El tresor d’Alzira que suma 165 espècies

0
171
Dos parelles d'esquirols es poden vore per les Valletes de Gall i de Bru
El regidor de Medi Ambient Pep Carreres i Antonio Rubio durant la presentació del Catàleg

Hi han 100 espècies d’avifauna que representa el 65% dels vertebrats alzirenys

El pardalet més menut s’anomena paradògicament esclafamuntanyes

Els esquirols han tornat a Alzira i es poden vore per les Valletes de Gall

Carreres: «El catàleg servix per a fomentar l’educació mediambiental»

Les muntanyes, barrancs, rius, camps i fins i tot la zona urbana d’Alzira sumen un total de 165 espècies de vertebrats que suposen «un enorme tresor natural», segons l’ambientòleg i gerent de La Granja de Bitxos, Antonio Rubio, autor del Catàleg dels Vertebrats d’Alzira, que ha estat presentat hui a l’Ajuntament de la capital de la comarca. Un tresor que, segons Rubio «podria ser molt millor sinò haguera patit diverses agressions com les transformacions agrícoles i la construcció d’urbanitzacions».

El regidor de Medi Ambient, Pep Carreres, ha manifestat que este tipus de projectes   «suposen un punt molt interessant per a continuar fomentant l’educació ambiental i la protecció del nostre patrimoni natural, perquè posem a l’abast de tota la població, este material i d’eixa manera contribuïm a la seua protecció». «Assegurar la biodiversitat, és essencial” ha assegurat Carreres.

El catàleg està disponible per a la seua consulta a la web municipal a la secció de guies mediambientals. Es pot consultar ací per al seu ús, per exemple, en col·legis i instituts de la Comarca, ja que la diversitat d’ecosistemes presents a Alzira és similar a la de la resta de la Comarca.

Les aus constituixen un 65% dels vertebrats alzirenys

Les aus son les reines, amb un total de 100 espècies, que suposen el 65% dels vertebrats residents a l’antiga Illa del Xúquer. El 21% son mamífers, dels que el 50% correspon a rates penaes i sols el 3% pertanyen als amfibis que pateixen especialment el canvi climàtic donat que necessiten aigua per a viure i reproduïr-se. Rubio aconsella al respecte, «mantindre basses amb aigua però sense peixos» i revetla «no haver trobat mosquits tigre en les basses agrícoles».

Pel que fa als rèptils crida l’atenció que «no hi haja cap sargantana als parcs d’Alzira», el catàleg contempla l’existència del dragó rosat, del fardatxo, de la serpeta cega, de l’escurçó ibèric i de distintes classes de serp, com la d’aigua, la pudenta, de collaret, la blanca i la teuladina.

Mentre l’avifauna és, de llarg, la més abundant en sumar un total de 100 espècies. Rubio resalta l’exitència d’un pardalet molt menut, anomenat paradògicament «esclafamuntanyes» que habita en els solars de Tulell. Però també hi han àguiles, esparvers, xoriguers, brúfol, mussol comú, la palput, coloms, perdius i la senyoreta entre moltes altres.

Tornen els esquirols

En el capítol dels mamífers destaquen sobre tot una gran varietat de rates penaes, junt al porc senglar, les raboses el teixó, l’eriço comú, la geneta, la llebre, el gat salvatge i l’esquirol, que fa pocs anys s’ha deixat vore pel terme. Rubio assegura que s’han vist dos parelles per les Valletes de Gall i de Bru, i que «més tard o més prompte la gent els podrà vore per la Murta».

Rubio advertix que l’abundància de colònies de gats a Alzira «és un problema greu, en alimentar-se de mamífers, rates penaes i altres vertebrats».

Els amfibis apenes representen el 3% dels vertebrats locals i es troben en franca regressió; encara queden granotes, i tres classes de gripau; el comú el corredor i el paridor.