El malson i el miracle de Salvador Pinto

0
225
Salvador Pinto amb la seua dona Mª Jesús Bravo mostra la seua sorpresa i satisfacció per l'homenatge de la seua banda
Salvador ha rebut ovacions, obsequis i l’estima de la seua confraria
Membres de la banda i confrares de Maria Magdalena Camí del Sepulcre durant l’homenatge

El malson de la família Pinto-Bravo d’Alzira ha arribat a la fí, després de tres interminables mesos lluitant per a qué Salvador Pinto, un perruquer de 51 anys, poguera derrotar al temut coronavirus amb 89 dies hospitalitzat; la primera setmana a l’Hospital de la Ribera i la resta a la Fe de València.

Al «miracle», que s’ha produït, segons la seua dona, Mª Jesús Bravo, ha contribuït en gran mesura, una màquina nomenada ECMO, en anglés, que aplica una tècnica d’oxigenació per membrana extracorpórea, que li ha proporcionat al seu home, suport cardíac i respiratori, durant setmanes, al tindre greument danyats els pulmons i el cor per la Covid-19.

Un 10 per a les sanitàries

L’altra part ha vingut de la mà de la doctora, Elena Sancho, i les fisioterapeutes, Marian i Eva; «un 10 per a elles per la seua excel.lent atenció durant les 24 hores del dia», assenyalava hui a migdia el director de la banda de la confraria Maria Magdalena Camí del Sepulcre del Senyor, mentre escoltava, visiblement emocionat, els tambors al ritme que ell els havia marcat durant els últims 25 anys.

«Ese Pinto, ese Pinto eh» com li cridaven els seues alumnes de la banda, ha patit el que no està escrit; «he estat tres mesos tancat en una habitació sense vore a ningú», però la seua fortalesa física i mental li ha ajudat a superar el repte, això sí reconeix que «el meu amic Andrés em donava forces al cridar-me tots els dies a la mateixa hora», instants després de fundir-se amb una sentida i llarga abraçada a la Plaça de Cartonatges envoltat de familiars, amics i dels membres de la confraria.

«Ara ja està» manifestava aliviat, i agafat a un andador que li ajuda a caminar mentre esta mateixa setmana comença la recuperació a la seua Alzira natal.

Salva és un crack

Mentre esperaven la seua arribada; la presidenta de la confraria Rosa Maria i la seua companya Saro es desfeien en elogis; «Salva és un crack, sempre té ganes de marxa, és molt bona persona, però també trau el caràcter quan fa falta». I afegien davant una gran pancarta de benvinguda; «hem estat molt preocupades, ho ha passat molt mal pobret, però el més important és que ho ha superat».

D’altra banda Lidia, amb un bombo entre les mans, assegura que «hui he començat a tocar en la banda gràcies a Salvador», i Vicent al seu costat, amb paraules entretallades per l’emoció, recorda que el seu director «canvia de toc tots els anys», mentre dirigia l’assaig del toc corresponent a la última Setmana Santa, minuts abans de l’arribada del titular.

«Toqueu com si s’acabara el món», els ha dit als seus companys al temps que Pinto baixava del vehicle sense donar crèdit al que veien els seus ulls, «no m’ho esperava» mentre no podia impedir que les llàgrimes de l’emoció es desbordaren.

Els aplaudiments i les emocions han pujat de tó durant el lliurament d’obsequis,i làmines i emotius escrits dedicats al director que no tardarà en proposar el toc de la pròxima Setmana Santa.

Riberaexpress