La pesta negra provocà centenars de morts a Alzira fa 400 anys

0
205
Litografia sobre la peste negra. Imatge: Historiae
Portada de la publicació sobre la pesta negra d’Alzira

Alzira, al igual que moltes ciutats valencianes ha patit diverses epidèmies al llarg de la seua història, la més «terrible» va ser, sens dubte, la pesta negra o bubónica ocorreguda al segle XVII que causà centenars de víctimes. Una pandèmia que guarda algunes semblances, com exposarem, amb el coronavirus del segle XXI.

Va nàixer a l’Àsia central en 1347 i fou propagada a Europa pels exèrcits mongols causant la mort a un terç de la població europea. Uns 300 anys després es va repetir  aleshores Regne de València; primer entre els anys 1628 i 1631, iniciada a Itàlia i propagada per França a Catalunya i posteriorment a València. Encara que els historiadors coincidixen en qué la pesta negra del bieni 1647-1648 «va ser la més terrible».

Sembla que la rata negra, transmissora de la pandèmia, arribà al port de València mitjançant els vaixells procedents d’Argel. A Alzira quedà constància d’aquella tragèdia en el Llibre d’Actes dels Jurats i Consell, gràcies a l’escrivà alzireny, Vicent Chulvi, que relata en un quadern, de forma detallada, aquells «horribles fets».

Rates i puses transmitien la pesta negra

La pesta, una malaltia provocada per la bactèria Yersínia pestis, tenia tres tipus; la bubónica o negra, la neumònica i la septicémica. La més corrent, la negra, estava provocada per les rates i puses i es manifestava mitjançant febre alta, marejos, mal de cap i inflamació dels ganglis o bubons. Encara que, la més semblant al coronavirus, era la neumónica que es transmitia, vos sona?, per contacte directe, a través de l’aire,  produïnt febre alta, tos i dificultat per a respirar.

El llibre «La peste bubónica de 1.647-1648 en Alzira», publicat l’any 2014 per Antonio Martinez Pérez i Francisco Javier Martinez Ruiz, explica que les autoritats «negaren, en principi per raons econòmiques», la seua existència. I per a quan l’epidèmia ja els havia desbordat «es controlaren les entrades i eixides de la població, colocant centineles que vigilaven les portes d’entrada i els llocs estratègics».

A més es crearen hospitals per als contagiats, fora del nucli urbà. La diferència més notable entre l’època de la peste negra i la del Covid-19, és que al segle XVII els sanitaris no utilitzaven mascaretes, guants i altres proteccions, al menys no ho mencionava l’insigne alzireny Vicent Chulvi, al que immortalitza un carrer en la seua Alzira natal.

Prop de 300 víctimes en quatre mesos

El text de Martinez Pérez i Martinez Ruiz recull una detallada relació de noms de les víctimes de la pandèmia, així com dels barris on residien.

Un exemple; del 10 d’abril al 15 d’agost de 1648 moriren a la capital de la comarca, 273 veïns, dels que 260 residien a la Vila i 13 fora d’ella «frares, sirurgians i sirvents». Al Raval de Sant Agustí corresponien 67 dels morts, un total de 23 a Albuixarres i 12 víctimes al Raval de Sant Joan. Un percentatge de mortalitat elevadíssim per a una ciutat que no superaria els 5.000 habitants.

Afortunadament el sistema sanitari actual no té res a vore amb el de l’època medieval i la pesta del segle XXI es quedarà, molt lluny d’aquella catastròfica pandèmia que deixà una tràgica emprempta en la història de l’antiga Illa del Xúquer.

Riberaexpress