De la hipermobilitat a la reclusió / Opinió: La Ribera en Bici

0
131

Lliçons del coronavirus

El Covid-19 és un virus zoonòtic, que s’allotjava en animals, i va infectar als humans en el mercat d’animals vius de Wuhan (Hubei, Xina) durant el mes de desembre. Al gener es va propagar exponencialment per aquella gran ciutat i la província, afectant sobretot a les persones majors i els malalts. Les autoritats tardaren en reaccionar i el 22 de gener prengueren mesures dràstiques com posar en quarentena a la població, desplaçar milers de metges voluntaris a Wuhan i alçar hospitals nous en temps rècord. Així, aconseguiren frenar, reduir i, cap a finals de febrer, limitar l’epidèmia a un goteig de casos.

Aleshores el virus s’havia estès per tot el món i l’11 de març l’OMS va declarar oficialment la pandèmia. A dia d’avui, 19 de març, el Covid-19 arriba ja a més de 130 països, amb 217.000 afectats, 8.900 morts i 85.000 guarits. Tot açò en 3 mesos. I els investigadors treballen contra rellotge per a obtenir una vacuna i antivirals que poden tardar encara mesos en arribar.

A Espanya tenim ja 14.558 infectats, 630 morts y 1.081 guarits, duplicant-se els casos aproximadament cada 3 dies i ací radica el problema, un creixement tan ràpid que si no férem res afectaria a tota la població espanyola en un mes… L’epicentre està en Madrid, amb 5.637 infectats, però el govern no s’ha decidit a posar en quarantena la capital, ni a declarar l’estat d’alarma fins al 15-M, de manera que molts ciutadans han viatjat en massa a la serra, la costa, el futbol, espectacles, etc. Així, el virus s’ha estès fins i tot a les comarques rurals i els serveis sanitaris s’han col·lapsat, especialment on les retallades neoliberals han sigut més fortes, Madrid per exemple.

Menció especial mereix el govern anglés, que assumeix el «contagi controlat» sense fer quasi res fins a dins de deu o dotze setmanes, quan arribe el màxim de casos. Un «Laissez faire, laissez passer» biològic i econòmic que amenaça a una nació de 66 milions d’habitants amb un experiment eutanàsic que pot acabar amb bona part de la població més major i feble…

Ací no hem reaccionat a temps (com sí va fer Corea del Sud, limitant la pandèmia a 8.400 infectats i 84 morts) i ara ens toquen les mesures dures (com va tindre que fer Xina, que ha arribat als 81.200 i 3.200), perquè fins que no es descobrisca la vacuna o algún antiviral efectiu no hi ha més remei que separar-nos al màxim, tots, durant 2 o més setmanes, depenent de lo bé que ho fem.

Hem passat de la hipermobilitat a la reclusió*. I potser hauríem d’aprofitar aquest enclaustrament forçós per a reflexionar sobre tot el que ens està dient el coronavirus amb el seu origen, propagació, fre, …

→ Què ens diu l’origen del Covid-19? Igual com en els precedents virus de Marburg (1967) i Ebola (1976), l’actual va sorgir d’algun animal silvestre, probablement ratapinyades, encara que al principi es va parlar del pangolí. Segurament aquests virus acabarien arribant als humans però com més tarden millor perquè així tindrem més temps per a investigar-los i descobrir vacunes o medicines. I per a retardar-los al màxim hauríem de deixar en pau els animals silvestres, respectant els seus ecosistemes i limitant la nostra invasió de la Biosfera (ecològicament som una espècie de plaga que tot ho envaïx), per tant cal prohibir el comerç d’animals, almenys el dels animals silvestres (molts d’ells en perill d’extinció a més). Qui realment vol a un animalet no el segresta del seu hàbitat ni el tanca en una gàbia, se’n va a la protectora més pròxima i adopta algun dels abandonats.

→ Una vegada infectat el «pacient 0», el virus es va reproduir dins del seu cos i va anar infectant la gent propera, per contacte directe o per les gotetes dels esternuts. Així es va propagar pel focus inicial i en un parell de mesos aconseguí arribar a més de 100 països, la qual cosa només pot explicar-se per l’intens tràfic de persones i mercaderies que impera. Hem de reduir la hipermobilitat, pel perill dels virus i perquè el sector del transport és el principal emissor de CO2 a Europa i Espanya, el responsable principal de l’emergència climàtica, que pot resultar molt més perillosa i mortífera que el coronavirus, i després de 40 anys de reunions internacionals inútils només ens queden ja uns 8 anys per a resoldre-la. Significativament, estos dies de pandèmia i reclusió, amb el trànsit i la indústria quasi parats en molts llocs, han disminuït les emissions de CO2 i la contaminació (el que és bo per a la salut també és bo per a la Natura, i viceversa).

→ Una altra causa important de la ràpida propagació ha sigut la lenta actuació de governs nacionals i les institucions internacionals, llastrats pels grans interessos comercials, la globalització i la por a la impopularitat i la pèrdua de vots. I eixe retràs resulta molt perillós: un estudi de la Universitat de Southampton indica que si el govern xinés haguera actuat una setmana abans, el 66% dels casos s’hagueren evitat. I el mateix es podria dir del govern italià, de l’espanyol i d’alguns altres (el d’Anglaterra pot ser el campió dels retrasats, ja vorem què passa amb la seua estratègia). Així doncs, els governs han de ser àgils per a salvar vides i pensar més en la salut dels seus ciutadans que en qualsevol altra cosa.

→ En aquesta crisi hem vist també com els hospitals privats derivaven als pacients afectats cap als hospitals públics, que s’han vist desbordats, la qual cosa augmenta la mortalitat, i encara no ha arribat el pitjor. Amb l’agreujant que durant els passats anys hi hagueren fortes retallades en la sanitat pública, en benefici de la privada, i ara tenim només 3 llits hospitalaris per cada 1.000 habitants, quan l’OMS recomana 9. Per tant és necessari millorar i ampliar la sanitat pública, dotant-la de suficient pressupost, perquè és de tots i no s’escaqueja davant problemes tan greus com aquest.

→ D’altra banda, durant molts anys s’ha deixat l’atenció als majors en mans privades, convertint-la en un negoci, i ara es veuen les mancances sanitàries d’aquestes residències, que funcionen amb personal escàs i molt explotat, que s’ha vist totalment desbordat per l’epidèmia. De fet, les residències que acumulen més casos d’infectats són privades: Monte Hermoso de Madrid (19 morts ja), Fundació Elder del Tomelloso (15 morts), Sanitas San Martín de Vitòria (8 morts), Fundació Consorts Guasch de Capellades (6 morts), … L’ideal en aquest sector, amb escassetat de places i llargues llistes d’espera, són les cooperatives de jubilats que s’autogestionen elles mateixes, però on no les hi ha i fan falta noves les residències han de construir-se i gestionar-se públicament, perquè l’atenció als majors és un dret fonamental que no pot convertir-se en un negoci on el principal són els beneficis dels inversors.

→ A més, si volem mantenir una semiquarantena acceptable i efectiva cal ajudar als més desafavorits que estan sols o són pobres, de manera que puguen subsistir estos dies sense eixir de casa o de l’alberg; per raons humanitàries, ètiques i fins i tot per egoisme perquè quants més pobres i gent hi haja en els carrers més es propagarà el virus i més ens afectarà a tots. Igualment cal ajudar als qui poden perdre el treball o viuen al dia, als autònoms que no van a treballar ni cobrar durant aquestes setmanes, cal donar-los algun subsidi, i ajudar a les xicotetes empreses que poden resultar molt afectades. I paralitzar les hipoteques, perquè ningú més vaja al carrer.

→ Una altra cosa imprescindible és fomentar el sentit comú i la responsabilitat de tots, no hauria de ser necessari un govern autoritari com el de Xina ni militars en els carrers per a obligar a la gent a complir els protocols de cuidar-se a sí mateix i cuidar als veïns, hauria d’haver-hi suficient intel·ligència i civisme per a actuar així. No haurien de succeir irresponsabilitats com aprofitar el tancament de centres educatius o laborals per a anar-se’n ara a la muntanya, a la costa o a un partit de futbol. Cal canviar ja l’assignatura de Religió per una altra de Drets i Deures Humans o alguna cosa així.

→ També hauríem d’augmentar la investigació pública (molt per sota dels estàndards avançats) per a poder solucionar ràpidament crisis com aquesta, fomentar la col·laboració internacional per a ajudar-nos mútuament entre els països, consumir productes locals preferentment perquè si depenem tant de l’exterior, en situacions crítiques (tancament de fronteres, embarg petrolier, guerres, etc), podem quedar-nos desabastits de béns necessaris. Per tant hem de cuidar molt als nostres camperols, perquè l’alimentació (ecològica) és el més important, i tendir cap a l’autoabastiment alimentari, perquè vindran crisis pitjors (si no canviem) i si seguim arruïnant i abandonant els camps també ací poden escassejar els aliments i tornar la fam.

→ Respecte als diners, el govern pot utilitzar les partides de dubtosa o nul·la necessitat assignades a compres d’armaments, noves infraestructures, església, monarquia, etc., a més de decretar impostos especials als milionaris i lluitar contra el gran frau fiscal i la corrupció. I no oblidem que la banca encara ens deu més de 60.000 milions d’€ públics que reberen i ja és hora de que els tornen amb interessos, igual com han fet en altres països, perquè els necessitem per a resoldre la crisi actual i per a millorar la sanitat, l’educació, la dependència, les pensions, …

 

* En www.lariberaenbici.net recomanem algunes lectures i vídeos, per entretindre’s i reflexionar sobre tot el que està passant.