Des de dia 1 d’Abril de 2018, la salut de la ciutadania de La Ribera ha deixat de ser una oportunitat de negoci per a les empreses d’assegurances privades. Un canvi de signe polític del Govern Valencià, va tornar la gestió de la Sanitat Pública en el Departament de La Ribera directament a la Conselleria de Sanitat, deixant darrere anys de falta de control i transparència.
Des de la reversió ha hagut un augment significatiu de Personal, principalment Facultatius en Hospital i en Atenció Primària, però falta augmentar proporcionalment la resta de professionals, ja que els ràtios que hi havien durant la privatització eren mínims. També s’han millorat instal·lacions, equipaments i infraestructures, actuacions que eren imprescindibles donades les pèssimes condicions de manteniment en les que es trobaven i continuen estant molts Centres de Salut i Serveis de l’Hospital.
Estes millores, sorprenentment, no baixen les llistes d’espera, sinó que es tenen que realitzar reforços de vesprada en atenció primària per a que la demora siga inferior a una setmana i auto-concerts en l’Hospital, per a que no augmente la demora.
Laboralment, està generant-se una conflictivitat entre el Personal Estatutari i el Personal Laboral, totalment irreal i artificial, portem convivint des de 1999 els 2 personals, cadascú en les seues condicions laborals. Esta situació no es dona en el treball diari en els centres, sembla més una estratègia dels sindicats de fer creure a la opinió pública que la gestió directa és un desastre i que abans funcionava millor…Res més lluny de la realitat, abans s’acomiadava a les persones que no tenien el «perfil», no hi havia contractació transparent per Borsa de Treball, es contractava a dit, el Personal Eventual realitzava doblatges per a cobrir totes les incidències que sorgien, en ocasions sense lliurar les guàrdies, es pagaven incentius, sense cap transparència, la pressió assistencial i la falta de personal eren insuportables, es feien canvis de lloc de treball de forma aleatòria, sense control… i tota esta situació no es denunciava pels actuals defensors de les condicions del Personal Laboral.
Està clar que tot és millorable i que la Conselleria de Sanitat ha de fer un esforç per canviar l’objectiu de l’Assistència Sanitària en La Ribera i que continua essent les llistes d’espera quirúrgiques, amb una ocupació de llits superior al 90%, que posa en perill l’atenció als pacients aguts, que esperen hores i/o dies en el Servei d’Urgències, una habitació per ingressar.
L’activitat quirúrgica continua essent exagerada, per a un hospital comarcal, saturant l’activitat en Atenció Primària, de funcions derivades de l’Atenció Hospitalària i deixant de realitzar la Prevenció de la malaltia i la Promoció d’estils de vida saludables, per a evitar que les persones acaben en l’hospital.
La Conselleria de Sanitat, per no afrontar problemes, està actuant en moltes ocasions d’una forma salomònica i deuria d’analitzar la situació actual sense la pressió de la negociació del conveni laboral del personal subrogat de Ribera Salut i la dinàmica de l’atenció sanitària que se continua arrastrant des de la reversió, tenint com a únic objectiu la millora de la vida de les persones.
Ribera Salut ha perdut en els jutjats tot el que no havia pogut guanyar amb el seu Lobby i continua interessada en fer el que siga necessari per seguir guanyant diners amb el negoci de la Salut dels Pacients. En este moment el seu interès està concentrat en comprar accions en l’Hospital de Manises i en prorrogar la privatització de Torrevieja, que s’acaba en 2021, amb la col·laboració directa d’alguns treballadors i treballadores agraïts i les denúncies de sindicats, que mai havien obert la boca, davant de les injustícies que feia la «seua empresa», victimitzant al Personal Laboral, quan ara tenen més plantilla i més recursos per a atendre a la població.
Per altra part, caldria valorar quina és l’estratègia de la Conselleria de Sanitat actual, si realment vol potenciar la gestió directa de la Sanitat Valenciana, amb transparència i control, o si pel contrari vol continuar oferint a Ribera Salut la oportunitat de negoci de la Sanitat Pública Valenciana. La Sindicatura de Comptes està investigant les liquidacions que s’han fet a les empreses de les concessions administratives, per si no s’atengueren a la normativa vigent. Pot ser una forma de continuar alimentant el lucro de la privatització de la Sanitat Pública?
La Conselleria està tramitant un projecte de Decret-Llei, amb un secretisme sospitós, que justifica en la problemàtica que genera la coexistència dels règims jurídics del Personal Estatutari i el Personal Laboral, problemàtica que no ha aflorat fins l’1 d’Abril de 1999, ja que els torns de treball s’organitzaven en funcion de la normativa pròpia de cadascú. També és curiós que s’ampare en la llei 15/1997, responsable de totes les privatitzacions, del deteriorament i del desmantellament que s’han fet en la Sanitat Pública com a conseqüència de l’aplicació de les polítiques neoliberals, de fer un gran negoci tant en la Sanitat com en l’Educació Públiques. Esta llei ja deuria d’estar derogada, per impedir que continue privatitzant-se la sanitat pública.
Cal tenir en compte que si no es fa una reversió dels Departaments de Salut privatitzats amb la gestió directa de la Conselleria de Sanitat, les places del Personal mai tornaran a ser Estatutàries, la contractació no serà per la Borsa de Treball, no hi haurà Concursos de Trasllats del Personal Estatutari, el control de la gestió i la transparència seran més difícils d’aconseguir i el que es més important, continuarem tenint ciutadans de primera i de segona classe, per a rebre atenció sanitària.
Per una Sanitat amb garantia, de qualitat, amb una gestió transparent, sense secretismes, li demanem a la Conselleria de Sanitat i al Govern que la sustenta, que deixe de fer experiments en la nostra salut i que reprenga la interlocució amb el Personal Estatutari del Departament de La Ribera i als Sindicats que mediten l’estratègia que fan i les seqüeles que deixen pel camí.
Àngels López García-Antón
Infermera
Delegada de Personal de CCOO
