Paraules velles, paraules noves (53) / Leo Giménez

0
137

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Alquitrà

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat categoria normativa al vocable alquitrà incloent-lo en el Diccionari normatiu valencià. Fa referència a ‘material bituminós, viscós, de color fosc i forta olor, que s’obté com a residu de la destil·lació destructiva del carbó, la fusta, l’hulla, el petroli, la torba i altres materials d’origen vegetal’, “No han acabat de pavimentar el camí del Mig perquè se’ls ha acabat l’alquitrà”. Té el sinònim quitrà. Tenen registrada la forma alquitrà el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV.

La paraula alquitrà apareix en els Furs de València (1324) i en el Tirant lo Blanch (1490). L’han emprada també Joaquim Aierdi (1661), Josep Payà Espinós, Pere Maria Orts, Joaquim Martí Mestre, Francesc X. Llorca i Josep Palomero, entre altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Coneiximent, creiximent, mereiximent, naiximent… (acabaments en –iximent)

Les paraules coneiximent, creiximent, mereiximent, naiximent… tenen el sufix o afix de terminació en –iment. Altres substantius d’igual acabament són acreiximent, apareiximent, compareiximent i els derivats decreiximent, desconeiximent, desmereiximent, recreiximent renaiximent, etc. Normativament hi ha també l’acabament en –ement: coneixement, creixement, mereixement, naixement… L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat caràcter normatiu als acabaments en –iment en estos casos, i els ha registrat en el Diccionari normatiu valencià. Este sufix és el tradicional i l’usual en la parla valenciana. Apareix des de ben antic en els Furs de València (naximent), en sant Vicent Ferrer (creximent), Jaume Roig (creximent), Ausiàs March (creiximent), Joanot Martorell (naximent), Isabel de Villena (creximent). I també ha sigut usat per autors de totes les èpoques i actualment, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià

 

Culpabilitzar

El verb culpabilitzar, derivat de culpar, té el significat de ‘fer que (algú) se senta culpable d’alguna cosa’, “Sempre el culpabilitza injustament”, “Es culpabilitza de l’accident”. L’inclou l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. És, per tant, un vocable normatiu.

Tenen registrada la paraula culpabilitzar el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

Han emprat el vocable culpabilitzar Agustí Colomer, Àngels Moreno, Rosa Sanchis, Josep Saborit, Elvira Cambrils, Abelard Saragossà, Joan Pla, Josep Daniel Climent, Laura Ballester, Isabel Clara Simó, Josep Ballester i Maria Lacueva, entre altres, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Polvoró

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat categoria normativa al vocable polvoró registrant-lo en el Diccionari normatiu valencià. Té el significat de ‘pastís elaborat amb farina, sagí o mantega, i sucre, que es desfà en pols quan es mossega’. Tenen registrat el vocable polvoró el Gran diccionari de l’Enciclopèdia Catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ésAdir.

 

Quadro

La paraula quadro té diferents significats, com ara  ‘figura, objecte, espai, de forma quadrada o rectangular’, “Porta una camisa a quadros”; ‘pintura executada sobre un suport adient, enquadrada generalment en un marc’; ‘dibuix o gravat, emmarcat, destinat a ser penjat en una paret’; ‘text resumit, gràfic, generalment enquadrat o esquematitzat per mitjà de claus o de caselles, que destaca de la resta del text i que pot ocupar una o més pàgines’, “Quadro cronològic”, “Quadro sinòptic”; ‘en una central elèctrica, una estació transformadora o una fàbrica, conjunt d’aparells destinats al comandament, a la mesura, a la regulació o a la protecció de circuits elèctrics’; ‘conjunt de comandaments d’un exèrcit o d’una unitat militar’; ‘conjunt d’artistes que treballen junts en un espectacle’; ‘situació o succés que s’oferix a la vista i que commou o produïx una impressió determinada’, “Tenien un quadro lamentable en aquella família”, i altres.

Durant molt de temps quadro era una forma no normativa, però des de fa uns quants anys té caràcter normatiu, i el registren tant el Diccionari de la llegua catalana com el Diccionari normatiu valencià, amb entrada principal en el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Es troba registrada en la majoria de diccionaris o reculls lingüístics de referència d’esta llengua. Té el sinònim quadre.

La paraula i forma quadro és d’ús ben antic, apareix documentada en escrits anònims de 1493 i en textos de Pere Martí (1525), Pere Joan Porcar (1585), Joaquim Aierdi (1661), en documents anònims de 1700 i 1713. Ha sigut emprada també per Constantí Llombart, Teodor Llorente, Joaquim Martí Gadea, Joaquim Amo, Lluís R. Flores, Maximilià Thous, Enric Valor, Xavier Casp, Martí Domínguez, Jordi Colomina, Ramon Arnau, Honorat Ros, Vicent Garcia Perales, Ferran Torrent, Vicent Salvador, Joan Pla, Francesc Mompó, Emili Casanova, Josep Lacreu, Eugeni S. Reig, Joan F. Mira, Sofia Moltó i Francesc Fenollosa, entre altres, com constata  el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Topetar

El verb topetar és un derivat de topar. Fa referència a ‘trobar (a algú o alguna cosa) per atzar’, “Netejant la calaixera he topetat l’anell que havies perdut”, “A Aurora me la vaig topetar ahir pel carrer”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a este verb condició normativa, definitivament, en incloure’l en el Diccionari normatiu valencià.

Tenen registrada també la paraula topetar el Diccionari català-valencià-balear, Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat el verb topetar Lluís Galiana, en Rondalla de Rondalles, Eduard Escalante, Teodor Llorente, Josep Pascual Tirado, Soleriestruch, Gaetà Huguet, Vicent Alonso, Vicent Franch i Ferrer, Jordi Querol, Rafa Gomar, Carme Miquel, Al Tall, Joan Olivares, Santi Vallés, Toni Mollà, Joan Garí, Josep Saborit, Raquel Richart, Rosa Serrano, Emili Casanova i Felip Gumbau, entre altres literats i lingüistes, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.