Resposta de les dones als discursos i polítiques sexistes en tot el món

0
152
Dones en la concentració del diumenge a Alzira

8M, Dia Internacional  pels Drets de les Dones

 

Los discursos i polítiques misògines i sexistes segueixen trobant  la resposta de les dones en tot el món

 

  • Amnistia Internacional alerta sobre com els discursos misògins d’alguns líders polítics i religiosos en diferents parts del món estan tractant d’invisibilitzar la violència contra les dones, suprimir l’educació en igualtat, controlar el cos de les dones, i posen en el punt de mira a les activistes

 

  • Amnistia Internacional participarà en les manifestacions del 8M al costat dels moviments de dones per a lluitar pel blindatge i continu avanç dels seus drets

 

Davant la preocupant tendència global de propagació de missatges misògins per part d’alguns líders polítics i religiosos, i l’augment de polítiques i pràctiques opressives i sexistes, dones de tot el món es fan fortes perquè no es retrocedisca en drets i llibertats aconseguits. El moviment de dones pretén que, lluny que es retallen drets, es continue avançant per a combatre les desigualtats que encara persisteixen en nombrosos racons del planeta. Milions de dones planten cara a discursos que les demonitzen a elles, al moviment feminista i a les persones que defensen i promocionen els drets de les dones, la igualtat de gènere i el foment de l’educació sexual.

 

S’està normalitzant un discurs en defensa dels valors tradicionals i l’interés d’una determinada concepció de família, que impulsa una agenda que nega la igualtat com a dret de les dones, la necessitat d’aplicar polítiques específiques per a abordar la violència de gènere, el seu dret a decidir sobre el seu cos i la seua salut sexual i reproductiva. S’està a més posant en el punt de mira a defensores i activistes per ser el que són i per fer el treball que fan. Un discurs contrari, fins i tot, als acords internacionals reconeguts ja per Nacions Unides en la Conferència Mundial sobre la Dona de Pequín en 1995, de la qual enguany es compleix el 25 aniversari, i ratificats per un gran nombre de països.

 

«Preocupa que aquest tipus de discursos forme part de les agendes polítiques en el que semblara una estratègia global en contra dels drets de les dones. No és casualitat que autocars amb iguals missatges contra la diversitat sexual o que neguen l’existència de la violència contra les dones s’hagen passejat per Alemanya, França, Espanya, Itàlia, Xile, Colòmbia o Kenya. Per això, la resposta de les dones és més forta que mai, el feminisme creix, i cada vegada hi ha generacions més joves involucrades en aquesta lluita», ha manifestat Ana Rebollar, directora adjunta d’Amnistia Internacional Espanya.

 

Invisibilitzar la violència contra les dones

La violència contra les dones és un tipus de violència que només pateixen elles pel fet de ser-ho. Existeix en tots els països. A Espanya, des de l’1 de gener de 2003, 1047  (a 3 de març de 2020) dones han sigut assassinades per les seues parelles o exparelles. Després d’anys de consens polític per a prendre mesures específiques contra una xacra que cada vegada afecta a dones més joves, des d’alguns partits polítics pretenen ocultar aquest tipus de violència sota un concepte ampli de violència en l’àmbit familiar que invisibilitza i nega  la desigualtat estructural que està en l’arrel de la violència contra les dones. Això, malgrat el consens internacional sobre l’existència d’una violència específica basada en la discriminació que pateixen les dones (Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona de Nacions Unides de 1979, ratificat per 189 països).

 

A Mèxic, on 10 dones són assassinades cada dia, les dones han pres els carrers per a protestar per una violència intolerable, que no és contemplada amb una perspectiva de gènere per part de la Fiscalia, i davant la filtració d’imatges que victimitzen a les dones que són brutalment assassinades. El 90 per cent dels casos de feminicidi en aquest país queden impunes.

 

Veto a l’educació en igualtat

Però un dels principals cavalls de batalla en diferents parts del món, és l’educació en igualtat, en diversitat, i per a abordar la violència de gènere. Amb l’argument que ningú pot decidir sobre els propis fills, països com Paraguai, el Brasil, Polònia, prohibeixen per llei l’educació sexual i reproductiva, en igualtat de gènere i en no discriminació. Països com Espanya, estan avançant en aquesta línia en algunes comunitats autònomes.

 

«La llibertat de les famílies no pot estar per damunt del dret de xiquets, xiquetes i adolescents a rebre eines que els permeten identificar i combatre situacions de discriminació en la seua vida; conéixer i viure lliurement i sense pors la seua pròpia identitat; i adquirir coneixements per a enfrontar-se a la sexualitat sense temors ni riscos per a decidir sobre els seus propis cossos», ha assenyalat Ana Rebollar.

 

El president de Paraguai prometia cremar llibres amb aquests continguts, el Brasil apostava per campanyes d’abstinència sexual, i Polònia podria castigar fins amb tres anys de presó als qui impartisquen aquest tipus de continguts a menors de 18 anys. No obstant això, la resposta social és important, estudiants paraguaians s’estan mobilitzant  per a exigir educació sexual integral al seu govern, o en països com el Perú, la pressió de la societat civil, inclosa Amnistia Internacional, ha contribuït al fet que la Cort Suprema declare infundada una demanda contra l’enfocament de gènere en els continguts acadèmics dels i les estudiants.

 

Control sobre el cos de les dones

Al mateix temps que s’intenta limitar l’educació sobre salut sexual i reproductiva per a menors d’edat, fins i tot en països amb alts índexs d’embarassos adolescents, continuen existint lleis que poden portar a les dones fins a 10 anys a la presó com és el cas d’Hondures, o fins i tot desenes d’anys en països com El Salvador. Això li va ocórrer a Evelyn Hernández, condemnada a 30 anys de presó per un avortament espontani, i, i en aquest cas, encara que un tribunal la va declarar innocent, la Fiscalia ha recorregut la sentència.

 

Organitzacions com Open Democracy han denunciat com en alguns països com Mèxic, l’Equador o Costa Rica, on sí que està regulada la interrupció voluntària de l’embaràs en alguns supòsits, grups conservadors estan donant informació «falsa i distorsionada» a dones que intenten interrompre el seu embaràs. Les espanten assegurant que tindran més risc de càncer, que les seues parelles es faran gais, o que augmentarà el risc que elles abusen físicament d’altres xiquets.

 

Enfront d’això, en països com Eslovàquia, gràcies a la pressió social, el Parlament va votar en contra d’obligar les dones a veure ecografies del fetus abans d’interrompre l’embaràs. Una mesura que protegeix la privacitat i l’autonomia de les dones a l’hora de decidir sobre la seua maternitat.

 

 

Assetjament a activistes i polítiques

Els qui estan patint de manera particular els efectes d’aquesta tendència sexista són les defensores dels drets de les dones. Una vegada més, a tot arreu del món les persones  que alcen la veu continuen sent objecte d’agressió, amenaces, intimidació, criminalització i, fins i tot, homicidi. Pateixen campanyes de desprestigi i desacreditació,  són insultades i se’ls qüestiona la seua forma de vida, de ser i, fins i tot, de vestir.

 

Amnistia Internacional no deixa de denunciar que dones com: Ebtisam El Saegh, de Salam per la Democràcia i els Drets Humans a Bahrain va ser agredida sexualment i colpejada de manera brutal pel seu treball en defensa dels drets humans. Yasaman Aryani i la seua mare Monireh Arabshahi a l’Iran van ser condemnades a 9 anys i 7 mesos de presó per repartir flors a altres dones i promoure que l’ús del vel no siga obligatori, l’advocada iraniana que va defensar els drets d’aquestes dones Nasrin Sotoudeh va ser condemnada a 38 anys de presó i 148 fuetades. A totes elles se les va acusar, entre altres coses, de «alterar l’ordre públic», «cometre un acte pecaminós per aparéixer en públic sense hijab», i fins i tot, de «incitar a la corrupció i a la prostitució».

 

Activistes com Carola Rackete, la capitana del vaixell Siga-Watch 3, després de rescatar a persones migrants al Mediterrani va ser insultada pel ministre d’Interior italià, i des de diferents àmbits es va incitar a cometre actes de violència sexual contra ella, atacant-la per ser dona i pel seu aspecte. Una sort semblant van córrer 14 dones activistes poloneses que van desplegar una pancarta contra el feixisme en el transcurs d’una manifestació on s’exhibien símbols racistes i feixistes. Se’n va dir «raboses», «canalles d’esquerres», «rameres» i li les va agredir. Li les va acabar jutjant per obstaculitzar una manifestació pacífica, i gràcies a la mobilització ciutadana van ser absoltes.

 

També dones que van participar en la Marxa Verda per a la legalització de l’avortament a l’Argentina van estar en el punt de mira i van patir fustigació en xarxes socials. Una de cada tres dones va patir violència en xarxes i li les va acusar de «assassines», «mata bebés» i «feminazis». A l’Índia, una de cada cinc dones parlamentàries i polítiques pateixen atacs pel seu treball, amb comentaris sexistes sobre el seu aspecte, el seu estat civil, sobre si tenen fills o no, i sobre el seu origen ètnic i religiós.

 

La força del moviment feminista

No obstant això, la pressió dels moviments de dones no pot menysvalorar-se. Quan països com l’Aràbia Saudita volen netejar la seua imatge sobre vulneració de drets humans, ho fan donant a conéixer avanços conquistats per dones com el fet de poder conduir; encara que continue mantenint a la presó a activistes com Loujain al-Hathloul, empresonada al maig de 2018 per publicar un vídeo en el qual conduïa i reclamava aquest dret per a les dones del seu país.

 

L’himne de les dones xilenes contra les agressions sexuals, Un violador en el teu camí, ha recorregut els cinc continents, i fins i tot ha arribat fins a parlaments com el de Turquia, on diputades de l’oposició laica, el van cantar en protesta per la detenció de set dones que van interpretar aquest himne en una mobilització als carrers d’Istanbul. Campanyes contra la violència sexual, com #Let’sTalkAboutYes d’Amnistia Internacional han aconseguit que 10 països europeus, els últims Grècia i Portugal, canvien la seua legislació per a definir la violació sobre la base de l’absència del consentiment per part de la dona. I que a l’Estat espanyol, gràcies, entre altres, a la nostra campanya #NoConsentisc,  s’acabe d’anunciar el tràmit parlamentari d’una Llei integral per la protecció de la llibertat sexual i contra les violències sexuals.

 

Amnistia Internacional participarà en les mobilitzacions del 8 de març, Dia Internacional pels  Drets de les Dones, en diferents països del món, per a demostrar més que mai el nostre suport als moviments de dones, amplificar les seues veus en tota la seua diversitat i lluitar pel reconeixement de tots els drets.

Amnistia Internacional La Ribera