L’hora del consens a Carcaixent / Opinió: Sara Diert

0
297
Sara Diert (PSPV) vicealcaldessa de Carcaixent

Diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma. També diuen que després de la guerra sempre arriba la pau. I és que alguns han optat per qualificar la situació actual d’una guerra. Una guerra de tots contra ningú, de tots contra un ser invisible. Altres, des d’una perspectiva menys bel·licista, entre els que m’incloc jo, hem decidit qualificar aquesta situació com un punt i a part de la vida. Un punt i a part que marcarà, de segur, un abans i un després.

 

Arribarà un dia en el que podrem dir que la emergència sanitària ha acabat. Els nostres professionals, els nostres herois, podran descansar després de setmanes seguides sense parar. I tots podrem tornar a les nostres vides, a visitar els nostres amics i les nostres famílies.

 

Però ningú pot negar que entrarem, si es que no ho estem ja, en una situació de crisi, i no només econòmica.

 

Per aquesta raó m’agradaria parlar d’una cosa requerim per a superar aquesta crisi, i que sempre deuria ser el nostre objectiu. Em referisc al consens.

 

Què és el consens? És una paraula que escoltem moltes vegades cada setmana. No només des d’un àmbit polític, sinó també des de la societat. Però, per què és necessari el consens?

 

Crec que en la política existeixen dos posiciones clares: la de la discòrdia o la de la del consens. La primera que per desgràcia és la que normalment vivim a les nostres vides, és la de la guerra de tots contra tots que ens ha dut a un individualisme i una polarització. La segona, és la que assegura el futur de les societats.

 

Però no ens enganyem tampoc, darrere de les demandes de consens, s’amaguen molts cants de sirena. Alguns amaguen darrere d’aquest “consens” un: o conmigo, o contra mi. I això, no és el consens.

 

Consens és parlar. Consens és escoltar. És aprendre del que diuen els demés I és saber corregir els errors que cometem. Consens és arribar a acords sense violència, sense crits i sense discriminacions.

 

Consens és el que necessitem a les nostres vides ara mateix. El que necessitem sempre, però que ara es fa més imprescindible que mai. Ho necessita la nostra societat, però també la nostra política. I ho necessitem a Europa, a Espanya, però també a Carcaixent.

 

Vull fer una crida pel consens a Carcaixent. A treballar tots junts per la nostra ciutat. Pel futur dels nostres i pel present de tots. A donar-nos la ma (metafòricament parlant, hem de respectar el distanciament social), i preguntar-nos què volem per a la nostra ciutat.

 

Perquè quan tot açò passe, i de segur que passarà, la vida no serà igual. Açò ha sigut un avís, una advertència de quina vida volem dur. Ara ens meravellem de tindre uns paisatges netíssims, de que la fauna torne al seu hàbitat, de que la contaminació s’haja reduït com mai. Preguntem-nos, per tant, quin estil de vida volem, què hem de canviar i què no. Pensem quin futur volem, per als nostres i per a tots.

És el moment de deixar les diferències de costat i caminar junts. Consensuar com ho van saber fer els nostres majors per arribar fins on estem.

 

Però tampoc ens equivoquem. No hem d’acudir al consens només uns mesos fins que passe la crisi que arriba. El futur no és qüestió de mesos, el futur el construïm al nostre present, cada dia.

 

Hem de continuar treballant junts, eliminant les fortes discrepàncies i centrant-nos en allò que tots busquem: el millor futur, i el millor present per a Carcaixent. Perquè hem de poder sentir-nos orgullosos de la nostra ciutat.

 

Coneguem els objectius i el camí a seguir, fem-ho junts.

 

Polítics, polítiques, veïns, veïnes: és l’hora del consens.

 

Sara Diert Albert.

Vicealcaldessa de Carcaixent