Paraules velles, paraules noves (52) / Leo Giménez

0
72
Leo Giménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

A fosques

La locució a fosques té el sentit de ‘sense llum, sense claror’, “Caminàvem a fosques entre els arbres”, “Se’n va anar la llum i ens vam quedar tota la nit a fosques”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrada en el Diccionari normatiu valencià. Hi ha la variant a les fosques, amb el mateix significat. Té també sentit figurat, com en les frases: “Sobre eixa qüestió estic completament a fosques, no en sé res”, “Ho decidixen tot el president i el secretari, la resta de la Junta estem a fosques, ens assabentem de les decisions quan ja estan preses”. La locució a fosques també la tenen registrada el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat la locució a fosques Joaquim Aierdi, Leopold Ignasi Planells, Joan Baptista Escorigüela, Josep Bernat i Baldoví, Daniel Martínez Ferrando, Josep Peris Celda, Vicent Pla Mompó, Joan Valls, Miquel Adlert, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Carmelina Sánchez-Cutillas, Isa Tròlec, Joan Fuster, Carmelina Sánchez-Cutillas, Àngels Moreno, Pepa Guardiola, Víctor Labrado, Núria Roca, Josep Palomero, Maluy Benet, Eugeni S. Reig, Josep Piera, Josep Saborit, Toni Sabater i Abelard Saragossà, entre molts altres escriptors i lingüistes, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Arrepretó                                    

El vocable arrepretó significa ‘acció d’arrepretar’, ‘acció d’oprimir molt i reiteradament’, “Amb uns quants arrepretons aixina em deixes derringlada”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs esta paraula en el Diccionari normatiu valencià. Té el sinònim arrepretada.

 

Baciner/a

El vocable baciner/a té dos significats. El primer té el sentit de ‘persona que va amb una bacina (recipient redó de metall per a demanar almoina, portar aigua o altres usos similars) captant per a una finalitat piadosa’, ‘persona que fa bacines o que en ven’. Però en la parla valenciana té també l’accepció de ‘persona que té per costum ficar-se a on no la criden’, sentit admés com a normatiu pel Diccionari normatiu valencià, “Eres un baciner, et claves a on no t’importa, sempre vas dotorejant-ho tot’. El Diccionari general de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV tenen registrada la paraula baciner amb esta última accepció.

 

Bacora

El vocable bacora té, en primera accepció, el significat de ‘figa primerenca, fruit de la figuera bacorera, més grossa que la figa del temps i molt saborosa’. Esta paraula l’arrepleguen la majoria de diccionaris. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha inclosa en el Diccionari normatiu valencià com a entrada principal. Este fruit el tenim madur a finals de juny, mentres que la figa ordinària madura per l’agost-setembre, “A Sant Joan bacores, verdes o madures, però segures”, “A l’agost, figues i most”. El nom bacora també s’aplica a ‘persona dèbil de caràcter o d’enteniment, bleda, fava, bovot’, “Ramonet és un bacora, tot s’ho creu i tots li la peguen”. En la parla valenciana es denomina també bacora la ‘part dels òrgans genitals femenins que envolta l’obertura externa de la vagina’, ‘vulva’, també dita, col·loquialment, figa. “Tens una bacora…” se li diu a una dona calmosa, tranquil·lota, indolent. Eixa accepció ha sigut arreplegada també en el Diccionari normatiu valencià. Eixe sentit de bacora el registren també el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Una bacora és també una classe de peix semblant a la tonyina, però més menut. Han emprat esta paraula, en alguna de les accepcions descrites, gran profusió d’escriptors valencians, com ara Lluís Galiana, en la Rondalla de rondalles, Josep Bernat i Baldoví, Francesc Martínez i Martínez, Josep Peris Celda, Teodor Llorente, Josep Giner i Marco, Manuel Sanchis Guarner, Entic Valor, Emili Casanova, Manuel Molins, Jordi Colomina, Isabel Clara Simó, Josep Lozano, Eugeni S. Reig, Àngel Calpe, Joan Olivares, Urbà Lozano, Jordi Raül Verdú, Eduard Mira, entre molts altres, com testimonia el Corpus Informatitzat del Valencià.

Bacorera

Una bacorera és ‘figuera que fa bacores; sol ser de més tamany que la figuera comuna, amb pàmpols o fulles més grans, que fa bacores i figues’. És una paraula normativa, registrada en el Diccionari normatiu valencià. Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu), Diccionari general de Francesc Ferrer Pastor  i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV. Han emprat el vocable bacorera Joaquim González Caturla i Bernnat Capó.

Zelós/osa

L’adjectiu zelós té dos significats, l’un té el sentit ‘que té zel’, ‘que actua amb zel’, que és ‘atenció eficaç que algú posa en el compliment de les seues obligacions’, ‘interés ardent i actiu a favor d’una persona, d’una idea o d’una causa’. L’altre és ‘persona que sent zels’, “Xavier és molt zelós, sempre està demanant explicacions a la seua dona d’a on va i d’a on ve’, “Anna és molt zelosa, té zels de la cosina per les bones notes que esta trau”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a l’adjectiu zelós caràcter normatiu definitivament en incloure’l en el Diccionari normatiu valencià.

Zels

La paraula zels, en plural, entre altres significats, té el sentit de ‘sentiment d’inquietud o de recel que experimenta algú, produït pel temor que una altra persona li lleve l’afecte de la persona estimada’, “Té zels de la seua germaneta”, “Toni és un manoll de zels, és insuportable viure amb ell, per això ens hem divorciat”, ‘enveja de les coses que un altre té o de l’èxit que aconseguix’, “Antoni no suporta que a Joaquim li vagen tan bé les coses, tot són zels que li té”. Fa algun temps eixos significats, normativament, només els arreplegava el vocable gelosia, però actualment també els arreplega la paraula i forma zels, tant en el Diccionari normatiu valencià, com en el Diccionari de la llengua catalana. També tenen registrada esta paraula amb el significat descrit el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor, el Diccionari valencià (GV-IIFV-Bromera-Lacreu) i el Diccionari pràctic d’ús del valencià (Bromera-Lacreu).

Han emprat el vocable zels amb el sentit citat Carles Ros, Bertomeu Tormo, Joan Baptista Valls, Joaquim Garcia Girona, Francesc Almela i Vives, Pere Maria Orts, Ximo Vidal, Toni Cucarella, Pep Castellano, Carme Miquel, Emili Casanova, Rafael Alemany, Tobies Grimaltos, Xavier Mínguez, Lucrècia de Borja i Bairén, entre altres escriptors o lingüistes, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.