Economia Verda i Ocupació propostes de La Ribera en bici

0
76
Via verda antic trenet a les rodalies del pont de l'Estret

L’economia convencional busca maximitzar els beneficis per al capital utilitzant la tecnologia més productiva, relegant el treball a un plànol secundari i menyspreant totalment el medi ambient. Per això mai aconseguix l’ocupació plena, tan fàcil com és1, ni manté un nivell d’ocupació estable perquè durant les crisis el reduïx dràsticament, com ocorre ara amb la Covid-19 i com ja ocorria abans per la sobreproducció, l’automatització i la robotització, que s’imposen inexorablement i eliminen infinitat de llocs de treball. I per això també hi ha unes crisis ecològiques globals gravíssimes, que ens amenacen ja a tots els éssers humans i a milions d’altres espècies.

Tal com va passar amb la construcció i la banca2 en l’anterior crisi, aquesta economia ineficient, insolidària i brutíssima torna a demandar diners públics per a rescatar l’automoció, l’aviació i altres sectors que ja estaven contraient-se abans. A pesar que impacten molt negativament sobre l’entorn i la nostra salut, perquè el transport és el major emissor de CO2 i per tant el primer responsable de l’emergència climàtica, a més de ser el principal contaminant de les nostres ciutats i causar unes 30.000 morts cada any a Espanya, moltes més que la pandèmia…

Per contra, l’Economia Verda se centra en les persones i el medi ambient, és menys intensiva en capital, no està obsessionada pels beneficis, utilitza tecnologies més senzilles i genera molta més ocupació, que sol ser local. En el cas de les energies renovables, per exemple, es calcula que creen cinc voltes més llocs de treball que les convencionals3. Un altre exemple, comarcal, amb menys del que costa 1 sol km d’AVE (25 milions de mitjana) es poden fer completes la Via Verda de l’Antic Trenet (Carcaixent-Dénia), la VV Ribera-Safor (Carcaixent-Xàtiva) i el Camí del Xuquer (Sumacàrcer-Cullera), i sens dubte ocuparien a molta més gent perquè, entre altres coses, açò utilitza maquinària menys sofisticada i molt més barata, que tenen les empreses locals.

L’Economia Verda és recent i a penes està desenvolupada, de manera que té un gran potencial per a crear llocs de treball i per a restaurar el medi ambient, especialment en les comarques valencianes, amb fortes arrels rurals i un entorn divers i relativament ben conservat. Així doncs, aquesta economia pot aportar molt a la Reconstrucció Social i Econòmica estatal i a les Estratègies Territorials d’Ocupació comarcals, i des de La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció hem presentat les següents propostes concretes:

  • Restauració Forestal amb espècies autòctones xeròfiles, tècniques de mínim impacte (bàsicament manuals) i els regs imprescindibles durant el primer any, per a recuperar totes aquelles àrees que s’han cremat reiteradament i estan desertitzant-se a marxes forçades perquè ja no poden recuperar-se soles, per exemple part de les muntanyes de Carcaixent, Carlet i Catadau.
  • Ampliar i millorar la Prevenció, Vigilància i Extinció d’Incendis Forestals per a protegir els boscos que encara ens queden. En les zones forestals més visitades, com per exemple la Vall de La Casella (Paratge Municipal d’Alzira), cal evitar la massificació4 i posar durant els mesos càlids un control de entrades i vigilants que comproven el bon comportament dels visitants, igual com es fa a la veïna Vall de La Murta.
  • Augmentar les zones verdes amb vegetació autòctona i xeròfila, imitant els nostres boscos, fins als 15 m² per habitant que recomana l’OMS. Remunicipalitzar, millorar i ampliar els treballs de jardineria, que hauria de ser també ecològica tant en les tècniques de treball com en els materials emprats.
  • Fomentar l’Agricultura Ecològica perquè evita contaminar aliments, terres i aigües, millorant així la salut pública i ambiental. Eliminar les quotes d’inscripció al CAE, fer més cursos de formació i assessorament, potenciar el consum d’aquests productes especialment als centres escolars, residències i hospitals, gratuïtat per a participar als mercats tradicionals i venda lliure als horts ecològics, etc.
  • Crear Horts Escolars Ecològics en tots els centres educatius públics, per a motivar els alumnes, millorar l’aprenentatge i que coneguen de primera mà el que costa produir un aliment. Amb la col·laboració de monitors especialitzats de la Mancomunitat o de l’Ajuntament corresponent.
  • Horts Ecològics Familiars, d’uns 50 m2, als municipis grans dins o apegats al casc urbà, perquè qui vulga puga anar-hi a peu a fer un exercici saludable, distraure’s i de pas cultivar ecològicament part del seu menjar, quelcom positiu per a tothom. A Alzira, per exemple, ja hi ha uns quants als afores, però encara falten i existix un gran solar propietat del Ministeri de Treball (darrere de l’IES en Jaume), abandonat i sense cap utilitat, on podrien fer-se uns 100 hortets nous…
  • Minihorts en terrasses i balcons, fomentar-los perquè absorbixen CO2, suavitzen el clima, produïxen un poc menjar, milloren el paisatge i són un bon entreteniment. A França és obligatori des de 2015 cobrir els sostres amb vegetals o plaques solars.
  • Obrir Escola Taller o mòdul de FP Agroforestal, en algun institut públic situat cèntricament en la comarca, per a formar als joves en Agricultura, Jardineria i Silvicultura Ecològiques.
  • Autoconsum Energètic d’Edificis Públics per a donar exemple, fomentar l’autoconsum, estalviar diners, evitar contaminació i ajudar a resoldre l’emergència climàtica. Tots els edificis públics que disposen de sostres ben assolellats haurien d’instal·lar-se plaques solars suficients per a autoabastir-se d’electricitat durant aquesta legislatura. La inversió inicial pot ser important però es recuperaria amb l’electricitat estalviada en uns 5 anys i després les instal·lacions, que duren més de 25, aportarien l’energia gratis, suposant un important estalvi econòmic i ocupació5.
  • Fomentar l’Autoconsum Elèctric, campanya informativa per aimplantar l’energia solar, l’única font primària que tenim de sobra, permetent la injecció d’electricitat domèstica a la xarxa sense complicacions tècniques ni administratives i obligant les companyies a restar-la de la consumida per la nit, buscant el balanç zero, igual com fan a la resta d’Europa. Per a les famílies pobres i pymes faria falta que alguna Institució obrira línies de crèdit per a instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic a interés 0 i devolució en 5 anys, el temps que tarden en amortitzar la inversió6.
  • Estalvi d’electricitat. Cal demanar a l’autoritat competent que rebaixe el preu del kw de potència elèctrica contractada, perquè ara resulta massa car i a molts consumidors els suposa igual o major cost que l’energia consumida, la qual cosa desmotiva l’estalvi energètic. Anàlogament escalonar el preu del kwh perquè pague més en proporció qui més electricitat consumix, igual que es fa ja amb el consum d’aigua potable7.
  • Ús racional de la il·luminació pública nocturna perquè actualment suposa un balafiament d’electricitat i un mal exemple a la ciutadania, amb la consegüent contaminació en les centrals. Concretament s’haurien d’apagar almenys la meitat dels fanals públics i els aparadors dels comerços a partir de les 12 de la nit a l’hivern i de la 1 a l’estiu, perquè som un dels països que més malbaratem en il·luminació externa, Alemanya per exemple consumix una mitjana de 45 kWh/habitant i Espanya 116 kWh/habitant…
  • Tancar les centrals nuclears aquesta legislatura, començant amb les més velles i perilloses: Almazán, Ascó, Cofrents, …, tal com està fent Alemanya, que tancarà l’última nuclear en 2022. Açò millorarà molt la nostra seguretat (recordem els accidents de Maiak, Harrisburg, Txernòbil, Vandellòs i Fukushima) i acabarà amb la generació d’uns residus radioactius, perillosos durant milers d’anys, que deixarem com a “herència” maleïda a les generacions futures.
  • Completar la Xarxa de Vies Ciclistes Urbanes i Interurbanes durant aquesta legislatura, aprofitant els camins rurals existents, perquè puguen circular amb plena seguretat els usuaris de la bicicleta, el vehicle més respectuós amb les persones i el medi ambient, ideal per als desplaçaments dins de la ciutat i entre els municipis veïns, que a més manté la separació física per a evitar els contagis i és la millor solució contra l’emergència climàtica…