Paraules velles, paraules noves (50) / Leo Giménez

0
149
Leo Giménez

“Paraules velles, paraules noves” és un espai setmanal de Riberaexpress, de divulgació de les incorporacions a la normativa del valencià admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres autoritats lingüístiques de referència de la nostra llengua. En els últims temps han anat incorporant-se a la nostra normativa lingüística paraules, expressions, accepcions, estructures i formes ben integrades en l’ús, procedents de la parla tradicional, de préstecs necessaris o de formes modernes que no tenien la condició de normatives i que calia incloure en el codi normatiu, per raons de necessitat comunicativa i de precisió en molts casos.

Amb la finalitat de contribuir a divulgar eixes aportacions a la normativa, entre els usuaris i els aprenents d’esta llengua, publiquem setmanalment “Paraules velles, paraules noves”. Paraules, expressions o formes que són “velles” pel seu ús tradicional, però que són “noves” o relativament “noves” per a la normativa. O que són realment noves, com molts neologismes, i ben integrades en l’ús real en la parla i en l’escriptura. I acceptades normativament per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i altres institucions de referència en la nostra normativa lingüística. Esta secció la firma Leo Giménez, lingüista, autor d’El valencià és fàcil (Reclam Editorial, 2016).

 

PARAULES VELLES, PARAULES NOVES

Paraules, formes i accepcions en valencià que no eren normatives i ara sí que ho són, o no eren preferents i ara sí que ho són, o poden ser-ho

Incorporacions a la normativa del valencià en els últims anys

 

Apretó

El vocable apretó té caràcter normatiu en haver-lo arreplegat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. El seu significat és ‘acció i efecte d’apretar, sobretot amb força’, “Ens hem donat la mà, però m’ha fotut un apretó tan fort que quasi em desconjunta els dits”, “Peguem-li un apretó més (al matalap), que crec que cap (en el maleter)”. Popularment apretó també s’usa en el sentit de ‘ganes sobtades i incontenibles de fer de ventre’, “He tingut un apretó, però he arribat a temps”. Tenen també registrada esta paraula el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV.

Han emprat el substantiu apretó Tomàs Villaroya, Joan Baptista Valls, Francesc Baidal, Luis Martí, Alfred Sanchis, Alexandre Agulló, Joaquim Martí Mestre i Quelo Romero, com informa el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Correra

El vocable correra l’ha registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià en el sentit de ‘carrera, correguda’, “Quina correra que ens hem pegat per arribar al tren, abans que eixira!”. Dona lloc a la locució Amb presses i correres, que té el sentit de ‘precipitadament i d’una manera desendreçada, amb molta impaciència’, “No vages amb presses i correres, que tenim temps per a fer-nos un bon vermut”. Correra també té el sentit de ‘teula que es col·loca amb la concavitat cara amunt perquè s’escole l’aigua de la teulada’. En el sentit de córrer també el tenen arreplegat el Diccionari general, de Francesc Ferrer Pastor i el Diccionari català-valencià-balear.

 

Lesbofòbia

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat en el Diccionari normatiu valencià el terme lesbofòbia. Significa ‘aversió al lesbianisme i a les lesbianes’, “Jaume és un cap quadrat, patix lesbofòbia i homofòbia”.

 

Monosexual

El terme monosexual ha sigut inclòs per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Significa ‘persona que sent atracció sexual per un sol gènere o sexe’. Una persona homosexual és monosexual com també ho és una heterosexual, en la mesura que senten atracció per un sol gènere o sexe. Els antònims de monosexual són bisexual i ambisexual.

 

Ronquit

El terme ronquit té condició normativa en haver-lo registrat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el Diccionari normatiu valencià. Té el significat de ‘soroll que es fa roncant’, “No es pot dormir prop de mon pare, pega uns ronquits tan sorollosos que no deixa dormir a ningú”. Té el geosinònim ronc. El Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià i el Diccionari de la llengua valenciana de la RACV tenen també registrat el vocable ronquit. Han emprat esta paraula Josep Bernat i Baldoví, Francesc Martínez i Martínez, Vicent Borràs, Àngels Moreno, Jordi Raül Verdú, Joaquim Martí Mestre i Jordi Colomina, entre altres, com consta en el Corpus Informatitzat del Valencià.

 

Visibilitzar

 

El verb visibilitzar té el significat de ‘fer visible (allò que costa de percebre’s o que no es pot vore a primera vista)’, “Han fet una campanya per a visibilitzar la pobresa energètica”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha registrat en el Diccionari normatiu valencià; té, per tant, condició normativa. Han emprat este verb Frederic Chaume, Cristina Garcia, Vicent Baydal, Pura Requena, José Figueres, Josep Lacreu i Pilar Blasco, com constata el Corpus Informatitzat del Valencià.