Paraules velles, paraules noves (54) / Leo Giménez

0
174
Leo Giménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Acabar amb

La construcció acabar amb té caràcter normatiu, amb subentrada en el Diccionari normatiu valencià en l’article acabar. Té el significat de posar fi a, fer desaparéixer, eliminar, suprimir’, “El Govern pretén acabar amb el frau fiscal”, “La corrupció va acabar amb la carrera política del nostre antic amic Daniel”. Es troba registrada en el SALT. L’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, considera esta locució d’ús general amb l’apunt ‘Recollit al DIEC2 (dins l’entrada juramentar-se)’. La construcció acabar amb ha sigut emprada, entre altres, per Daniel Martínez Ferrando, Carles Salvador, Enric Valor, Vicent Garcés, Jesús Ernest Martínez Ferrando, Enric Valor, Joan Fuster, Manuel Molins, Josep Lozano, Eduard Mira, Damià Mollà, Agustí Colomer, Rafa Company, Miquel Nadal, Vicent Franch, Ferran Torrent, Víctor Mansanet, Jesús Puig i Lluís Mesa, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Cosconelles

La paraula cosconelles significa ‘sensació nerviosa i espasmòdica experimentada en certs llocs del cos quan són estimulats lleugerament pel tacte i que sol provocar el riure involuntari’, “No em faces cosconelles, que em fas riure sense trellat”, “Té moltes cosconelles”, “A eixe no els fas riure ni fent-li cosconelles en la planta dels peus”. És un vocable molt usual en algunes zones valencianes, amb entrada en el Diccionari normatiu valencià, que remet a cosquerelles, d’àmbit més general en la parla valenciana. Tenen la paraula geosinònima pessigolles, més usual en la parla catalana. Buscar les cosconelles (o cosquerelles) (a algú) és ‘provocar-lo’, “No em busques les cosconelles que et diré alguna cosa que no t’agradarà sentir”. Tenen registrada esta paraula el SALT, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat el vocable cosconelles Enric Puchol, Manel Joan Arinyó, Ferran Torrent, Isabel Clara Simó, Toni Cucarella, Vicent Ortega, Rafa Gomar, Joan Olivares i Maurici Belmonte, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Desperdiciar

El verb desperdiciar significa ‘deixar perdre allò que es podria aprofitar per negligència, inhabilitat, ignorància’, ‘malgastar, gastar malament’. “Vicentet va desperdiciar tota la fortuna heretada per la dona”, “El treball que estàs fent ara és desperdiciar el temps, no t’aprofitarà per a res”. És un verb normatiu en haver-lo inclòs l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV tenen registrat també este verb.

 

Desperdici

El vocable desperdici té entrada com a col·loquial en el Diccionari normatiu valencià. És ‘cosa que no aprofita’, ‘remitjó o residu d’un tot que es deixa o es perd, “Els desperdicis de la fàbrica contaminaven el riu”, “Els desperdicis del convit han sigut quantiosos, es veu que no hi havia molta ganeta”. Tenen registrat este substantiu també el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Esguit

El vocable esguit té el significat de ‘quantitat reduïda d’un líquid o d’una substància semilíquida que es desprén d’alguna cosa o s’escampa a una certa distància com a conseqüència d’un colp o d’un moviment violent’, “La porta estava plena d’esguits de fang”, “La xiqueta, amb la pistoleta d’aigua, ens ha omplit d’esguits a tots”. És una paraula normativa, registrada en tots els diccionaris de la nostra llengua i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha arreplegada com a entrada principal en el Diccionari normatiu valencià. Té el geosinònim esquitx. Han emprat este vocable Josep Maria Cabrera, Francesc Martínez i Martínez, Josep Giner i Marco, Xavier Casp, Al Tall, Toni Cucarella, Emili Casanova, Urbà Lozano, Mari Carmen Sáez, Jordi Colomina, Tobies Grimaltos, Josep Franco i Maurici Belmonte, entre altres, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.

Tocar (com a sinònim de telefonar)

El verb tocar té molts significats, arreplegats per tots o quasi tots els diccionaris de la nostra llengua, però n’hi ha un que no tenia la consideració de normatiu i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li l’ha donada definitivament i l’ha inclòs en el Diccionari normatiu valencià. Es tracta de tocar com a ‘telefonar’, ‘cridar per telèfon’, “Passa-li el meu número de telèfon i que em toque quan vullga”, “Em tocaren ahir, però tenia el mòbil en silenci i no em vaig enterar”. Té el geosinònim trucar (per telèfon). El verb tocar, en el sentit de telefonar, el tenen registrat el SALT, remetent a trucar, el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat este verb, en l’esmentat sentit, Enric Lluch, Josep Lacreu, Xavier Aliaga, Joan Pla i Ivan Carbonell, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.