació i Cooperativisme

0
139
Vista aèria de la Copal
Adrià Girbés

Recentment hi hagueren  eleccions per al nou Consell Rector de la COOPERATIVA AGRÍCOLA SAGRAT COR DE JESÚS d’Algemesí (COPAL).  Adrià Girbés Masià ha sigut un dels membres  de la gestora provisional  -que substituïa la junta dimissionària de febrer fins que es pugueren fer noves eleccions. Aquesta gestora  s’ha ocupat de dirigir la Copal durant quatre mesos. Un dels membres de la qual Juan David Alandete – bon cooperativista i excel·lent agricultor- va morir víctima del Covid-19

Adrià  és economista, membre de l’Associació Espanyola d’Economia Agrària, catedràtic de Gestió i Organització Comercial i productor agrícola,

Què pot dir un economista sobre l’agricultura quan és alhora productor agrícola?

Entre moltes coses, trie oportú ara  parlar de la diversificació, un concepte important en l’economia familiar i empresarial. Diversificar és clau per als agricultors i per a tot  el món  que prenen decisions econòmiques. Ho tenim ben clar en la campanya que hem acabat i en l’anterior. En la campanya passada: el caqui va anar bé i els cítrics no. En una mateixa campanya  les varietats citrícoles no se comporten igual i convé diversificar-les.

Diversificar tampoc no és una cosa tan senzilla, requereix pensar molt bé les alternatives. Hi ha límits a la diversificació, perquè necessàriament només ens podem especialitzar en poques coses. El cultiu de les varietats tenen aspectes en comú i aspectes distints que suposen temps en adquirir coneixements i experiències.

Parlem ara  de la campanya que ha acabat; es diu que ha sigut bona per als cítrics i dolenta per als caquis, productes emblemàtics de la Ribera

Efectivament. esta campanya ha sigut molt dolenta per al caqui i bona per als cítrics en general. Quant a la Copal d’Algemesí  les liquidacions als socis són dades públiques i  en prou varietats citrícoles el preu  està molt per baix del que corresponia a una campanya acceptable; hi ha hagut també  varietats  amb els preus  normals (satsuma, clemenvilla, nadorcott,  el grup de valències… ).

 Un antecedent que pesa negativament en molts aportacionistes de Copal va ser la pedregada de  2018.  En un mapa on se mostraven els camps assegurats  es veia   que en Algemesí s’asseguraven pocs camps en comparació als altres pobles riberencs i, fatalment, va ser el terme on la pedregada va ser més forta. Els tòpics falsos sobre les assegurances comporten conseqüències negatives per als agricultors,

Quant al caqui, són preus molt baixos per a tots els productors riberencs?

Amb alguna excepció són preus baixos per a moltes cooperatives i encara més per a alguns productors que van pel seu compte.

Encara que hi havia un excés d’oferta, no és la mateixa cosa perdre deu cèntims per quilo que quatre. Si partim de la base que el producte es ven en els mateixos mercats,  les dades mostren clarament quina cooperativa ho fa bé i quina ho independentment de com siga  la campanya.

 

Què és  fer-ho bé?

En l’empresa no hi ha receptes, hi ha processos de prova i error, com també coneixements i estratègies que són sovint de coneixement públic i que requereixen capacitats i habilitats. Com he dit adés les dades publicades mostren clarament qui ho fa bé i qui no ho fa bé independentment de com siga  la campanya. Així les diferències en els  percentatges de caqui no comercial que van d’un deu per cent a un trenta per cent marquen una diferència essencial en la gestió del caqui en el camp i també  en el costos de processament. Afegim que el que no és comercial s’obté després de collir-se i  processar-se  implicant un  cost per quilo d’aproximadament deu  cèntims, quantitat que se resta de la producció comercial. Per tant, és clara la importància de la gestió en camp i en el magatzem. En conclusió reduir el percentatge de no comercial és necessari per a la viabilitat del caqui aportat.

La bona gestió de les cooperatives i comerços privats    comprén  una  programació de la campanya per  l’equip comercial i la coordinació amb els altres departaments; un assessorament dels tractaments que  indique el moment,  els productes, les dosis i la forma de realitzar-los;  un seguiment de la maduració en els camps; un altre punt  clau  és  collir bé  ja que  tractar millor la fruita evita el rebuig per colps i s’obté el producte comercial; en el magatzem un assessorament  dels tècnics per a utilizar la millor tecnología en conservació de les  càmeres de fred i seguiment del caqui guardat en les càmeres…

Tot el relatiu al caqui té molt poc a vore en la taronja i exigeix una especialització. Un camí que han fet altres i, per tant, és aconseguible. Sobretot és preguntar com ho fan les cooperatives i empreses que han mostrat resultats bons al llarg de moltes campanyes.

Finalment, les majories que manen en els  consells rectors de les cooperatives  són responsables de la gestió i no poden desviar les seues mancances a altres. Ara bé han de tindre  voluntat, adquirir coneixements   i prendre les decisions necessàries per a organitzar les coses com cal.

 

Què podem dir sobre la pròxima campanya?

Relatiu a la campanya pròxima no gose fer cap predicció. El paper d’un economista  és analitzar bé el passat i el present amb dades contrastades, vore quines hipòtesis es confirmen i aplicar-les. Açò  pot orientar prou, però és irreal la seguretat que  sovint demana molta gent. El futur és sempre obert, perquè el comportament dels productors i de les empreses canvia en resposta als preus i a molts factors. per tant, hi ha incertesa i riscos en la demanda i l’oferta. Ho veiem  ara amb  la irrupció de  la pandemia del COVID19. Hi ha també l’organització de l’oferta, però és llarg i mereix un article per a més endavant.

 

Per què no t’has presentat a les eleccions de la junta rectora?

En primer lloc estic jubilat de professor, i si el càrrec l’agarres seriosament són moltes hores de dedicació. Ara crec que és millor que  la qualificació com a economista, experiència empresarial  i, alhora, productor agrícola  espere  contribuir una miqueta a millorar  el sector frutícola riberenc.

 

Què passa amb el funcionament cooperatiu en general?

Una ensenyança clau és que en la nostra comarca han desaparegut moltes cooperatives i jo diria que és per una falta de professionalitat, formació i d’adaptació als canvis. Una mancança típica en les empreses és seguir rutines que no valen per a unes circumstàncies que canvien. Hi ha uns errors comuns a moltes cooperatives. En els consells rectors és molt important  evitar que els interessos particulars siguen els que dominen.  Els respectius estatuts han de regular bé els conflictes d’interessos que podem observar per totes bandes, els interessos particulars actuen amb molta subtilitat. Els socis que tenen relacions laborals amb les cooperatives han de tindre una representació  limitada i els rectors han de procurar detectar les propostes que responen a interessos parcials.

PARLEM ARA DE LA FORMACIÓ EN EL COOPERATIVISME

Un altre assumpte general és el de la formació dels membres del consell rector d’una cooperativa, els quals habitualment coneixen  àmbits productius de la seua faena o ofici, però hi ha inevitablement dèficits formatius  en comercialització, gestió de personal, marketing, economia… coneixements que sovint  són desplaçats per llocs comuns falsos.

 

També cal que el conjunt de socis entenga millor  coses que són rellevants per a la seua explotació i per al funcionament cooperatiu.  Les assemblees no són moltes voltes ni el  lloc ni la forma idònia per a explicar de als socis aspectes econòmics, comercials, producció… En açò i en molts altres àmbits podem utilitzar eficientment les noves tecnologies de la informació i comunicació. És pertinent dir  que les xarxes socials  al costat de ser molt útils, també    sovint  creen la il·lusió de saber  les coses, quan  són una basta simplificació de la realitat que no porta a res. Hi juga un anonimat irresponsable que   distorsiona la realitat i difama impunement i, evidentment, manipulació   política a manta.

Què ocorre amb la  UE i els  mals del sector agrícola?

Primer que res no es poden ignorar les aportacions de la UE als fondos operatius de les cooperatives i els pagaments únics. ¡Som un dels pocs sectors econòmics subvencionats!. A nivell general  el paper de la UE en la recessió causada per la pandèmia per ara ha evitat el rescat d’economies com l’espanyola cosa que  també  va fer en la crisi de 2008. Amb aquesta absència la nostra situació econòmica seria terrible.

Responsabilitzar la UE i  les administracions dels problemes bàsics del sector és una creença errònia que duu a una passivitat negativa i amaga les responsabilitats pròpies. L’anterior  no lleva que -entre altres coses-  actuacions públiques com la forma  d’alguns acords comercials comunitaris amb països tercers (incloent-hi els problemes de les plagues associades amb les importacions de cítrics) han afectat adversament i prou les nostres exportacions. Però hem de posar atenció en els  propis dèficits  productius i organitzatius.   Són els agricultors els que han d’organitzar la producció i la comercialització. El que una cooperativa no funcione bé no és responsabilitat pública, és sobretot assumpte dels aportacionistes.