El pàrroc de Santa Caterina farà una recol.lecta entre els feligresos per restaurar la torre medieval

0
276
En esta imatge s'aprecien els desperfectes que pateix l'antiga torre de vigilància construïda en temps de Jaume I
En esta imatge s’aprecien els desperfectes que pateix l’antiga torre de vigilància construïda en temps de Jaume I
Torre medieval de Santa Caterina vista des del carrer Campanari

El pàrroc de Santa Caterina, Enrique Masiá, diu que promourà «una recol.lecta especial entre els feligressos» per fer front als 88.000 euros que costarà la restauració de la torre medieval adosada al temple i que es troba fortament deteriorada. Uns desperfectes, que segons els tècnics municipals d’Urbanisme tenen el seu origen «en la realització d’intervencions desafortunades» i a més «davant l’ausència de manteniment«.

L’ajuntament d’Alzira comunicà a Masiá el passat dimecres la decissió de la Junta de Govern de remetre una orden d’execució, amb un termini de 15 dies, per enderrocar el pinacle afegit a la zona alta de la torre i de restaurar l’espadanya.

Notificació confusa

No obstant aixó el pàrroc, en declaracions a Riberaexpress, assegura que la notificació municipal «és confusa i per tant necessite saber exactament el que em demanen». Assegura que no ha rebut l’informe dels tècnics i que necessita «conèixer la patologia que pateix la torre».

A Masiá no li ha agradat que el consistori ficara, fa unes dies una tanca de seguretat al voltant de la torre de vigilància construïda durant l’època de Jaume I, perquè «dona la impressió que ha caigut algun troç i per tant vull saber la causa per la que pensen que hi ha un perill de caiguda». El titular de Santa Caterina, des de fa 20 anys, revetla que «estic tots els dies resant a la capella perquè no hi haja cap caiguda, i pel moment les meues oracions han fet efecte«.

El temple pateix moltes patologies

Tot seguit advertix que el temple d’estil gòtic valencià «pateix moltes patologies en diverses zones, que estarien arreglades si em deixaren fer». I en este aspecte recorda que la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC) a esta esglèsia li impedix actuar sense comptar amb el vis i plau de la Conselleria. També fa referència al Pla Director redactat per un arquitecte en 2015 que rebutgen els tècnics municipals pel que fa a la seua proposta de construir una sacristia en el lloc, ara l’aire lliure a l’esquerra de la façana, on sembla hi han restes d’una antiga abisidiola que els experts son partidaris de respectar.

Insistix Masiá que «no em diuen el que tinc que fer», però el que té molt clar és que la reparació dels desperfectes detectats en la torre medieval, «la tenen que pagar els feligressos de Santa Caterina».

Pla Director

En el Pla Director, encarregat per Masiá, es detallen totes les intervencions per a restaurar-la «fins a arribar a l’últim pas del procés de restauració i valorització de la torre campanar, que consistirà en la seua museïtzació, la qual cosa aconseguirà que, a més de recuperar el seu ús primitiu com a campanar, adquirisca un caràcter didàctic, tant pel seu interés històric com pel seu interés específicament constructiu, la qual cosa contribuirà a la definitiva posada en valor del bé cultural».

La torre gòtica, original del segle XIII, estava situada com a edifici exempt als peus de la primitiva església de Santa Catalina. Aquesta construcció va poder tindre, en origen, un ús defensiu i de vigilància fins a la seua incorporació al recinte religiós durant els segles XVI i XVII.

De fet no va ser connectada i unida al temple fins a la construcció de la sagristia de la capella de la Comunió en 1821

La torre es troba parcialment inclinada i submergida en terra, tal com reflecteix l’altura de la porta d’accés, que es troba encegada.

Riberaexpress